Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
Albert Saisset
Literatura catalana
Escriptor, conegut amb el pseudònim d’Un Tal.
De família de magistrats rossellonesos, estudià a Perpinyà, a Montpeller i a l’Escola Superior de Comerç de París 1861-63 treballà amb Justí Durand fins que s’installà per compte propi Escriví primer poesies en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Oun pougnat de catalanades , que fou una revelació Fins a la seva mort publicà quinze reculls breus Cosas y altres 1888, Historis y coumedi 1888, Bestis y gen 1888, L’hourtoulana 1888, Proubem de riure 1889, Bingnas y donas 1889, Fablas y fabliots 1890, Countas…
,
La societat romana
As de bronze de Valentia, segle II aC MHCV / GC En el moment de plantejar-se l’estudi de la societat d’un àmbit tan ampli com el proposat, cal tenir en compte la situació del territori en època romana Aquest territori s’encavalcava entre dues províncies la Hispània Citerior, més tard la Tarraconense, i la Gàllia Narbonense, a més de la Vall d’Aran, que pertanyia a l’Aquitània A l’interior de la Citerior cal constatar les subdivisions en conuentus , demarcacions jurídiques peculiars de les Hispànies i d’algunes altres províncies de l’Imperi Romà Els conuentus que aquest estudi emmarca són el…
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives…
Consell General del Poder Judicial
Dret
Òrgan de govern del poder judicial a l’Estat espanyol.
És un òrgan definit al títol VI de la Constitució del 1978 , relatiu al poder judicial, collegiat i autònom Format per jutges i altres juristes, la seva missió és garantir la independència dels jutges en l’exercici de les seves funcions respecte als altres poders El componen vint membres vocals i un president Els vocals són nomenats per les Corts Generals El president del CGPJ ho és també del Tribunal Suprem i és designat pel ple en la sessió constitutiva entre membres de la carrera judicial o juristes de competència reconeguda Els vocals són renovats cada cinc anys, sense possibilitat de…
Costa d’Ivori 2017
Estat
Les tensions entre el cap d’estat, Alassane Ouattara, i el president de l’Assemblea Nacional, Guillaume Soro, i les protestes dels militars i excombatents van marcar l’agenda política del país Soro, que no amaga les seves aspiracions de presentar-se a les presidencials del 2020, es va distanciar d’Ouattara, fins al punt d’absentar-se durant dos mesos de la Costa d’Ivori i no participar en el Congrés de l’Agrupació dels Republicans, el partit del president Les diferències van ser negades per tots dos, però diversos politòlegs ivorians van destacar la detenció del cap de protocol de Soro,…
Senegal 2011
Estat
La tensió entre el sector presidencial i l’oposició va augmentar amb la condemna de Malick Noël Seck, secretari general de Convergència Socialista, a dos anys de presó per haver enviat una carta “amb amenaces” al Consell Constitucional, que decidirà al final del gener del 2012 si el president Abdoulaye Wade es pot presentar a un tercer mandat El Consell Constitucional, format per cinc magistrats, haurà d’interpretar la reforma constitucional del 2003, que limita a dos els mandats presidencials consecutius L’oposició considera que Wade no es pot presentar, perquè està complint el…
viator
Història
A l’antiga Roma, missatger de magistrats i senadors, encarregats especialment de comunicar als senadors la convocació del senat.
Anàlegs al lictor, eren organitzats en decúries
denegació de justícia
Dret processal
Actitud contrària als deures que les lleis processals imposen a jutges i magistrats quant a resolucions, terminis i límits.
qüestor
Història
Dret romà
Títol donat, a partir de la Roma consular, a magistrats amb atribucions vàries, sobretot de caràcter judiciari i administratiu.
Creixeren en nombre i importància, auxiliars com eren de cònsols, governadors de província, etc Cèsar en fixà el nombre de quaranta 45 aC Quant a les seves funcions, la més antiga era la jurisdicció en matèria criminal quaestores parricidii Els quaestores urbani administraven l’erari públic Els quaestores provinciae , a més, constituïen la policia dels mercats amb el dret de publicar l’edicte edilici Exonerats d’aquestes funcions, Constantí els transformà en una mena de guarda-segells quaestor sacri palatii
tribunal constitucional
Política
Dret constitucional
Òrgan que exerceix el control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei.
En els estats constitucionals que disposen d’aquesta jurisdicció, el Tribunal Constitucional és l’únic òrgan que pot declarar inconstitucional i nulla una norma aprovada pel legislador El control de constitucionalitat de la llei s’exerceix amb caràcter abstracte, a través de procediments de constitucionalitat específics impulsats per òrgans polítics govern, diputats de l’oposició o jutges a través de qüestions d’inconstitucionalitat i les seves decisions tenen un caràcter general El principal teòric de la jurisdicció constitucional, Hans Kelsen, qualificà la funció del Tribunal Constitucional…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina