Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
les Sogues
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Sogues) del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell).
Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades El culte es constata des del s XIV El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641 Hi ha alguns…
Francesc Maresme
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1402 entrà a la cartoixa de Portaceli, d’on fou prior 1414-23 El 1419 fou delegat per a obtenir la unió de les cartoixes hispàniques amb la Grande Chartreuse, separades pel Cisma d’Occident obtingut l’èxit, escriví una relació llatina de les gestions publicada el 1890 Cridat a endegar la nova casa de Montalegre Maresme, en fou el primer administrador i prior des del 1423 El 1425 passà a regir Valldecrist, i fou visitador de la província, sense deixar l’administració de Montalegre, càrrec que tingué fins el 1437 Nomenat coadjutor del general de l’orde, Guillaume de la Motte, el representà…
George Jeffreys
Música
Compositor anglès.
El 1643 fou nomenat organista de la cort de Carles I a Oxford i des del 1646 fins a la seva mort estigué al servei de la família Hatton Se sap que viatjà a Itàlia, tot i que no se n’ha pogut precisar la data Malgrat que durant la seva vida només pogué imprimir una obra, la cançó sacra Erit gloria Domini 1674, tota la seva producció manuscrita gaudí de l’estimació i l’admiració dels seus contemporanis A excepció d’algunes fantasies per a corda, de la música per a mascarades i de les cançons profanes en italià, la resta de les obres de Jeffreys és música religiosa amb textos en…
Josep M. Vila i Camparol
Cristianisme
Eclesiàstic franciscà i missioner.
Inicià els estudis religiosos al collegi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes El 1868 fou destinat a Amèrica, al Perú, on l’any següent, professà al noviciat franciscà de Lima Acabats els estudis eclesiàstics, se n'anà a l’Amazònia, on exercí el seu treball pastoral Arran d’una greu malaltia, el 1880 tornà a Catalunya Després d’un temps i ja restablert, el 1882 passà a les missions franciscanes de la Xina i exercí el seu ministeri al nord de Shandong Fou testimoni excepcional de la revolta dels bòxers 1900 i també presencià la lluita contra les missions cristianes El 1910 retornà a la…
tom
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les parts en què és dividida una obra impresa o manuscrita de molta extensió.
Generalment correspon a un volum relligat separadament i amb paginació independent i que, per això, hom anomena també volum
adulteració
Diplomàtica i altres branques
Transformació més o menys conscient d’un text en una còpia intermèdia de la tradició manuscrita.
subarquetip
Diplomàtica i altres branques
Còpia intermèdia de la qual deriva cadascuna de les branques de la tradició manuscrita d’un text.
Els subarquetipus serveixen per a reconstruir l'arquetip del text més fidel a l’original perdut
Josep Ullastre
Literatura catalana
Escriptor religiós, traductor i gramàtic.
Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el s XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una…
Pere Jacint Morlà
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Beneficiat de l’església de Sant Martí de València La seva producció poètica —majoritàriament en català, amb algunes composicions en castellà— es pot distribuir en tres grans grups colloquis, poesia satiricofestiva i poesia de circumstàncies Generalment responen a certàmens poètics i convocatòries literàries pera efemèrides religioses algunes foren impreses, però la major part romangué manuscrita La tasca poètica de Morlà es caracteritza per la traça ver-sificatòria i l’agilitat lingüística —d’un enginyverbal notable—, així com pel seu anticultisme militant, i, sovint…
Giovanni Battista Bassani
Música
Compositor i violinista italià.
S’ha dit per tradició que Bassani, un dels millors violinistes del seu temps, fou deixeble de G Legrenzi i de Giovanni Battista Vitali, i alhora mestre d’A Corelli, però són fets que encara no han pogut ser demostrats En qualsevol cas, fou una de les figures principals de l’Escola de Bolonya, membre de l’Accademia Filarmonica des de l’any 1677 Ocupà el càrrec de mestre de capella a Mòdena, Bèrgam i a l’Accademia della Morte i la catedral de Ferrara, i per a aquest darrer centre compongué una gran quantitat de música litúrgica que ha restat manuscrita També compongué algunes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina