Resultats de la cerca
Es mostren 10234 resultats
bàlsam

Dibuix de la flor de bàlsam
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aïzoàcies, reptant, amb fulles allargades molt carnoses, de secció triangular, i flors vistoses, roses, vermelles o blanquinoses, amb un gran nombre de pètals, que en realitat són estams tranformats.
Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc
manuella
Barra de fusta, de metall, etc, que hom empra com a palanca per a alçar objectes molt pesants o bé per a transportar-los.
jacint de Compostel·la
jacint de Compostel·la
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat cristal·litzada del quars, d’un color vermell opac, que es presenta normalment en cristalls petits, molt ben conformats, aïllats o bé en grups.
N'hi ha sobretot a les argiles, les margues i els guixos del Keuper
reticle endoplasmàtic
Biologia
Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del microscopi…
clorofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars.
Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars…
bitxac

Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de…
púlsar
Astronomia
Radiofont que emet impulsos radioelèctrics que se succeeixen amb una regularitat molt gran.
El mot púlsar és la forma catalanitzada de l’acrònim del terme anglès pulsating radio source ‘radiofont polsant’ Els primers púlsars foren descoberts, per atzar, per AHewish i Jocelyn Bell Burnell l’any 1968 i actualment hom en coneix uns 350 S'accepta actualment que els púlsars són estels de neutrons que giren molt ràpidament Un estel de neutrons és un astre constituït quasi exclusivament per neutrons, els quals, sotmesos a pressions i densitats extremament elevades, constitueixen el que hom anomena un gas degenerat Hom accepta també que, en general, els estels de neutrons tenen…
pulmonats
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que comprèn individus que presenten una closca generalment espiralada, molt feble i prima, que a vegades pot fins i tot desaparèixer.
A la part anterior i dorsal del peu tenen dos parells de tentacles retràctils amb ulls sèssils o pedunculats ventralment hi ha la boca amb mandíbula còrnia i ràdula ripidoglòssica El tret més característic és l’òrgan respiratori, que és una cavitat formada per les parets del mantell i de la cavitat pallial, molt vascularitzades, i constitueix una mena de pulmó, que s’obre a l’exterior per un orifici contràctil pneumostoma El sistema nerviós és eutineural, a causa d’un escurçament de la comissura visceral L’excreció és efectuada mitjançant una formació típica l’òrgan de Bojanus L’…
bíter
Alimentació
Beguda alcohòlica aromatitzada amb substàncies amargues de diferents tipus (pell de taronja, arrel de genciana i de ruibarbre, senet, càlam, àloe, quinina), a la qual hom afegeix campetx per tal de donar-li un color vermellós.
És obtinguda per maceració, extracció o percolació en una solució hidroalcohòlica, si bé, els últims anys, s’ha comercialitzat amb èxit la mateixa beguda sense alcohol El contingut mitjà d’alcohol és del 4% És presa generalment com a aperitiu, per l’acció estimulant dels seus principis amargants sobre les papilles gustatives Un nombre molt petit de bíters són medicinals, bé que de valor terapèutic molt baix
tela
Indústria tèxtil
Estructura feta amb fils entrellaçats que té una llargada i una amplada considerables i un gruix molt petit, especialment la feta amb lli o cànem, preferentment amb lligat de tafetà, de la qual és sinònim tela.
Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama tela a dues cares per ordit o d’un ordit i dues trames tela a dues cares per trama Un dels ordits o trames produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit o trama, els produeix a l’altra cara Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents Hom dóna el nom de tela de batan a la napa La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc Pot ésser metàllica amb fils de bronze o coure, de seda natural, amb lligat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina