Resultats de la cerca

Les primeres notícies sobre la pràctica musical a Lleida daten de l’època visigòtica El bisbe Pere segles V-VI fou destacat per sant Isidor com un gran compositor de textos litúrgics Els documents musicals més antics, i d’indubtable valor musicològic, són els còdexs procedents de la seu de Roda, que arribaren a Lleida quan s’efectuà el trasllat de la seu episcopal al segle XII Les primeres notícies sobre cantors catedralicis daten del segle XIII L’any 1279 consta el nom de P Muniz com a organista de la catedral La informació de què es disposa sobre la música dels segles XIV i la primera…

Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991 Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç , i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local , davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis històrics locals…

Un capvespre de febrer del 1893, una riuada de llauradors i masovers de les comarques interiors del nord valencià acompanyaren, amb torxes enceses, l’últim viatge del “ tío Vitolino ”, com l’anomenaven els de parla castellana Els observadors republicans que havien acudit al cementiri de Llucena van tornar a Castelló amb el cor en un puny, impressionats per l’homenatge d’aquella gent humil a un home que havia concitat les passions polítiques més extremes Aquella cerimònia lúgubre posava fi, segons afirmaren en els dies següents, a quasi mig segle d’història provincial V Fabra àlies…

Llibre major del banc de P Descaus i A Olivella, 1381 ACA / RM Molt probablement, la banca barcelonina va néixer, com d’altres banques mediterrànies, de la prolongació de les activitats dels primitius canvistes de moneda, els quals, de lliurar-se al canvi manual, passaren a acceptar i administrar dipòsits i a crear crèdit amb capital propi i capital dipositat El procés es completà en la darreria del segle XIII, quan aparegué una tipologia d’operacions, un sistema comptable i una terminologia precisa La reglamentació bàsica de les taules de canvi, nom que mantingueren al llarg de segles i que…

Ramon Llull o Francesc Eiximenis van ser els primers europeus que bastiren obres enciclopèdiques Però, per a editar grans enciclopèdies illustrades, calia esperar la segona meitat del segle XIX, amb les impremtes no manuals, el paper continu, la revolució dels transports i l’inici de la generalització de l’escola Enciclopèdies catalanes arreu del món De fet, l’elaboració d’enciclopèdies a Catalunya a partir de 1860-80 és el resultat d’una bona interacció entre empresaris, editors, professors universitaris, traductors, illustradors, gravadors, caixistes i llibreters, entre d’altres A més, cal…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…

Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita el 1593 en català i traduïda pel mateix autor al castellà el 1601 Es tracta del primer relat cronístic de la història de Mallorca, que fou encarregat pels jurats illencs, tot i que després el text no fou publicat La crònica pretenia oferir una evolució lineal i seqüenciada de la història illenca des dels orígens remots fins a l’època en què fou escrita acaba amb el regnat de Felip II Binimelis completà l’obra amb altres aspectes d’interès narratiu organització eclesiàstica, estructures de poder, descripció geogràfica, principals personatges de la…

Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…

Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador Aquest fet…

Data 16 de maig de 1027 "Anno dominicae Incarnationis XXVII post millesimum, XVII kalendas ioni, convenint Òliba pontífex Osonencs, ad visem Pernejaria Alenessis episcopi, tune temporis in transmarinis partibus peregrini, una cum Idalchero sanctae Helenensis ecclesiae arcipresbitero, et Gaucelino archidiacono, et Ellemaro sacriscrinio et choratile Gauzberto, et caeteris praefatae Sedis canonicis, coetuque sacrorum ducum, caterva quoque fidelium, non solum virorum, sed etiam feminarum, convenerunt in comitatu Rossilionense, in prato Tuluies Quo cum convenissent, primo rogantes Domini…