Resultats de la cerca

L’eliminació d’aquestes diferències d’afinació entre les notes enharmòniques, que en el cercle de quintes es representa fent-les coincidir en el mateix punt, redueix els teòricament infinits elements de la sèrie de quintes als dotze de l’escala temprada, operació imprescindible per a dur a terme l’afinació dels instruments de teclat La disposició de la sèrie de quintes en forma d’espiral s’utilitza per a representar els sistemes d’afinació justa basats en les quintes pures L’espiral permet expressar la manca de coincidència entre les notes enharmòniques i, per tant,…

Es pot dir que l’escala és una presentació melòdica del sistema de quintes que, en limitar-la a l’octava, s’utilitza també per a indicar el mode ja que la seva nota greu i aguda és la tònica Les escales de do major i mi frigi, per exemple, comparteixen el mateix conjunt de set notes de la sèrie de quintes, però expressen tons do i mi i modes major i frigi diferents ex 1 De fet, alguns teòrics consideren l’escala com a teòricament illimitada, i la gamma com el fragment concret d’escala d’àmbit d’octava que expressa el mode Per a la resta, gamma i escala són considerades com a…

Atès que l’hexacord només admetia cinc tons i un semitò, només n'hi havia tres tipus de possibles l’hexacord naturale corresponent als actuals noms do-re-mi-fa-sol-la , el durum corresponent a sol-la-si-do-re-mi i el molle corresponent a fa-sol-la-si♭-do-re Si la melodia sobrepassava en extensió un hexacord, hom considerava que ja formava part d’un altre i provocava una mutació del nom de les notes cal tenir en compte que el semitò, fos de l’hexacord que fos, era llegit sempre mi-fa Així, una melodia iniciada en l’hexacord naturale per exemple re-fa-sol-la i continuada en el…

D’aquesta manera, la densitat de notes de la variació resulta, molt aproximadament, el doble d’aquí el nom o el triple que la del tema Curiosament, JS Bach, que inclou aquesta mena de variació en algunes de les seves suites Partita núm 1 per a violí sol, Suites angleses , núm 1 i 6, etc, no la utilitzà en absolut en les Suites franceses

Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar les línies…

Fill de Joan Torrella i Ballester Estudià retòrica al Collegi de Montision 1700 Capità de l’exèrcit, estigué al capdavant de diverses companyies i visqué directament els fets de la guerra de Successió 1702-14 Fou regidor perpetu de Palma Transcriví les notes manuscrites del seu pare i les numerà, i continuà explicant les notícies des del 1713 fins al 1740, tractant especialment temes de caràcter militar, familiar o referents a la noblesa Destaquen les notes referides a la rendició de Mallorca a Felip V A les notes del seu pare…

En la didàctica musical medieval hom emprava els hexacords amb un sol interval de semitò al centre Això només feia possibles tres tipus d’hexacord els iniciats amb sol, do i fa