Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
El que cal saber de la cardiopatia congènita
Patologia humana
Les cardiopaties congènites constitueixen un grup de trastorns caracteritzats per l’existència de diversos tipus de malformacions en les estructures anatòmiques i els teixits del cor o els grans vasos, que ja existeixen en el moment del naixement Aquestes malformacions són degudes a la incidència de diverses circumstàncies ambientals, com ara processos infecciosos, intoxicacions per medicaments o l’exposició a raigs X durant l’embaràs a característiques genètiques que es transmeten de pares a fills, o bé a alteracions genètiques que afecten el conjunt de l’organisme, com és el cas de la…
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)
Historiografia catalana
Associació que agrupa diversos centres i instituts d’estudis catalans, valencians i mallorquins amb l’objectiu de coordinar la seva actuació en temes culturals, tot potenciant la riquesa individual de cada centre i superant les accions disperses i inconnexes.
Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues seus l’una a l…
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dipòsit de diversos nuclis documentals relatius a la història de Barcelona, centrats per la part antiga de l’arxiu municipal.
Forma part de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona, installat a la Casa de l’Ardiaca La separació de la documentació municipal, l’any 1917, en administrativa i històrica, permeté la creació, al costat d’aquesta darrera, de l’Arxiu Històric de la Ciutat, amb l’admissió de tota mena de documents referents a Barcelona, ingressats des del 1924 a la Casa de l’Ardiaca i distribuïts en diversos fons municipal, notarial inventaris, contractes, societats, etc, judicial antiga vegueria i escrivanies, corporatiu gremis i confraries, comercial empreses dels segles XVII-XIX, patrimonial, i dels…
La punyalada
Literatura catalana
Novel·la de Marià Vayreda, publicada pòstumament el 1903.
Desenvolupament enciclopèdic La mort sobrevingué a Vayreda quan corregia proves d’impremta de la primera edició, apareguda sense el “Pròleg” a “Illustració Catalana”, amb illustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada L’any següent es publicà en volum independent, subtitulada “Novella muntanyesa” i amb una “Advertència preliminar” de Josep ↑ Franquesa i Gomis La gènesi de La punyalada es troba documentada en materials com la narració inacabada Lo trabucaire A diferència, però, d’aquest antecedent, La punyalada s’ocupa d’una colpidora prospecció psicològica a través de la memòria…
proverbi
Literatura
Folklore
Màxima o sentència moral i didàctica, de caràcter erudit o popular.
Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…
literatura armènia
Literatura
Literatura escrita en llengua armènia.
La literatura armènia no sorgí, pròpiament, fins a l’inici del s V dC amb la invenció de l’alfabet armeni atribuïda a Mesrob 360-440 Amb anterioritat, existiren poemes orals pagans com els Cants de Goghten dels quals han pervingut alguns fragments L’antiga literatura armènia fou caracteritzada durant molt de temps pel predomini d’obres religioses i històriques La versió de la Bíblia, per exemple, hi exercí una funció que ja ha estat comparada a la de Luter a Alemanya i, d’altra banda, els llibres històrics identificaren aviat la religió amb la pàtria, sobretot a partir del xoc…
Vilatge dels Castellots (la Portella)
Art romànic
Situació Fonamentació d’un mur i accés a unes dependències subterrànies, potser un sirdab o refugi del període andalusí, segons una fotografia de l’any 1980 JR González El vilatge dels Castellots es troba dalt d’un petit tossal situat al SW del poble de la Portella Mapa 32-14 359 Situació 31TCG031231 A poc més d’1 km al sud-oest de la Portella, pel camí que porta a Vilanova de Segrià s’arriba al Reguer Gran un cop passat, a uns 100 m hi ha el tossal on es troben les ruïnes del vilatge Nucli urbà Els vestigis més interessants d’aquest antic nucli de poblament es troben al vessant meridional…
obstruccionisme
Política
Mètode d’obstrucció emprat per les minories parlamentàries per tal de fer ajornar l’aprovació d’una llei o disposició sobre la base d’una aplicació estricta dels reglaments interns parlamentaris o fent llarguíssimes intervencions orals.
Als EUA és conegut amb el nom de filibusterisme
De l’oralitat a l’escriptura
Transcripció científica o adaptació literària Miniatura del Libro de ajedrez, dados et tablas , d’Alfons X el Savi, que representa un scriptorium Així s’anomenava la sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en monestirs i catedrals de l’edat mitjana Enciclopèdia Catalana Abans d’encetar el tema, convindria dilucidar l’abast mateix de les paraules “adaptació” o “versió”, que a priori semblen oposar-se, com a alternativa creativa, a “transcripció”, considerada com a opció científica Però, a dreta llei, es pot afirmar sense embuts que hi hagi una frontera clara entre…
Gaietà Barraquer i Roviralta
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Nascut en el si d’una família benestant originària de Santa Cristina d’Aro, es llicencià en teologia i dret a Barcelona, i fou ordenat de prevere el 1869 Ja en plena joventut, freqüentà tertúlies antiliberals i adoptà postulats ideològics tradicionalistes i reaccionaris Es relacionà amb cercles integristes i procarlins, com el també historiador i amic personal Ferran de Sagarra i de Siscar Exercí com a professor de patrologia i oratòria al Seminari Conciliar de Barcelona L’any 1879 participà en la formació d’un museu arqueològic a Barcelona i fou membre de la comissió de vigilància contra el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina