Resultats de la cerca

El primer esment conegut de l’església de Sant Pere d’Alós és de l’any 1090, en què el comte Artau II amb la seva muller Eslonça i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de Gerri un excusatum a cada una de les viles comtals d’Àneu, entre les quals s’esmenta la vila d’Alós Sobirà i la vila d’Àlós Jussà amb tots els seus plets i serveis, i el receptum comtal del pa, carn i civada, i les esglésies de Sant Pere i Sant Lliser del lloc d’Alós Jussà, amb els delmes i les oblacions El 1105 s’esmenta de nou de l’església de…

L’antic poble de Castellviny es troba enclavat al cap de l’anomenat penyal de Castellviny 1000 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt del poble la Bastida de Sort i equidistant dels nuclis de Pujalt i Olp Si fem cas de la toponímia, en aquest indret hi podria haver el castell d’Enviny, encara que la distància entre Enviny i Castellviny és considerable Vers el 970 es documenta la villa Imbicinio que segurament correspon a l’actual llogaret d’Enviny, i el castell és esmentat per primera vegada l’any 1081 com el terme on es localitza un capmàs que el comte Artau I donà al…

El poble de Palou de Sanaüja s’emplaça al sector septentrional del terme de Torrefeta, a 547 m d’altitud L’indret és documentat per primer cop en un inventari dels drets que el bisbe d’Urgell rebia del castell de Sanaüja, datable entre el 1042 i el 1075 L’església parroquial de Sant Ponç de Palou podria haver estat esmentada indirectament l’any 1106, en què Ot, bisbe d’Urgell, encomanà a Pere Ramon de Sanaüja la tinença dels castells de Sanaüja, Palou i Guissona, amb tots els feus que pertanyien a aquests castells, excepte l’església parroquial “ excepta parrochiali ecclesia ” D’…

D’aquest castell no ens ha restat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva situació geogràfica L’any 1033, el bisbe sant Ermengol, gaudint encara de bona salut, disposà el seu testament, en el qual ordenava als seus executors testamentaris que després de la seva mort venguessin, entre altres béns, l’alou d’Alteracs Els diners obtinguts de la venda havien de servir per a pagar l’obra de la seva església d’Urgell El 1 5 de les calendes de setembre de 1038, el sagristà Sunifred, Ermenir i Ramon Geruz, en nom del difunt bisbe urgellenc, vengueren segons Costa i Bafarull, a “ Villelmar…

La primera referència d’aquest castell es remunta a l’any 1105, en què el bisbe Ot d’Urgell restituí al monestir de Gerri tot un seguit d’esglésies que li havien estat usurpades, entre les quals es trobaven Santa Coloma, Sant Andreu i Sant Martí de Maçana, “ cum ceteris capellis que sunt in territorio castri que dicitur Sersui ” L’any 1118 Pere Ramon de Sersui donà amb reserva vitalícia d’usdefruit la meitat del castell, de la torre, de la vila, dels homes i de la dominicatura de Sersui a l’almoina de Santa Maria de la Seu d’Urgell Deu anys més tard, Guillem Pere de Sersui —fill…

Les poques notícies que es tenen d’aquest castell se circumscriuen als darrers anys del segle XI i al començament del XII L’any 1089 els comtes Artau II i Eslonça i Ot, bisbe d’Urgell, vengueren el castell de Rocafort, juntament amb les viles de Buseu i Vila-rubla, a Guillem Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard el mateix Guillem Guitard, abans d’emprendre el pelegrinatge a Terra Santa, restituí el castell i les viles referides al monestir de Gerri, al qual anteriorment el comte Guillem II n’havia fet donació Guillem Guitard n’esdevingué…

Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin costat…

Situació Fragment de mur de l’antiga torre sobre un terreny molt erosionat que ha fet desaparèixer gran part de les seves ruïnes ECSA – A Villaró Les restes de la torre coneguda com el castell de la Terrassa s’alcen en un turó a la serreta que separa les valls d’Aravell i de Bellestar Mapa 34–10215 Situació 31TCG697905 Abans d’arribar al poble d’Aravell, per la mateixa carretera que porta a Castellbò, cal travessar un torrent per un pont de baranes metàl liques De la dreta del pont, mirant a Aravell, surt un camí que mena als camps que hi ha sota els turons que formen la carena que separa el…

Torre d’origen islàmic emplaçada dins l’actual terme municipal de Bellcaire, en un indret imprecís, entre la vila actual i el Pedrís El 1091 apareix per primer cop com a Indret que delimita pel nord —juntament amb el Pedrís— el terme del castell de Bellcaire El 1139 la torre destruïda —d’origen islàmic— de Faneca delimitava el terme de Bellcaire per la zona septentrional, i el 1143 la torre —encara destruïda— i el seu terme foren atorgats per Emengol VI d’Urgell als germans Pere i Arnau Bernat, els quals l’havien de posseir en alou ple i lliure, tal com havia estat donada al seu pare, en…

El 1335 fou excomunicat pel bisbe Guglielmo Franzipani, juntament amb el duc Guillem II d’Atenes i altres caps de la Companyia Catalana Hom suposa que fou qui ordenà la destrucció del castell de Sant Omer, a Tebes, arran de l’expedició de Gualter VI de Brienne, pretendent del ducat d’Atenes