Resultats de la cerca
Es mostren 413 resultats
Santa Maria de Peralta (Renau)
Art romànic
El lloc de Peralta, avui despoblat, degué ésser colonitzat, igual com Renau, al segle XII El seu castell fou bastit entre els segles XII i XIII per la família Montoliu, nissaga que conservà la senyoria sobre l’indret fins el 1447, any en què Joan Gabriel de Montoliu llegà el castell i lloc de Peralta al monestir de Santes Creus Malgrat les notícies antigues sobre l’indret de Peralta, no es disposa de referències sobre la seva església, que era dedicada a Santa Maria, tot i que és possible que la seva construcció inicial correspongués al segle XIII Hom sap que era sufragània de l’església del…
nombre
Indústria tèxtil
Quantitat de fils i de passades que té un teixit en una unitat de superfície, generalment 1 cm2
.
setí de la reina
Indústria tèxtil
Setí de sis fils i sis passades de curs, de lligat irregular (e 2 , 3 , 4 , 4 , 3 , 2).
Pesta
Patologia humana
La pesta és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta nombrosos animals, especialment rosegadors, i que accidentalment pot transmetre’s a l’home per la picada de puces que s’alimenten normalment de la sang dels rosegadors La pesta fou, en èpoques passades, una de les malalties infeccioses més temudes i difoses Les pandèmies de pesta que es van produir al segle VI i al segle XIV van modificar substancialment la demografia del món aleshores conegut A finals del segle XIX va produir una altra pandèmia important, originada a la Xina, que també es va difondre a diversos…
Marius Petipa
Música
Ballarí, coreògraf i pedagog francès.
Format sota la direcció del seu pare, Jean Antoine Petipa, fou primer ballarí i mestre de ball a Nantes i al Grand Théâtre de Bordeus Després treballà al Teatro Real de Madrid, on s’inicià en l’escola de boleros i en el folklore hispà, a més d’aprendre a tocar les castanyoles Un afer amorós que acabà amb un duel l’obligà a deixar l’Estat espanyol i es traslladà a París El 1859 fou requerit per a ocupar el càrrec de primer ballarí al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg Deu anys després fou nomenat coreògraf d’aquest mateix teatre, a més de mestre principal de l’Escola Imperial de Dansa i…
El que cal saber de la tos ferina
Patologia humana
La tos ferina és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que incideix especialment en infants petits i origina fonamentalment una tos molt característica, que es presenta en forma d’accessos paroxístics i s’acompanya d’un estridor o xiulet sonor i ronc El tractament, que consisteix en l’administració d’antibiòtics, és eficaç quan s’instaura en les primeres fases de la malaltia perquè evita eventuals complicacions Per aquesta raó, si un nodrissó o infant petit presenta catarro nasal, inflamació conjuntival i síndrome febril, convé de consultar de seguida el metge, ja que es pot…
Masturbació
Les pràctiques sexuals esmentades anteriorment fan referència a aquelles que són portades a terme per dues persones, sia amb un fi reproductiu, com a medi de comunicació interpersonal o simplement com a font de plaer Una altra pràctica molt estesa és la masturbació , com és anomenada l’autoestimulació dels genitals i que també es coneix amb el nom d’ autoerotisme Aquesta pràctica està àmpliament estesa, no solament en l’ésser humà sinó també en els animals Amb base a diversos estudis efectuats en la població europea, hom calcula que entre el 85 i el 96% dels homes europeus es masturben,…
maquineta de lliços

Maquineta de lliçons: 1, gavineta; 2. prisma que arrosega el dibuix;3, ganxos; 4, lliç; 5, mecanisme d’alça. el prisme amb el seu moviment de vaivé selecciona els ganxos que cal alçar a cada passada i qeu arrosegaran els lliços corresponents
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena.
És anomenada també ratera Bàsicament té una o dues ganivetes, sotmeses a un moviment de vaivé, les quals poden enganxar i arrossegar uns ganxos, cadascun dels quals mou un lliç per mitjà d’un sistema de palanques i tirants Una cadena sens fi de llistons o planxetes amb taps o forats, o bé un paper sens fi perforat el conjunt dels quals és anomenat dibuix , selecciona els ganxos que han d’ésser arrossegats per la ganiveta i els hi acosta per tal que s’hi enganxin Cada renglera transversal de taps o forats en els dibuixos correspon a una passada de trama La llargada del curs del lligat és,…
L’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques d’Osona
Complex cultural de la ciutat de Vic.
És situat a l’est de la ciutat a prop de la riba esquerra del Méder, passades les antigues adoberies del Pont de Queralt, entre els barris dels Caputxins i de l’Horta Vermella, zona de nova urbanització i rehabilitació Té l’origen en el tancament de l’antic teatre de l’Atlàntida del carrer sant Fidel 2002, al qual substitueix en un edifici amb molta més capacitat i possibilitats El projecte, impulsat per l’ajuntament, fou encarregat a l’estudi de Josep Llinàs Des del punt de vista arquitectònic, destaquen la planta en espiral, la dimensió eminentment en horitzontal, el joc de…
Els guants del bisbe de Tortosa Arnau de Jardí
Art gòtic
Parell de guants de teixit de gènere de punt de fils de seda procedent de la tomba del bisbe Arnau de Jardí 1272-1306 a la catedral de Tortosa Formaven part de la vestimenta del prelat Ara es conserven al Tresor de la catedral Enciclopèdia Catalana – JColomé El 1964 foren extrets del sepulcre del bisbe Arnau de Jardí, a la catedral de Tortosa, uns guants que formaven part de la vestimenta amb la qual va ser enterrat Arnau de Jardí va ser bisbe de Tortosa entre el 1272 i el 1306, any de la seva mort Ara es conserven al Tresor de la catedral Foren restaurats al taller de restauració del Museu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina