Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
Les esglésies encastellades
“Juro, jo, Bernat Adalbert, fill que sóc de la dona Ermengarda, que d’aquesta hora endavant seré fidel a tu, Berenguer bisbe, que fores fill de la comtessa Elisabet, per recta fe, sense engany i sense frau i mal enginy i sense decepció, i que d’aquesta hora endavant t’ajudaré a tenir i a defensar i a guerrejar tot el teu honor que avui tens i que d’ara endavant adquiriràs amb l’ajut de Déu, contra tots els homes i dones que et voldran arrabassar o arrabassessin el teu honor o una part del teu honor A més jo, el susdit Bernat, juro a tu, el susdit bisbe Berenguer, que d’ara endavant no et…
Sant Pere de Savassona (Tavèrnoles)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau rematada vers llevant per un absis semicircular en el qual hi ha obertes diverses fornícules Cal observar al costat de tramuntana una petita absidiola oberta G Orriols L’església de Sant Pere de Savassona es troba als peus del castell de Savassona, vers el cantó de llevant, a uns 600 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 45,2 —y 45,3 31 tdg 452453 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic a Roda de Ter Abans d’arribar a…
soldada
Dret civil català
Crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit que no gaudia de la condició d’hereu —cabaler o pubill—, i que per regla general deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni; i amb la peculiaritat, a més, que el marit només podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa.
Aquesta institució, freqüent a les comarques de l’Urgell i la Segarra i les contrades veïnes, ha perdut actualment tota vigència
home

Aspecte dels avantpassats de l’espècie humana
© Fototeca.cat
Antropologia
Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització.
Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…
La Gran Guerra i el catalanisme
A l’estiu del 1914, les tensions polítiques i econòmiques entre les grans potències europees es van desbordar violentament en l’anomenada Primera Guerra Mundial A Catalunya, com a la resta de l’Estat espanyol, s’establí un debat, bàsicament intellectual, entre els partidaris de la Triple Entesa i els dels imperis centrals, anomenats aliadòfils i germanòfils, respectivament Les esquerres es van identificar majoritàriament amb la causa aliada, mentre que nuclis importants de les dretes ho van fer amb els imperis centrals Aquest enfrontament es limità sobretot a classes mitjanes, sectors…
Els Països Catalans en el període revolucionari
Catalans, valencians i mallorquins, sd AHC Durant el període comprès entre les darreres dècades del segle XVIII i mitjan segle XIX, la trajectòria històrica dels països de parla catalana —que no formaven una realitat institucionalitzada políticament— estigué dominada per una contradicció ben evident L’emergència del capitalisme accentuà perceptiblement les relacions comercials i humanes entre ells El creixement del capitalisme, per lent i insegur que fos, es traduí en especialitzacions productives molt variades i en intercanvis interregionals més accentuats, com posa de manifest Carles Manera…
Castell de les Sitges (Torrefeta)
Art romànic
Situació Castell constituït per una torre del segle XIII i una muralla que l’encercla que es pot datar al segle XIV ECSA-J Bolòs Aquest castell és situat al veïnat de les Sitges, avui deshabitat, a l’E de Palou de Sanaüja Mapa 34-14 361 Situació 31TCG529311 Si seguim la carretera L-313 que va de Guissona a Ponts, a poc més d’1 km del trencall de Florejacs, en uns revolts, surt a mà esquerra una pista de terra ampla, que es dirigeix cap al N-W Uns 700 m després, surt també a mà esquerra un camí bo que, seguint la direcció S, ens portarà fins al veïnat de les Sitges JRG-DRR-JIR-JMT Història El…
Les mediterrànies: un bioma i un clima a escala humana
Sequera estival, hivernades benignes El bioma mediterrani, present en els cinc continents, pren el nom de la vella conca mediterrània, la part més extensa de totes les que el configuren, situada a cavall de tres continents com un anell sinuós que envolta la Mediterrània la mar entre terres que suavitza el clima i que ha vist l’aparició, el creixement i la mort de cultures i imperis des de fa segles Les terres de la conca mediterrània, en efecte, han constituït l’escenari on ha nascut la civilització del món occidental, a conseqüència d’un clima especialment suau que configura uns paisatges en…
Sant Martí de Turà (Ribesaltes)
Art romànic
Situació Interior de l’església inferior descoberta a partir de les excavacions dels anys 1944-45 ECSA - JL Valls El lloc de Turà és a la riba esquerra de l’Aglí, exactament davant de la població de Ribesaltes Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 13,6” N - Long 2° 52’ 51” E Turà és 2 km al nord de Ribesaltes PP Història El lloc i la seva església són esmentats vers el 1150, moment en què el senyor de Perapertusa tenia, pel bisbe d’Elna, el delme de Turà Turanum a excepció d’alguns drets de l’església Posteriorment, la terra de Turà passà a l’abadia de Santa Maria d’Alet Rasès fins l’any 1210…
Arqueologia funerària de la Catalunya central
En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina