Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Bartomeu de Rubió i el ressò de la plàstica toscana
Art gòtic
Les dades documentals de l’artífex Les notícies conegudes de l’escultor Bartomeu de Rubió abasten del 1360 al 1379 i el vinculen laboralment a la catedral de Lleida, on actua al llarg d’aquest període com a mestre d’obres Com a tal va assumir responsabilitats arquitectòniques, tot i que l’àmbit artístic en el qual la historiografia li reconeix un paper destacat és l’escultòric El retaule major de la catedral iniciat el 1360 i enllestit pels volts del 1362 és la realització clau dins el seu catàleg i el referent obligat a l’hora d’abordar-ne la biografia artística La seva direcció i…
Els pintors de Lleida, les terres de Ponent i els Pirineus
Art gòtic
Visitació de Maria a Elisabet i Dormició Taules procedents d’un retaule de l’església de Sant Feliu de Vilac Vall d’Aran, ara al Musèu dera Val d’Aran S’atribueixen al Mestre de Viella final del segle XV Enciclopèdia Catalana – FTur La pintura dels darrers dos terços del segle XV a Lleida i les seves terres, inclosos els Pirineus, no és en absolut d’una qualitat artística destacada, ni tampoc es presenta cohesionada per les directrius de cap individualitat reeixida que, des del seu obrador, hagués pogut incidir en els grans trets de les pautes creatives i estilístiques de l’esmentat àmbit…
El flamenquisme al País Valencià i Lluís Dalmau
Art gòtic
S’ha dit amb raó, i amb això hi ha concordança i plebiscit popular en un ampli marc de la crítica artística catalana i hispana Company, ep 2006, que la moda pictòrica de l’ ars nova o realisme flamenc s’imposà amb gran èxit arreu de l’Europa del segle XV, Catalunya i el País Valencià inclosos A casa nostra bona part d’aquest nou influx va ser degut al gust personal d’Alfons el Magnànim 1396-1458, coronat rei el 1416, tot i que també el clergat de l’època, la noblesa, la burgesia i les corporacions municipals es van decantar clarament per la moda flamenca Aquest art, especialment pel que fa a…
Els segles XIX i XX
L’obertura de Catalunya al món Amb l’arribada del Romanticisme els intercanvis de Catalunya amb l’exterior s’intensificaren És una tendència que amb alts i baixos s’ha anat consolidant i ampliant fins avui Catalunya va esdevenir europea en primer lloc per les estades dels seus artistes en els dos grans centres de creació plàstica més permanents, primer Roma i després París També, però, cal insistir en la importància dels viatges, viatges d’estudi o de descoberta, viatges romàntics cap a l’art medieval dels primitius italians, o més exòtics cap a ambients septentrionals o amb penetracions en…
França

Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8