Resultats de la cerca
Es mostren 609 resultats
Mikhail Mikhajlovic Fokin
Música
Ballarí, coreògraf, pedagog i mestre de dansa rus.
Considerat un dels grans reformadors del ballet acadèmic, el concebé com una composició homogènia que unia música, pintura i arts plàstiques L’any 1909 S de Diaghilev li atorgà el càrrec de mestre de ballet, ballarí noble i coreògraf dels Ballets Russos Quan Diaghilev, però, centrà la seva atenció en Nižinskij el 1911, el destituí d’aquests càrrecs L’any 1918 abandonà Rússia i continuà la seva carrera, primer a diversos països europeus i, més tard, a Nova York, on s’establí L’any 1936, s’incorporà als Ballets Russos de René Blum Destacaren les seves interpretacions de Chopiniana i La mort del…
subhasta
Art
Economia
Sistema de venda pública consistent a atorgar una cosa al millor postor, és a dir, a la persona que n’ofereix un preu més elevat.
En el camp de les arts plàstiques, la subhasta és un dels principals elements de comercialització de l’obra d’art A Londres, màxim centre mundial del ram, la casa especialitzada Agnew's data del 1817 i l’activitat de les cases Sotheby's i Christie's ha centralitzat les principals operacions mundials del s XX juntament amb la casa novaiorquesa Pake-Bernet La minsa activitat de subhastes d’art desenvolupada a Catalunya —poc més que les de la Sala Vayreda de Barcelona— experimentà vers el 1970 un boom espectacular sales Gobero i Subartan de Barcelona, Sala Anquin's de Reus, parallel a l’…
cabaret
Moulin-Rouge (1890), representació que féu el pintor francès Toulouse-Lautrec (1864-1901) de l’interior del popular cabaret de París
© Corel Professional Photos
Arts de l'espectacle (altres)
Local on són servides begudes i on són presentats espectacles: cantants, obres teatrals de to menor, humorístiques o satíriques, recitals poètics, varietats, etc.
Els primers cabarets d’aquestes característiques sorgiren a Montmartre París a la fi del s XIX Le Chat Noir, 1881 —abans el nom de cabaret designava a França simplement una taverna—, i tingueren gran difusió, especialment a les ciutats centreeuropees foren el centre de reunió d’artistes i escriptors d’avantguarda i sovint estatjaren exposicions d’arts plàstiques Entre els més coneguts cal esmentar Überbrettl 1901 i Schall und Rauch 1902 a Berlín Elf Scharfrichter i Simplizissimus 1902 a Múnic Max und Moritz 1914 a Viena Voltaire 1916 a Zuric Krivoje Zerkalo 1908 a Sant Petersburg, i Letučcaja…
escola de Pont-Aven
La petició , del pintor francès Paul Gauguin (1848-1903), component de l’escola de Pont-Aven
© Corel Professional Photos
Grup d’artistes format al poble bretó del mateix nom i a l’estació balneària propera de Le Pouldu al darrer quart del s XIX.
En fou el membre principal Paul Gauguin —abans del seu exili voluntari de la civilització occidental—, tot i que les seves troballes plàstiques, concretades en el sintetisme , foren reivindicades com a pròpies per Émile Bernard, un altre membre del grup Entre altres integrants hi havia també Émile Schuffenecker, Louis Anquetin, Charles Laval, Cuno Amiet, Henri Moret i Paul Sérusier, que portà la influència de Pont-Aven al nou grup dels nabís Un nombre representatiu de membres de l’escola es manifestaren conjuntament el 1889 al cafè Volpini del Champ de Mars de París en l’exposició dita d’…
Steve McQueen
Cinematografia
Artista plàstic i director cinematogràfic britànic.
De família d’immigrants antillans, estudià pintura i posteriorment cinematografia a les universitats de Londres i Nova York 1990-94 Autor d’una quinzena de curtmetratges i migmetratges de marcat caràcter experimental, ha combinat la direcció cinematogràfica amb les arts plàstiques El 1999 guanyà el premi Turner d’arts visuals per Deadpan 1997 El seu primer llargmetratge fou Hunger 2008, premiat a Canes, sobre la vaga de fam del militant de l’IRA Bobby Sands, al qual seguí Shame 2011, premiat al Festival de Venècia, sobre l’addicció al sexe posteriorment rodà a Hollywood 12 Years a Slave 2013…
contracultura
Sociologia
Expressió amb què hom designa les manifestacions sociològiques, polítiques i artístiques vigents sobretot a la dècada del 1970 caracteritzades per l’esperit rebel, àcrata i subvertidor dels valors tradicionals del món occidental i desenvolupat.
Lligada sobretot a la joventut, la contracultura aparegué a mitjandècada del 1960 EUA on rebé el nom de ‘underground’, que ha passat a Europa i a certs països europeus Entre els precedents, cal esmentar el moviment beat Hom cita com a primeresdeveniment contracultural les activitats dels provos provo, però les expressions més típiques foren els hippies hippy i els fets de Maig del 1968 Foren vehicle dels valors i la forma de vida contraculturals el rock-and-roll, el còmic, certs corrents de les arts plàstiques com el pop art i literats com W Burroughs o Ch Bukowski Bé que el terme caigué en…
Cristino De Vera Reyes
Pintura
Pintor canari.
Inicià la seva formació artística a l’Escola d’Arts i Oficis de Tenerife A vint anys s’installà a Madrid, on conegué el seu mestre DVázquez Díaz L’any 1960 viatjà a Bèlgica i Holanda amb una beca de la Fundación Juan March Participà a la Biennal de Venècia 1963 Reconegut amb el Premio Nacional d’arts plàstiques del ministeri de cultura 1998, el 2005 presentà la seva primera exposició retrospectiva a l’IVAM de València El mateix any rebé el Premio Canarias de belles arts L’artista ha recollit, des dels seus inicis, la influència de la transició tràgica barroca i de les pràctiques de meditació…
Putxinel·lis Claca

Putxinel·lis Claca Instal·lació a CaixaForum commemorant el 50 aniversari del Teatre de La Claca (2018)
Fundació La Caixa
Teatre
Grup català de titellaires i teatre amb ninots fundat el 1968 per Joan Baixas i Teresa Calafell.
Continuadors de la tradició titellaire catalana de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó , els Anglès, etc, que enriquiren amb la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionaren des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caràcter més pròpiament teatrals Entre les seves obres cal destacar Les trifulgues d’En Pinotxo 1968, Breu record de Tirant el Blanc 1970 de M A Capmany, Calaix de Sastre 1971, El Drac del Castell dels Moros 1975, Nyaps 1975, Mori el Merma 1978 amb ninots de Joan Miró i presentat amb el nom de Teatre de La Claca , Les…
Gilberto Freyre
Sociologia
Sociòleg brasiler.
Ha portat a terme una campanya de rehabilitació dels valors regionals del nord-est del Brasil Fruit d’aquest esforç és Casa-Grande e Senzala 1933, estudi de la família rural brasilera sota el règim patriarcal i anàlisi del mestissatge com a base de la formació ètnica i psicològica de l’home brasiler l’obra ha influït decisivament en la literatura i les arts plàstiques del Brasil, sobretot en la novella regionalista del nord-est, que afirma les arrels triracials del Brasil i estudia les condicions econòmiques i socials de la zona semidesèrtica del sertão Publicà Sobrados e mocambos ‘Pisos i…
Manuel Alcàntara i Gusart
Periodisme
Professor, periodista i promotor cultural.
Comencà a treballar com a articulista i crític de teatre i arts plàstiques als diaris “El Día Gráfico” i “La Noche” Fou administrador de la Casa de Caritat, professor de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Unió Catalanista El 1939 s’exilià a França, on fou un dels organitzadors de la Residència d’Intellectuals Catalans a Montpeller 1939-41 El 1941, arribà a Mèxic on portà la gerència de l’editorial Misrachi fins que es jubilà Des de Mèxic, animà i coordinà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i en fou secretari del patronat, primer amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina