Resultats de la cerca
Es mostren 758 resultats
Monty Python

Monty Python (1969)
© BBC
Cinematografia
Grup humorístic britànic.
John Cleese, Graham Chapman mort el 1989, Eric Idle, Michael Palin, Terry Jones i el nord-americà Terry Gilliam, procedents de diversos programes humorístics o infantils en qualitat de guionistes, s’uniren el 1969 per protagonitzar un innovador espai televisiu, Monty Python's Flying Circus , en el qual ja posaren les bases del seu sentit de l’humor corrosiu, satíric, esbojarrat i iconoclasta Emès fins el 1974, aconseguí un èxit extraordinari Els seus esquetxos es recopilaren al llargmetratge And Now for Something Completely Different 1971 i també foren adaptats al format teatral…
National Geographic Society
Societat geogràfica nord-americana creada a Washington l’any 1888.
Impulsa nombrosos projectes científics, sobretot en els camps de les ciències naturals i de l’arqueologia Entre els de més impacte sobresurten l’expedició al pol nord de Robert Peary, les excavacions al Perú Machu-Picchu i a Egipte, que posaren al descobert la tomba de Tutankamon, i, en el camp de l’antropologia, la descoberta de fòssils homínids a Olduvai Tanzània Les seves aportacions en el camp de la cartografia també han estat de gran rellevància Publica la coneguda revista National Geographical Magazine , orientada a la divulgació per a un públic ampli, en la qual el…
oda
Música
Poema líric, susceptible de ser cantat o recitat, que s’escrivia en ocasió d’una commemoració o un acte cerimonial.
La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l…
Esgrima i Banys Gimnàs Solé
Esport general
Natació
Esgrima
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1878 per Manuel Solé, fou un dels primers gimnasos de Barcelona S’hi practicava la gimnàstica, tenia una sala d’esgrima que dirigí Josep Bea i Joan Baptista Grau, disposava de banys i oferia servei d’hidroteràpia i massatge Hi anava la burgesia catalana i al final del segle XIX organitzà vetllades gimnàstiques, recreatives i culturals Fou pioner en la implantació de diferents esports a Barcelona i a les seves installacions es gestaren nombroses entitats esportives L’any 1899 acollí la sessió constitutiva en què Joan Gamper fundà el FC Barcelona, i fou seu del club blaugrana 1899-…
Ḫālid al-Asʿad
Arqueologia
Arqueòleg sirià.
Nascut en una prominent família de Tadmor, estudià arqueologia i pedagogia a la Universitat de Damasc El 1961 fou nomenat cap d’excavacions de la secció d’arqueologia de l’Estat, i el 1963, director del museu i del jaciment arqueològic de Palmira En aquest càrrec que ocupà fins a la jubilació l’any 2003, bé que continuà treballant a les ruïnes, promogué i dirigí un gran nombre d’excavacions, sovint amb la collaboració internacional, que posaren en relleu el valor excepcional d’aquest jaciment, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980 El 2015 Estat Islàmic prengué el control…
Francesc Fontanilles i Quintanilla
Militar
Militar i funcionari.
Cursà els seus estudis d’enginyeria a la Universitat de Barcelona Més tard, ingressà al cos de l’administració militar com a oficial primer L’any 1856 el traslladaren a Puerto Rico, destinat a la secretaria del govern general de l’illa, on exercí com a secretari de la Junta Superior de Instrucción Pública i de la secció d’estadística 1867-69 Posteriorment, marxà a Cuba, on fou oficial de la Intendencia General de Hacienda, secretari del govern civil de l’Havana, de la Junta de Libertos, de la Diputació Provincial de Pinar del Río i cap de negociat en el Banco Español de la Havana Fou redactor…
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Medicina
Centre hospitalari de Badalona.
El 1971 la Seguretat Social aprovava la construcció d’una residència sanitària a Badalona en uns terrenys de deu hectàrees cedits per l’Ajuntament, a l’antiga finca de Can Ruti Aquest havia de ser el seu tercer gran hospital a Barcelona, que es plantejava amb una capacitat total de 1275 llits El projecte era colossal per les seves dimensions en una única actuació L’estructura bàsica és feu entre el 1973 i el 1977, però l’obra no s’acaba fins el 1980 per problemes amb les dotacions dels serveis urbans i amb els accessos Al final del 1981 les competències sanitàries passaren a la Generalitat,…
Associació d’Artistes Visuals de Catalunya
Associació professional de creadors residents a Catalunya per millorar les condicions dels artistes i la difusió del seu art.
Fou fundada l’any 1979 amb el nom de Federació Sindical d’Artistes Plàstics de Catalunya amb iniciatives com les jornades “L’Art a Catalunya a Debat” a Girona 1983, que posaren les bases de les primeres polítiques artístiques de la democràcia A la fi dels anys vuitanta i principis dels noranta centrà la seva activitat en la reforma de la legislació sobre els drets d’autor Llei de la propietat intellectual del 1987 i ajudà a definir les funcions del MACBA A la fi del 1994 adoptà el nom actual i reformà els seus estatuts per a donar cabuda als artistes que treballen àmbits com el…
art australià
Art
Art desenvolupat a la moderna Austràlia.
Fruit d’un fort sentiment nacionalista, s’ha centrat bàsicament en la pintura de paisatge Els primers pintors foren topògrafs i estrangers, especialment anglesos El primer gran artista fou Arthur Streeton 1867-1943, estilísticament relacionat amb l’impressionisme Una evolució natural vers formes postimpressionistes no gaudí de gaire acceptació fins que el mestratge de George Bell i la Herald Exhibition of Modern European Painting 1939 posaren els artistes locals en contacte directe amb els nous corrents artístics Malgrat això, el nou estil que arrelà amb més força fou l’…
El Mundo

Portada de la versió impresa del diari El Mundo
©
Periodisme
Diari generalista en castellà fundat el 23 d’octubre de 1989 a Madrid, on té la seu, per Alfonso de Salas, Pedro J. Ramírez, Balbino Fraga i Juan González, entre d’altres.
S’autodefineix com a liberal i manté una línia política de centredreta, acusadament espanyolista En els inicis publicà informacions que posaren al descobert la trama dels GAL , així com diversos escàndols de corrupció que afebliren el govern de Felipe González, i posteriorment qüestionà algunes actuacions dels governs de José María Aznar i de José Luis Rodríguez Zapatero en molts més aspectes A la segona dècada del segle XXI ha mostrat una agressiva belligerància contra el sobiranisme català, i ha publicat algunes notícies de fonts i solvència molt dubtoses sobre suposades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina