Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Sòcrates

Rèplica romana del segle I dC d’un bust grec de Sòcrates (Museu Nacional de Nàpols)
Ian Scott (CC BY-SA 2.0)
Filosofia
Filòsof grec.
Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…
Santiago Sobrequés i Vidal
Historiografia catalana
Medievalista i professor.
Vida i obra Fill de mestres membres del claustre de l’Escola Normal de Girona, fou amic, company d’estudis i collaborador de Jaume Vicens i Vives Els seus mestres foren Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre Es llicencià en història i dret a Barcelona 1933, i es doctorà a Madrid 1950, amb una tesi sobre els Margarit i l’Empordà Des del 1933 fou professor d’història i geografia –catedràtic des del 1941– als instituts de Terrassa, Màlaga, la Seu d’Urgell, Figueres i Girona De l’últim en fou director entre el 1960 i el 1969 El 1969 s’incorporà al collegi universitari de Girona i, dos anys…
Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich W. Nietzsche segons un dibuix de John Philipp
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Adquirí una àmplia formació humanística a Pforta i estudià teologia i filologia a Bonn i filologia, amb Ritschl, a Leipzig Entusiasmat amb la filosofia de Schopenhauer i simpatitzant, com a músic, amb Wagner, es destacà per la seva crítica radical de la religió i l’ambient cultural i social Professor de filologia grega a Basilea el 1869, des del 1879 viatjà contínuament, per motius de salut, dels Alps a la Riviera una forma esquizofrènica i expansiva de paràlisi estacionària el portà a la demència 1889 Escriví poemes, assaigs i composicions musicals A Die Geburt der Tragödie aus dem Geiste…
Maquiavel

Retrat de Maquiavel per Santi di Tito (segona meitat del segle XVI)
Filosofia
Història
Política
Nom amb què és conegut als Països Catalans el polític i escriptor florentí Niccolò Machiavelli.
Fou canceller de la república florentina 1498 Resten relacions de la seva activitat diplomàtica, fonamentals en la maduració de la seva reflexió teòrica Descrizione del modo tenuto dal duca Valentino nello ammazzare Vitellozzo Vitelli 1503, Ritratto delle cose della Magna 1508 i Ritratto delle cose di Francia 1510 El 1512, essent novament Florència sota l’autoritat dels Mèdici, fou apartat dels càrrecs públics i fou exiliat a aquesta època pertanyen les seves obres més importants Il principe, els Discorsi sulla prima deca di Tito Livio i La mandragola , peça cabdal del teatre italià El 1519…
Israel/Palestina 2017
Estat
El reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel va rebre el suport del president dels Estats Units i el rebuig majoritari de l’ONU La política israeliana envers el tema palestí es va endurir arran de la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials dels Estats Units Al febrer, durant una visita a la Casa Blanca del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el nou president va declarar que podia ser que trenqués el compromís de la solució dels dos estats i va reiterar la intenció de traslladar l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem –una intenció que es va tornar en fet quan, al…
Els drets humans
Aquests mapes mostren una distribució per estats dels anys en què s’han anat acceptant sis dels dotze Instruments Internacionals dels Drets Humans, amb data 10 de gener de 2003 Tot i que l’anàlisi pot ser més complexa, es pot veure el procés pel qual estats amb diverses cultures i creences han acceptat els diferents instruments d’aplicació dels drets humans D’ençà de la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada a l’ONU el 1948, existeix el problema de com comptabilitzar-ne el reconeixement i l’aplicació universals, tenint en compte les diferents maneres d’entendre la dignitat…
El judaisme
En aquest mapa podem observar la distribució de la població jueva per estats a tot el món Aquesta distribució de les comunitats jueves no és, òbviament, aleatòria, sinó que expressa el resultat d’una sèrie d’esdeveniments crucials de la història occidental Els Estats Units són el país del món que concentra una presència més nombrosa de jueus uns set milions de persones S’han volgut destacar d’una manera especial les grans concentracions d’aquestes comunitats, les quals coincideixen amb les principals ciutats Los Angeles, Nova York, Filadèlfia, Chicago i Miami També destaquen les comunitats de…
Migracions internacionals i noves formes de racisme
Musulmans orant a la mesquita, Vilanova i la Geltrú, gener del 2006 Ll Gené-AFP-Getty Images La literatura científica coincideix a afirmar que no existeixen les races en termes biològics de manera que el terme esdevé merament una construcció sociohistòrica, variable en el temps i l’espai, que pretén justificar determinades desigualtats socials a partir de les diferències físiques Ara bé, encara que el racisme basat en la desigualtat biològica pràcticament hagi desaparegut, el racisme entès com a factor estructurador de la desigualtat continua tenint plena vigència en les societats actuals Des…
El prestigi del bestiar
Un dia és un dia tothom sap què és estirar més el braç que la màniga, si l’ocasió s’ho val Ni en la mercantil concepció del món que domina la cultura industrial no ha estat completament eradicat el concepte d’excepcionalitat O de prestigi Mantenir el renom o millorar la imatge són motius suficients perquè persones o empreses s’embarquin endespeses potser excessives o descartin alienar segonsquins béns patrimonials, ni en cas de necessitat Les joies de la família, per exemple, que només són venudes com a ultimíssim recurs I, tanmateix, quin partit immediat se’n treu És per això que molts…
escola fenomenològica
Filosofia
Moviment filosòfic que té com a base el mètode fenomenològic (iniciat per F. Bretano, desenvolupat per E. Husserl i perfeccionat per M. Scheler i N. Hartmann) i es caracteritza per l’èmfasi en la descripció dels fenòmens, es defensa de prejudicis de sistema i s’obre a la interrelació dels problemes.
Com a seguidora de Husserl, l’escola s’adhereix a suggeriments d’aquest, però en foragita les implicacions idealistes Com a òrgan d’expressió, tingué, del 1913 al 1940, el Jahrbuch für Philosophie und Phänomenologische Forschung ‘Anuari de filosofia i d’investigació fenomenològica’, fundat per Husserl, i des de l’any 1940 té la revista nord-americana Philosophy and Phenomenological Research
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina