Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
comunitat
Història
Unió, sota un règim administratiu comú, d’una ciutat o vila amb les poblacions situades en el seu terme o terra
.
L’organisme municipal de la ciutat o vila, cap de la comunitat, regia ensems aquesta, fet que no excloïa l’existència d’organismes administratius d’àmbit local als pobles o parròquies inclosos dins el terme Originàries de l’època repobladora del s XII, adquiriren importància durant la baixa edat mitjana a Castella la Nova i a Aragó Les comunitats aragoneses de Calataiud, Daroca i Terol, des del regnat de Jaume II tingueren representació pròpia a les corts, diferent de la de la ciutat o vila respectiva Amb tot, la corona procurà de dissoldre aquestes organitzacions amb l’atorgament de…
Pere
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (959-973).
Defensà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, els interessos comuns del país, en el retrobament de la unitat amb la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, fent cara primer a les pretensions personals de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, titulat arquebisbe a Compostella el 959 sota aparença de validesa apostòlica, i acceptant després el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma Assistí activament a l’acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages 972, celebrat amb gran brillantor…
Nikolaus Ludwig Zinzendorf
Història
Reformador alemany, comte de Zinzendorf.
Educat a Halle, centre del pietisme, i a Wittemberg 1717-19, per pressions familiars es dedicà a la vida pública Acollí els germans bohemis a la seva propietat de Herrnhut Berthelsdorf el 1727, i, després de renunciar als seus càrrecs, s’installà a la seva proximitat Berthelsdorf i procurà de portar-los cap al pietisme , on creia que podien unir-se totes les confessions cristianes Davant les dificultats, optà per ordenar-se de pastor Perseguit pels luterans ortodoxos, que aconseguiren el seu exili 1736, fou ordenat de bisbe 1737, i visità les Antilles i Pennsilvània, on organitzà els germans…
Giovan Battista Andreini
Teatre
Autor dramàtic i actor italià.
Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-comèdies…
Barthélemy Prosper Enfantin
Enginyer i teòric francès.
Després de la mort de Saint-Simon configurà el saintsimonisme com a doctrina religiosa calia establir una jerarquia eclesiàstica entre els deixebles d’aquell i predicar el treball com a principal deure de l’home Es retirà a Menilmontant 1832, on dirigí la redacció de Le livre nouveau , fins que fou empresonat, acusat de defensar l’abolició de l’herència i l’amor lliure Més tard, a Egipte, procurà, sense èxit, que hom financés la construcció del canal de Suez El 1839 fou nomenat comissari per al desenvolupament d’Algèria, però el seu pla de colònies collectives agrícoles fou rebutjat 1841…
arribista
Persona que per tots els mitjans procura d’atènyer de pressa l’objecte de la seva ambició.
moneda obsidional
Anvers i revers d’una moneda obsidional barcelonesa de 10 rals, a nom de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, encunyada el 1652
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de necessitat encunyada en temps de guerra per a circular especialment en una ciutat o una plaça forta assetjada i, per tant, aïllada i impossibilitada de rebre els proveïments i les ajudes normals de l’exterior.
Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros de punxó de…
Nāṣir al-Dīn de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1848-96).
Fill i successor de Muḥammad Shah Després d’un frustrat atemptat 1852 contra ell instigat pels seguidors del Bab executat el 1850, reprimí durament el babisme el foragità pràcticament de Pèrsia Ocupà Herat 1856, d’on la Gran Bretanya l’obligà a retirar-se Així mateix, pel tractat de París 1857, renuncià a les seves reivindicacions a l’Afganistan aconseguí, però, més tard, una part del Sīstān 1872 Procurà el desenvolupament econòmic del país construcció del ferrocarril, establiment de l’Imperial Bank of Persia, establiment del telègraf, explotació minera, etc, sovint frenat per la manca de…
Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona
Economia
Organització patronal de les comarques de Girona.
Fou fundada l’octubre del 1987 per Joan Fausto Martí i Eusebi Subirós Té com a objectiu representar i defensar davant dels agents socials i l’administració els interessos dels empresaris i les agrupacions empresarials d’aquesta regió, als quals procura també assessorament i formació Inclou agrupacions territorials de la Cerdanya, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva i el Ripollès Té representació en diversos àmbits institucionals administracions central i catalana, Diputació, Ajuntament i Universitat de Girona, etc i també a les patronals CEOE , CEPYME, i…
Guillem Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1561-70).
Fill de Joan Caçador Canonista com el seu oncle, el bisbe de l’Alguer, Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al concili de Trento La seva actitud en aquest concili, on tingué com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d’equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme Havent tornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor 1559, procurà l’aplicació del concili renovà la pràctica sinodal, decretà l’erecció del seminari —que no tingué efecte—, reactivà la reforma dels religiosos i publicà el nou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina