Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de mestres membres del claustre de l’Escola Normal de Girona, fou amic, company d’estudis i collaborador de Jaume Vicens i Vives Els seus mestres foren Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre Es llicencià en història i dret a Barcelona 1933, i es doctorà a Madrid 1950, amb una tesi sobre els Margarit i l’Empordà Des del 1933 fou professor d’història i geografia –catedràtic des del 1941– als instituts de Terrassa, Màlaga, la Seu d’Urgell, Figueres i Girona De l’últim en fou director entre el 1960 i el 1969 El 1969 s’incorporà al collegi universitari de Girona i, dos anys…

Aprengué primer del seu pare, el compositor Jan Stefani, i després anà al Conservatori de Varsòvia, on estudià del 1821 al 1824 Ja des del 1813 havia cantat i tocat el violí al cor i a l’orquestra de l’Òpera de Varsòvia Més tard, fins i tot en dirigí el ballet gènere per al qual escriví uns quinze títols, entre els quals Mimili, o Els Estirians , 1837, i Stach i Zoska , 1839 Professor de cant des del 1827, arribà a ser director de música de nombroses esglésies de la ciutat És autor també de dotze opéras-comiques i melodrames Lliçons de botànica , 1829 El jueu errant , 1850, unes…

Estudià violí amb el seu pare, Karl Hubay A onze anys debutà amb un concert de GB Viotti, i dos anys després fou enviat a la Berlin Hochschule für Musik, on estudià amb J Joachim fins el 1876 Feu concerts per tot Europa com a solista i com a component del Quartet Hubay Fou professor de violí del Conservatori de Brusselles en 1882-86 i de l’Acadèmia de Budapest, la qual dirigí entre el 1919 i el 1937 i on entrà en conflicte, a causa del seu conservadorisme, amb B Bartók Tingué com a alumnes J Szigeti i A d’Ara nyi El 1907 fou nomenat cavaller, i el 1913 doctor honorari, de la…

Vida Inicià la seva formació musical en l’àmbit familiar, especialment sota la guia del seu padrastre Fou director de l’orquestra del Teatre Principal de Palma El 1836 s’installà a París, on estudià amb H Collet i A Elwart, i on també exercí de professor de cant Posteriorment fou mestre de capella i cambra de la reina Isabel II i professor de cant del Reial Conservatori de Música i Declamació de Madrid Fou membre de l’Institut de França i de la Reial Acadèmia de San Fernando Després de vint-i-sis anys a la cort madrilenya retornà a Mallorca a causa del seu nomenament com a Batlle…

Format al Musikhögskolan d’Estocolm entre els anys 1942 i 1947, posteriorment amplià els estudis musicals a la Schola Cantorum Basiliensis En el conjunt de la seva obra, bàsicament litúrgica, predominen les peces per a cor Entre aquestes cal destacar Saligprisningarna 'Les beatituds', obra coral amb acompanyament d’instruments composta el 1971, Sonata per a clarinet 1971 i La cigale et la fourmi 1974 per a cor i solistes Fou professor al Musikhögskolan d’Estocolm i el 1967 fundà el conjunt vocal Camerata Holmiae, del qual fou director A part de la seva tasca compositiva, docent i…

Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista Entrà al Conservatori de Brusselles el 1839, on estudià piano amb L Godineau, orgue amb C Girschner i composició amb FJ Fétis El 1846, a Breslau, fou alumne d’AF Hesse, el qual li donà a conèixer la música de JS Bach El 1847 obtingué el segon lloc al Premi de Roma amb la seva cantata Le Roi Lear i dos anys després fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de Brusselles De l’any 1869 al 1878 visqué a Londres, on treballà com a organista i pianista De tornada a Bèlgica 1878, fundà l’École de Musique Religieuse per…

El 1816 es traslladà a París per estudiar amb Pradher, A Reicha i I Moscheles Fou un dels virtuosos del piano més celebrats del segle XIX, i feu gires de concerts per tot Europa i Amèrica Del 1842 al 1874 exercí de professor al Conservatori de París i creà, juntament amb el seu germà Jacques Simon Herz, l’École Spéciale de Piano El seu interès pel piano el dugué a fundar una fàbrica de pianos i a inventar un aparell per a l’exercici dels dits que anomenà dactylon També mantingué una famosa sala de concerts amb el seu nom Escriví nombrosa música per a piano, entre la qual…

Pertanyia a una important nissaga de cantants -el seu pare era el tenor Domenico Ronconi, que havia actuat al teatre de la Scala i havia estat també un conegut mestre de cant- Rebé els ensenyaments del seu pare, igual que els seus germans, els barítons Sebastiano i Giorgio Ronconi, el qual havia d’esdevenir el més famós de la família cantà en l’estrena d’algunes de les òperes de G Donizetti i G Verdi Felice no es dedicà, però, a l’òpera, sinó que fou principalment professor de cant, activitat en què assolí un notable prestigi

Doctorat 1975 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre L’Avenç , que obtingué el premi extraordinari de doctorat i el premi Jaume Massó i Torrents d’investigació literària de l’Institut d’Estudis Catalans 1976 Fou professor de la mateixa universitat 1973-2013, on tenia encomanades matèries relatives a la teoria de la literatura en el Departament de Filologia Catalana Ha estat degà de la Facultat de Filologia 1986-88 i director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya 1993-95 Crític literari del Diari de Barcelona 1979, Hoja del Lunes 1981-82, Avui…

Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el…