Resultats de la cerca

Llicenciat en psicologia el 1951 i doctor en filosofia per la Universitat de Cornell el 1957, és professor de sociologia a la Universitat de Santa Bárbara Califòrnia Considerat —juntament amb HGarfinkel— el principal representant de l’etnometodologia, la seva contribució comprèn aspectes de la lingüística, l’antropologia i la psicologia social i es basa en el principi de reflexivitat que estudia les condicions socials del mateix coneixement sociològic En els seus estudis posa èmfasi en la vida quotidiana, amb mètodes d’observació sobre el terreny entrevistes en…

David Hume i David Hartley són considerats els fundadors de l’associacionisme El primer, situat en la perspectiva de la teoria del coneixement, dins la línia de l’empirisme anglès iniciat ja per John Locke, establí uns tipus de connexió de les sensacions semblança, contigüitat, causa-efecte, transformades per Hartley, Herbert Spencer, John Stuart Mill, i d’altres en les lleis clàssiques de l’associacionisme psicològic contigüitat, semblança, contrast, associació d’idees Combatut especialment per la psicologia de la forma i actualment superat, l’associacionisme té el mèrit d’haver…

Doctor en filosofia i en psicologia per la Universitat de Viena D’origen jueu, fou internat en un camp de concentració i el 1939 emigrà als EUA, on professà psicologia i psiquiatria a Chicago fins el 1973 Durant el període 1944-73 fou director de la Chicago Orthogenic School, centre de tractament d’infants autistes i amb greus desordres emocionals Les seves obres principals, en el camp de la psiquiatria infantil, i d’una orientació freudiana, són Symbolic Wounds ‘Ferides simbòliques’, 1954, Truants from Life ‘Absents de la vida’, 1955, Dialogues with Mothers ‘Diàlegs amb les mares’, 1962, The…

Fou professor a les universitats de Wisconsin i Brandeis, teòric avantatjat i cofundador de l’escola de la psicologia humanista Innovà en conceptes com la salut, el desenvolupament, la motivació o la creativitat L’any 1943 publicà l’article “A Theory of Human Motivation” a la revista Psychological Review , en què presentà i desenvolupà la seva teoria sobre la jerarquia de les necessitats humanes piràmide de Maslow Les seves obres Motivation and Personality , 1954 Eupsychian Management , 1965 Toward a Psychology of Being , 1968 recullen teories encara vigents que tracten…

Es doctorà en ciències naturals a la Sorbona 1891 i passà a treballar amb Charcot a la Salpêtrière El 1894 fou nomenat cap del laboratori de psicofisiologia de la Sorbona i el 1895 fundà l’ Année psychologique Encarregat pel ministeri d’educació de cercar un mètode per a determinar el nivell de deficiència dels infants retardats, elaborà l’ Échelle métrique de l’intelligence 1905 i 1908, coneguda amb el nom d’ escala de Binet-Simon , en la qual fou aplicada per primera vegada la noció d’edat mental És considerat el creador de la psicologia experimental francesa i de la psicologia aplicada…

Es llicencià en història i en psicologia a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà Fou professora de psicologia diferencial en aquesta universitat i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona Difusora del feminisme a Catalunya i a l'Estat espanyol, impulsà el primer Congrés de les Dones de Barcelona 1999 En els seus nombrosos llibres i escrits defensà el caràcter sociocultural de la subordinació de la dona, i n'assenyalà el patriarcat, la guerra i la maternitat com els vehicles principals Entre els seus llibres sobresurten Diccionario ideológico…

Les preguntes fan referència a les opinions, gusts, intencions, sentiments, hàbits, pràctiques, etc, del subjecte, amb la qual cosa hom obté dades sobre alguns trets de la personalitat En alguns qüestionaris tenen importància també les preguntes i respostes objectives sobre l’edat, el sexe, la professió, etc Aquest mètode, que ha estat molt criticat, ofereix en realitat excellents característiques metrològiques i alguns qüestionaris moderns tenen una validesa comparable a la dels tests intellectuals test Permeten de fer enquestes enquesta, sondeigs d’opinió i serveixen d’orientació…

Comprèn la psicologia, la pedagogia, l’antropologia, l’ecologia, etc

Professor a Würzburg, Viena i Leipzig Gran coneixedor d’Aristòtil, volgué fonamentar la filosofia en una rigorosa elaboració dels conceptes El seu punt de partida és la psicologia com a estudi dels fenòmens psíquics, els quals es caracteritzen per la intencionalitat, o pel fet d’anar dirigits vers un objecte donat interiorment Afirmà l’existència de judicis evidents en ells mateixos i per això veritables, i, d’una forma anàloga, l’existència d’efectes justos o rectes en ells mateixos Amb això fonamentà una teoria objectiva dels valors i una metafísica Ha tingut influència, entre…

Professor de psicologia i de pedagogia a la Universitat de Ginebra, on fundà l’Institut JJ Rousseau, avui Institut des Sciences de l’Éducation Amb Th Flourouy, fundà també els “Archives de Psychologie”, primera revista francesa de psicologia El tema fonamental de la seva recerca fou de posar aquesta ciència al servei de la pedagogia Veu tots els fenòmens psíquics en funció de la totalitat de la situació present i no com a simple reacció mecànica a determinats estímuls Aquests principis originaren una teoria funcional de l’educació que es traduí, en el terreny pràctic…