Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
Unió Soviètica
Una sessió del soviet suprem (Unió Soviètica)
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és designat l’Estat del continent euroasiàtic vigent entre el 1922 i el 1991.
El nom oficial era Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, i se’l coneix més sovint per les sigles d’aquesta designació URSS Amb una superfície de 22402000 km 2 , els seus límits coincidien aproximadament amb els de la màxima expansió territorial de la Rússia dels tsars, de la qual sorgí, i constituïa l’Estat més extens del món Comprenia principalment la major part de l’Europa oriental, bona part de l’Àsia central i tota l’Àsia septentrional Rússia , Ucraïna , Bielorússia , Moldàvia , Armènia , Geòrgia , l’ Azerbaidjan , el Kazakhstan , el Turkmenistan , el Kirguizistan , el…
Castell de Vila-sacra
Art romànic
Situació Una vista de la torre, l’element més important que ens ha pervingut de la fortalesa F Tur El castell de Vila-sacra o de l’Abat, anomenat també la Casa de l’Abat o l’Abadia, caracteritza, junt amb l’església parroquial de Sant Esteve, el reduït nucli d’origen medieval de Vilasacra, al sector septentrional d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG013796 Hom pot arribar a Vila-sacra per la carretera comarcal de Roses a Olot El poble és a 3,5 km de Figueres, en direcció a Castelló d’Empúries i Roses També hi porta una carretera local des del poble veí de Fortià Història L’alou de…
El marc històric del romànic del Vallespir
Antecedents de la prehistòria a la fi del Baix Imperi Dolmen de la balma de Na Cristiana l’Albera, l’any 1993, quan s’hi practicaven excavacions J Castellví No fa gaires anys que la coneixença de l’ocupació humana al territori del Vallespir, pel que fa a èpoques prehistòriques, es limitava a uns escassos jaciments arqueològics en coves, com a Montboló o Can Pei Montferrer, i a unes prospeccions efectuades en jaciments a l’aire lliure situats prop del Voló i dirigides per J Abélanet Més recentment, dos equips d’investigadors han iniciat una sèrie de prospeccions arqueològiques de manera…
Els bisbes de Vic anteriors al 1300
Art romànic
Cinidi 516 - d 517 És el primer bisbe que coneixem El seu nom figura a les actes del concili provincial de Tarragona, reunit el 6 de novembre de l’any 516 sota la presidència del metropolità Joan Regentà el bisbat sota el regnat de Teodoric, durant una època de pau en la qual els arrians reduïren llurs atacs contra l’Església Això li devia permetre l’afiançament de l’organització del bisbat Al concili de Tarragona el seu nom figura en el penúltim lloc, la qual cosa sembla indicar que no devia fer gaire que era bisbe El 8 de juny de l’any 517 es trobava al concili provincial de Girona No sabem…
Organització de la Vall d’Aran
Art romànic
Làpida encastada al mur de ponent de l’església de Sant Fabian d’Arres de Jos, i reaprofitada com a ull de bou Hi apareixen esculpits en baix relleu tres busts humans aixoplugats sota una arcada de mig punt, sostinguda per unes estretes columnes que, a la part superior, s’aixamplen en forma de capitell, mentre, a la part inferior, mostren unes bases ben definides Es tracta d’un dels molts vestigis que conserva la Vall d’Aran d’època romana F Junyent-A Mazcuñan Les làpides, urnes i elements d’època romana o paleocristiana passats a colleccions privades o guardats encara com a elements…
Vila de l’Espluga de Francolí
Art romànic
Situació Aspecte parcial de la vila, amb el Capuig, al sector més enlairat, on es desenvolupà el nucli històric de l’Espluga Sobirana ECSA - M Catalán La vila de l’Espluga de Francolí és situada a 411 m d’altitud, a la dreta del riu Francolí, que neix al nord-oest de la població, a l’indret de la Font Major Mapa 33-16-417 Situació 31TCF415846 El poble de l’Espluga de Francolí és a pocs quilòmetres de Montblanc per la carretera N-240, que partint de Tarragona es diigeix al País Basc MLIR Història Tot i que a la zona de l’Espluga de Francolí hi ha testimoni de poblament des de la prehistòria,…
La cultura catalana en el temps de la Il·lustració
Al segle XVIII va prendre carta de naturalesa el divorci entre la llengua catalana, ben viva entre les classes populars als Països Catalans, i l’alta cultura La renúncia dels homes de lletres fou evident Antoni de Capmany qualificava el català com “un idioma antiguo provincial, muerto hoy para la república de las letras y desconocido del resto de Europa” , malgrat que també havia escrit que considerava els catalans, “reunidos en pueblo, en una comunidad nacional” Josep Finestres i Jaume Caresmar empraven el castellà en les seves publicacions, encara que entre ells es cartejaven en català,…
Joan Rull i el cilindre d’estampar
El cilindre d’estampar a Europa La invenció de la màquina de cilindre, patentada per l’escocès Thomas Bell el 1783, significà l’inici del procés de mecanització de la fase d’estampació en la indústria tèxtil Amb ella, la tradicional impressió per mitjà de motlles de fusta o planxes de coure, un sistema discontinu i forçosament lent, fou substituïda, de manera progressiva, per la impressió mitjançant cilindres gravats, que permetia donar continuïtat i rapidesa al procés d’estampació Els avantatges que suposava la nova tècnica foren aviat evidents Ja el 1808, la Cyclopedia de Rees considerava…
Religió 2013
Religió
Religió catòlica A les 1908 del dimecres 13 de març la fumata blanca de la xemeneia de Sant Pere es va enlairar cap al cel per indicar l’elecció d’un nou papa Els cardenals van aconseguir escollir el successor de Benet XVI el segon dia del conclave El cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio Buenos Aires, 1936 es va convertir, d’aquesta manera, en el nou papa Francesc, el primer llatinoamericà i el primer jesuïta a ocupar la càtedra de Pere Va ser escollit a la cinquena votació del conclave que cercava el successor del cardenal Joseph Ratzinger El papa Benet XVI va anunciar l’11 de febrer, a 85…
El País Valencià, de Zaplana a Camps
El context Les eleccions autonòmiques del mes de maig del 1995 van marcar un punt d’inflexió decisiu en l’evolució política del País Valencià Els socialistes van perdre per primera vegada el govern després de la recuperació plena de les institucions autonòmiques a l’inici de la dècada dels huitanta El Partit Popular PP es va convertir en la primera força política valenciana encara que no va assolir la majoria absoluta, va obtenir poc més d’un milió de vots, la qual cosa suposava el 43,3% dels sufragis El Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, per la seva banda, va aconseguir el 34,3%…