Resultats de la cerca

És una possible via de superació d’estructures tradicionals en zones de petita i mitjana explotació, ja que obre camí a unitats més àmplies, equipades convenientment i, per tant, altament productives

Doctor en lleis per Salamanca, a instàncies d’Aranda, el 1766, fou nomenat fiscal d’afers criminals del Consell de Castella i tingué un paper rellevant en les gestions que portaren a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Collaborà amb Aranda, Campomanes i Grimaldi aquest el nomenà ambaixador a Roma 1772, on influí sobre Climent XIV i obtingué l’extinció de la Companyia de Jesús 1773 rebé en recompensa el títol de comte de Floridablanca Fou nomenat secretari d’estat 1777 i imposà uns criteris de reformisme moderat, en collaboració amb Campomanes Des de la seva creació el 1787, dirigí la Junta d’Estat…

El 1890 fundà la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges El 1893 fou delegat en el segon Congrés de la Federació d’Obrers Agrícoles celebrat a Vilafranca del Penedès, i el 1896 aconseguí que la Societat fos la primera del sector en ingressar a la Unió General de Treballadors Arran de l’organització de la vaga del 1909 que donà lloc a la Setmana Tràgica, fou empresonat cinc mesos Molt proper a Pablo Iglesias , n’organitzà la visita a Sitges setembre del 1910 i fou el principal representant de l’Agrupació Socialista local Impulsà la construcció de la Casa del Poble de Sitges, inaugurada el…

La histèria és un trastorn psíquic de tipus neuròtic caracteritzat per l’existència d’alteracions transitòries en la consciència, com ara períodes letàrgics o d’amnèsia, o bé en les funcions motora o sensorial, com ara crisi de convulsions, tremolors, tics, singlot, paràlisi, ceguesa, sordesa o anestèsia cutània Aquestes alteracions no són provocades per lesions orgàniques i sovint afecten persones que tenen una personalitat predisposada en aquest sentit La personalitat histèrica es caracteritza per l’egocentrisme, la tendència a la dramatització, la labilitat i superficialitat emocionals, la…

 A més dels codis deontològics propis dels collegis professionals, Catalunya té el document de Compromís ètic del professorat, acordat a Vic, el 28 de maig de 2011, per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya Altres textos són el Codi Deontològic del Collegi de Pedagogs de Catalunya 2006, el dels educadors socials 2004 i el de la professió docent 2010 Els dos últims, aprovats per la totalitat dels collegis oficials estatals respectius El codi de la professió docent recull els compromisos i deures en relació amb l’alumnat, les famílies, la institució, els collegues, la…

Autor de set llibres, diverses traduccions i més de 40 articles d’investigació, publicats en revistes com Hispania i Anales del Instituto de Estudios Gerundenses , entre d’altres Des de la dècada del 1950 publicà treballs sobre les Corts del 1635, la figura del cardenal infant com a virrei de Catalunya, sobre la història de Navarra –en especial els virreis i capitans generals navarresos a Amèrica– i també sobre algun escrit inèdit de Calderón de la Barca, la major part dels quals en la revista Hispania La seva obra més important és El Conde-duque y Cataluña 1964, llibre que té l’origen en la…

Vida Era membre d’una família aristocràtica romana Segurament la seva formació musical s’inicià amb el seu pare, l’arquitecte Tommaso de’Cavalieri El 1578 figura com a organista i encarregat de la música a l’oratori del Crocifisso a San Marcello de Roma En aquesta ciutat prengué contacte amb el cardenal Ferdinando de Mèdici i quan aquest esdevingué gran duc de la Toscana l’any 1587, Cavalieri l’acompanyà per treballar al servei de la cort florentina com a encarregat d’afers artístics Una de les seves responsabilitats era la producció d’espectacles o intermedi A partir del 1590…

Fill del secretari d’estat del ministeri d’afers estrangers del Tercer Reich i germà de Carl Friedrich von Weizsäcker , estudià història i filosofia a Oxford i Grenoble, i en 1938-45 combaté en la Segona Guerra Mundial amb l’exèrcit nazi Posteriorment estudià dret a la Universitat de Göttingen, on es llicencià el 1953, i collaborà en la defensa del seu pare durant el procés de Nuremberg  1948 Treballà com a directiu en la indústria 1950-67 i presidí el Congrés de l’Església Evangèlica 1964-70 Membre de la CDU  des del 1954, fou diputat al Bundestag 1969-81, alcalde governador del Berlín…