Resultats de la cerca

Estudià composició al Conservatori de Brno i, després, amb J Kvapil a l’Acadèmia Janácek d’Arts Musicals 1949-53, on, a partir del 1953, fou professor de composició i direcció Establert a Praga el 1973, hi ensenyà a l’Acadèmia de les Arts Musicals entre el 1980 i el 1990 El mateix 1973 obtingué el doctorat amb la tesi que fou la base del seu sistema compositiu La composició musical projectada El 1980 fou nomenat director de la Filharmònica Txeca, i el 1990 abandonà l’ensenyament per dedicar-se exclusivament a la composició Com a compositor tingué un primer període amb influències clàssiques…

Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot El 1877 obtingué el càrrec de director que li havia estat negat el 1869, i exercí una notable tasca pedagògica Dins l’estètica de l’ escola d’Olot , la seva pintura s’allunyà de la concepció paisatgística de Joaquim Vayreda, i per la simplificació tècnica s’aproximà a un cert impressionisme Hi ha obres…

Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques …

Fill de Pau Rigalt i Fargas Format a Llotja i a Madrid, amb Pérez Villaamil El 1841 substituïa accidentalment el seu pare a les classes de Llotja i després en fou ja professor 1845, confirmat el 1850 de perspectiva i paisatge Des del 1847 concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1885 anà a París amb la comissió encarregada d’installar les obres d’art presentades per Espanya a l’Exposició Internacional Allà el seduiria l’actitud dels paisatgistes de l’escola de Barbizon Fou director de l’Escola de Llotja 1877-87 i hi representà una posició més avançada que la del seu…

Vida i obra Orfe de pare de molt jove, treballà en despatxos de juristes El 1802 publicà Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia i el 1804 estrenà la peça castellana Al freír será el reír y al trocar será el llorar i el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que, sota títols diversos, romangué de repertori durant molts anys Simultàniament, fou traductor i adaptador d’obres teatrals algunes de les quals foren publicades del Teatre de la Santa Creu, que dirigí molts anys després, entre el 1837 i el 1839 El 1808 fundà l’efímera “La Abeja Político-literaria de…

Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara Souvenirs…

Per a Girard la noció de desig, tal com ha estat plantejada per la nostra tradició, és un mite que es fonamenta en l’exaltació del jo que caracteritza la cultura contemporània El desig humà és fonamentalment mimètic no és original, sinó que desitgem allò que algú altre desitja Per això Girard parla de la triangularitat del desig, perquè entre el subjecte i l’objecte s’interposa sempre algú altre el mediador a qui el subjecte imita, sovint de manera inconscient i involuntària Girard distingeix entre mediació externa, quan el subjecte i el mediador pertanyen a universos diferents, i mediació…

Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre aquests destaquen…

Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “Tot sol”, “…

Fill de pares aristòcrates, pogué tenir una bona formació musical, primer a Nàpols i des del 1806 a París, on estudià amb L Cherubini i amb el pianista F Kalkbrenner Quan retornà a Nàpols entrà al servei de Joaquim Murat, rei de Calàbria, i participà en accions bèlliques, per les quals rebé l’Orde de la Legió d’Honor En restaurar-se a Nàpols la dinastia borbònica, Carafa abandonà l’exèrcit i es dedicà al conreu de la música Des del 1814 destacà com un dels compositors d’òperes més prolífic del seu temps, amb obres d’èxit com Gabriella di Vergy A Nàpols feu una duradora amistat amb G Rossini…