Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
guerra del Chaco

Signatura del tractat de pau que posà fi a la guerra del Chaco
© Fototeca.cat
Història
Conflicte armat entre Bolívia i el Paraguai per la possessió del Chaco Boreal.
Els incidents s’iniciaren a la zona del litigi el 1928 i, malgrat la conferència panamericana de conciliació a Washington, s’incrementaren els interessos internacionals i la presència dels grans monopolis petroliers agreujaren la situació fins a esdevenir guerra oberta el 1932, encara que oficialment no fou declarada pel Paraguai fins al maig del 1933 Les forces paraguaianes del general Estigarribia guanyaren aviat nombroses posicions a les bolivianes del general Kundt substituït després per Peñaranda fins a ocupar Ballivián 1934, al riu Pilcomayo, i avançar per territori bolivià Després d’…
Lodi
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del riu Adda, és un centre agrícola destacat Té indústria tèxtil llana, alimentària mantega, formatge, de cristall i de maquinària agrícola Antiga Laus Pompeia , al s IV esdevingué seu d’un bisbat poderós, enfrontat repetidament amb el de Milà el 1110 fou destruïda pels milanesos Reconstruïda per Frederic Barba-roja 1158, gibellins i güelfs s’hi alternaren en el govern El 1454 hi fou signada la pau entre Francesc I de Milà i Venècia s’hi consolidava la situació del primer al tron de Milà, Bèrgam i Brescia eren restituïdes a Venècia i s’iniciava una política d’…
alfòndec
Història
Conjunt d’edificis o de construccions sorgit entorn d’un hostal on s’allotjaven sobretot mercaders.
A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà…
Arnau de Cortsaví
Història
Senyor de Cortsaví (Vallespir).
Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda Secundà des del 1274 la rebellió del vescomte de Cardona Ramon Folc V i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem VI de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, el vencé a Montboló El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó Tanmateix, el 1285 es decantà amb altres senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere…
Constitució del 1837
Història
Constitució de la monarquia espanyola promulgada arran dels fets de La Granja
(12 d’agost de 1836).
Signada per la reina regent, Maria Cristina, en nom d’Isabel II, el 17 de juny de 1837, fou promulgada el 18 de juny Introduí, respecte a la constitució de Cadis , variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats al mateix temps que proclamava la sobirania nacional la constitució només era acceptada pel rei fugia de la confessionalitat expressa la religió catòlica només era considerada la religió “que professen els espanyols” i mantenia els principis del 1812 sobre els drets individuals, llibertat d’impremta, igualtat davant la llei, independència…
Castell de Bescaran (Anserall)
Art romànic
Tot i que no hi ha restes segures de la construcció, el castell de Bescaran és ben documentat La vila de Bescaran, esmentada ja el 953, fou una possessió del bisbe i de la canònica de la Seu d’Urgell des del 988 La primera menció del castell data del 1161, en una convinença signada entre el bisbe Bernat Sanç i el vescomte Ramon de Castellbò el bisbe cedia al comte Ermengol VII la possessió del castell de Bescaran Quaranta anys més tard, el 1201, el bisbe, llavors Bernat de Vilamur, va fer renunciar a Arnau de Castellbò, Arnalda Caboet i la seva filla Ermessenda als drets…
Sanç VI de Navarra
Història
Rei de Navarra (1150-94), és el primer que adoptà aquesta denominació en comptes de rei de Pamplona.
Fill i successor de Garcia VI i de Margarida Lluità contra castellans i aragonesos i s’alià amb uns i altres per tal de no ésser absorbit per cap d’ells Els conflictes s’iniciaren arran del tractat de Tudellén 1151, en el qual Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella acordaren de repartir-se el regne navarrès Gestionà el matrimoni de la seva germana Blanca amb l’infant castellà Sanç el futur Sanç III i signà la pau amb Castella Sòria, 1153 Les hostilitats foren represes durant el regnat de Sanç III de Castella Malgrat la treva de deu anys signada amb Alfons VIII de Castella…
tractat de Westminster
Història
Aliança entre la Gran Bretanya i Prússia signada a Westminster el 16 de gener de 1756.
En provocar, com a reacció, l’aliança entre França i Àustria tractat de Versalles, 1756, significà la “inversió d’aliances” que menà a la guerra dels Set Anys
clau
Electrònica i informàtica
Seqüència de caràcters que cal entrar en un ordinador per tal d’accedir-hi i que identifica l’usuari.
Avui dia està molt estesa la criptografia de clau asimètrica, en la qual la clau per encriptar i per desencriptar són diferents i no es poden deduir l’una de l’altra La clau pública es publica i és coneguda per tothom, mentre que la clau privada es manté en secret Segons l’aplicació que se'ls vulgui donar, es pot encriptar la informació amb la clau pública i desencriptar-la amb la clau privada corresponent o a l’inrevés, encriptar-la amb la clau privada i desencriptar-la amb la clau pública Si es tracta de mantenir la confidencialitat d’una informació en una transmissió, s’encripta amb la…
crida
Història
Dret administratiu
A partir del s XV i, sobretot, del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i virreis dela corona catalanoaragonesa (i, per extensió, també dels governadors de Milà).
Sovint no era més que una previsió interpretativa i executiva de constitucions o furs, actes i capítols de cort i pragmàtiques reials, o bé la simple publicació d’aquesta provisió altres vegades, però com a Sardenya i al Milanesat, arribava a tenir el caràcter d’una llei, especialment si, a més del lloctinent o virrei i del secretari, anava signada pel regent de la cancelleria, l’advocat fiscal o d’altres membres de l’audiència amb tot, el caràcter perpetu fou contradit especialment pels juristes del Principat Hom anomenava crida de llibret l’edicte general publicat al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina