Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
La vida de cada dia
El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…
Vicent Boix i Ricarte

Vicent Boix i Ricarte
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del marquès de…
, ,
Música sacra i profana
Arran del matrimoni dels Reis Catòlics, el centre de poder polític de la Península Ibèrica s’afermà fortament a Castella Aquesta preponderància política va repercutir clarament en la vida social i cultural de l’època i, per tant, també el món de la música es va veure afectat per aquest fenomen Als estats de la Corona d’Aragó, amb la mort de Ferran el Catòlic i la dissolució de la seva capella reial 1516, s’inicià un procés d’emigració de músics fora dels regnes Tot i l’activitat cultural dels Països Catalans, només sobresortí, a València, la cort del duc de Calàbria La noblesa…
Els Jocs Florals i Jacint Verdaguer
Mestres en Gay Saber 1861-1900 El primer diumenge de maig de 1859 es va celebrar per primera vegada la festa dels Jocs Florals a la Sala de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Enmig d’una escenografia pseudo-trobadoresca i amb l’assistència de les autoritats municipals, hi assistí el bo i millor de la incipient burgesia barcelonina D’aquesta manera, es feia realitat el projecte de prohoms de la cultura catalana des del començament dels anys quaranta convertir en una festa oficialment reconeguda i socialment prestigiosa la trobada anual de tots aquells poetes que utilitzaven la llengua catalana…
Muzio Clementi
Música
Compositor, pianista i editor musical italià.
Vida De ben jove posà de manifest el seu talent i els seus dots musicals, i el seu pare confià successivament la seva educació musical a Antonio Buroni, músic i parent de la família, G Cordicelli, G Santarelli i G Carpani, amb els quals estudià teoria musical, orgue i contrapunt A l’edat de tretze anys ocupà la plaça d’organista de l’església de San Lorenzo in Damaso de Roma El 1766, el viatger anglès Peter Beckford, cosí del novellista William Beckford, proposà al pare de Clementi endur-se el noi a Anglaterra, i Muzio s’establí a la propietat de Beckford a Steepleton Iwerne, al comtat anglès…
Gabriel Turell
Heràldica
Historiografia catalana
Historiador i heraldista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…
, ,
La cerimònia de córrer les armes en honor de la reialesa
Art gòtic
Escena de la cerimònia de córrer les armes del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, al monestir de Poblet Els cavallers porten l’escut a la funerala en senyal de dol De vers el segon quart del segle XV i esculpida en alabastre, alguns autors l’atribueixen a Pere Joan, i d’altres, a Pere Oller Musée du Louvre, París – RMN/© MBeck-Coppola La cerimònia de córrer les armes era un dels actes protocollaris que tenia lloc en esdevenir-se la mort d’algun dels reis de la corona catalanoaragonesa i dels seus primogènits, almenys des del temps de Jaume I el Conqueridor, en la població on havia succeït…
Dietrich Buxtehude
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Fou el més destacat de l’Escola Alemanya del Nord i el més important dels precursors de Bach, sobre el qual exercí una gran influència La seva família procedia originàriament de la vila de Buxtehude, al sud-est d’Hamburg, i els seus avantpassats s’installaren a Oldesloe, al ducat de Holstein, al principi del segle XVI Es formà musicalment amb el seu pare, l’organista i mestre de capella Johannes Buxtehude 1602-1674 L’any 1660 fou nomenat organista a l’església de Santa Maria de Helsingør, a l’illa de Sjaelland Dinamarca Vuit anys més tard, el1668, succeí Franz Tunder com a organista de…
,
música de Corea
Música
Música desenvolupada a la península de Corea.
Està dividida en dos estats la República Democràtica Popular de Corea i la República de Corea Música culta La introducció de la música occidental a Corea data dels anys quaranta del segle XX, i es feu a través dels balls de moda d’aquella època Els colonitzadors japonesos, més en contacte amb Europa i els Estats Units, tingueren un paper molt important a l’hora de fer arribar la música d’Occident al poble coreà També els músics occidentals anaren fins a Corea per donar a conèixer la seva música Hi ha constància, per exemple, de l’actuació d’un grup d’artistes russos a Seül a la primeria dels…
Del frontal al retaule
Art gòtic
El pas del frontal al retaule és estretament vinculat a un canvi litúrgic de la celebració de l’eucaristia o de la missa de cara als fidels aplegats a l’església –com havia estat a la pràctica en els temps antics i alt medievals–, a la celebració de cara a orient o al mur que tancava l’església o el presbiteri Tot i que no es coneix cap decret o disposició oficial que reglamenti aquest canvi, se suposa que es començà a produir al pas del segle XI al XII i que esdevingué del tot habitual al final de l’època romànica El primer autor que s’ocupà una mica extensament d’aquest tema, Josep Gudiol i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina