Resultats de la cerca
Es mostren 650 resultats
Sant Quirze de Besora
Art romànic
La història de la parròquia de Sant Quirze de Besora va molt lligada, en el seus primers temps, amb la de la parròquia de Santa Maria, juntament amb la qual formava un sol terme sota un mateix senyor, civil i eclesiàstic, i els seus feligresos formaven una sola assemblea o universitat fins al punt de semblar una mateixa església amb dos titulars El primer document en què apareixen esmentades les dues esglésies és en la donació que l’any 885 feu Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses, de les esglésies situades “ in castro Bisora, ecclesie Sancte Maria Virginis … et ecclesia…
Rafael Viravens i Pastor
Historiografia catalana
Cronista i arxiver.
Fill de Francesc Viravens, antic sergent de la guàrdia imperial napoleònica, i de Josefa Pastor, de modesta família noveldina, estigué mancat dels imprescindibles mitjans materials per a adquirir una sòlida formació i fou en gran part autodidacte Des de molt jove es vinculà al món de les arts gràfiques i exercí com a aprenent de caixista en algunes de les impremtes de més anomenada d’Alacant Amb el pas del temps, exercí diferents treballs a l’alacantina Fàbrica de Tabacs, fou director de les Cases de Beneficència i l’Hospital Civil, i arribà a aconseguir un lloc d’oficial en el Govern Civil,…
música d’Albània
Música
Música desenvolupada a Albània.
Música culta El desenvolupament de la música culta de tradició europea a Albània començà durant la segona meitat del segle XX i està molt lligat a la implantació del règim socialista 1944 La música popular i l’esperit d’exaltació de la nació albanesa han estat factors de molt de pes en la producció de molts compositors, com ara P Gazi, T Daija, K Uçi, i B Kongoli El 1954, la Casa de la Cultura de Shkodër escenificà la primera òpera albanesa Mrika , de P Jakowa, i després en vingueren d’altres Primavera , de T Daija, Flors de la memòria , de K Kono, etc El tema de gairebé totes aquestes òperes…
Ramon Ferrer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i prosista.
Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga És autor del dietari Barcelona cautiva, ó sea, Diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses, esto es desde el 13 de febrero de 1808 hasta el 28 de mayo de 1814 acompaña a los principios de cada mes una idea del estado…
Castell d’Estanya (Benavarri)
Art romànic
El poble d’Estanya és situat a 716 m d’altitud, al SE del terme de Pilzà, arrecerat al vessant d’un tossal que coronava l’antic castell, dominant la plana dels estanys que li donen nom La història d’Estanya ha estat en bona part vinculada a l’abadia de Sant Pere d’Àger, l’arxiu de la qual n’ha conservat tanta documentació que fins i tot permet reconstruir com era el lloc a l’època romànica El lloc d’Estanya va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI Aquest magnat i la seva dona Arsenda dotaren l’any 1059 la canònica d’Àger amb el castell d’Estanya Aquesta…
Sant Climent o Sant Climenç (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant L Prat Situació Dins un dels pocs nuclis d’habitatges d’aquesta comarca del Solsonès, al vessant d’aigües del Segre, hi ha aquesta església parroquial, del poble de Sant Climenç —segons la parla popular—, dedicada a sant Climent Mapa 329M781 Situació 31TCG690458 De la mateixa ciutat de Solsona arrenca una carretera en direcció a la falda del Castellvell i pujant cap a la Torregassa, el punt més alt d’aquest indret Al punt quilomètric 10,300, a mà esquerra, hi ha una nova carretera que porta directament al poble de Sant Climenç…
La sociabilitat burgesa
Interior del cafè de les Delícies, Barcelona, OAlsamora, c1840-50 MHCB / AF/AHC-JC-RF La implantació del sistema liberal i la consolidació de la burgesia com a classe hegemònica va donar lloc a la difusió de nous valors i nous hàbits Un dels canvis es va operar en les formes de sociabilitat Les velles formes, com els salons de la noblesa i les acadèmies, van tendir a ser substituïdes pels cercles, els casinos i els ateneus, reservats sempre als homes, si bé durant els balls i certs actes podien ser acompanyats per la dona i les filles, com també en altres formes de relació més informals En…
Exploració del sistema nerviós del nounat
Una de les parts més importants de l’avaluació del nounat és l’examen del sistema nerviós, perquè, a més de servir per a detectar les anomalies pròpies d’aquesta part de l’organisme, indica el grau de maduresa del nadó En el moment de néixer, no es pot considerar que l’infant sigui un ésser humà completament madur, ja que encara no disposa de la capacitat de pensar la finalitat dels seus actes i és incapaç de realitzar moviments o accions voluntàries Durant els mesos següents anirà madurant i adquirirà aquestes capacitats Tanmateix, de moment es mou bàsicament per reflexos , és a dir,…
El que cal saber de la faringitis i l’amigdalitis
Patologia humana
Són anomenats faringitis una sèrie de trastorns caracteritzats per una inflamació de la mucosa faríngia que sol originar mal de coll Les faringitis solen ésser degudes a una infecció, causada per algun dels nombrosos gèrmens continguts en l’aire inspirat i els aliments deglutits, que necessàriament han de passar per la faringe La inflamació faríngia és afavorida per alguns factors com l’aspiració del fum del tabac o vapors irritants, l’abús de begudes alcohòliques i els climes freds, especialment l’exposició a canvis de temperatura sobtats És habitual que en el curs d’un refredat comú es…
Lluís Sales
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Després d’estudiar gramàtica i filosofia a la Universitat de València, prengué l’hàbit dels predicadors a setze anys i, coneixedor que se cercaven voluntaris per a les missions californianes, s’allistà com a missioner Sortí de València a l’octubre del 1770, formant part d’una expedició de 27 eclesiàstics que s’embarcà al port de Cadis Una vegada a la Nova Espanya 1771, fou destinat a les terres del Nord, a la frontera amb els indis Durant vint anys, Sales romangué als deserts de la península de Califòrnia, on fundà dos poblats, Sant Vicent Ferrer i Sant Miquel, vertaders illots d’aljubs i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina