Resultats de la cerca

Fill del setè duc de Marlborough Elegit diputat, defensà les tendències progressistes dins el partit tory Partidari del sufragi universal i de l’aliança amb els treballadors industrials, formà un grup que era conegut amb el nom de “quart partit” Fundà la Primrose League, reorganitzà el partit i contribuí al triomf del 1886 fou líder dels Comuns i canceller de l’Exchequer, però dimití el mateix any

Professà a l’orde de les jerònimes 1669 La seva poesia és una síntesi de dues tendències de l’època el culteranisme de Calderón i de Góngora i el conceptisme de Quevedo És autora de nombroses obres en tots els gèneres lírics i algunes obres dramàtiques Los empeños de una casa 1683, El divino Narciso 1689, Primer sueño Respuesta a Sor Filotea de la Cruz 1691

Professor de filosofia a Halle, fundà un seminari teològic En el camp de la pedagogia intentà d’harmonitzar les diferents tendències pedagògiques És autor de Grundsätze der Erziehung und des Unterrichts für Eltern, Hauslehrer und Erzieher ‘Principis de pedagogia i d’ensenyament per a pares, institutors i educadors’, 1796, Über Pestalozzis Grundsätze ‘Sobre els principis de Pestalozzi’, 1810 i Melanchthon als Praeceptor Germaniae ‘Melanchthon com a preceptor d’Alemanya’, 1817

De cultura enciclopèdica —que impartí en un ensenyament polifacètic— i amb tendències pedagògiques obertes, exercí una influència enorme damunt la seva època, de la qual, però, fou un producte típic Fou rehabilitat civilment i eclesiàsticament, a desgrat del seu afrancesament palès i algun entrebanc sentimental Fou cofundador i redactor de la revista literària “El Censor” 1820-22 Escriví Poesías 1882, Ensayos literarios y críticos 1844, en dos volums, etc

Autor de versos impregnats de pessimisme i mística, escriví també novelles històriques —la trilogia Khristos i Antikhrist ‘Crist i Anticrist’, 1894-1904, la trilogia Pável I ‘Pau I’, 1908, Aleksandr I 1911-12, 14 Dekabrjá ‘El 14 de desembre’, 1918— que interpreten els esdeveniments des d’un angle místic religiós Com a crític defensava el simbolisme i el decadentisme i lluitava contra les tendències literàries democràtiques i realistes

Treballà a París i Londres com a decorador teatral, on aprengué les noves tècniques i tendències que li permeteren renovar el teatre danès En la seva tragicomèdia Melodien, der blev væk ‘Melodies que s’han perdut’, 1935 critica l’eixarreïda existència burgesa i la necessitat de recuperar la fantasia melodia per alliberar-se A Anna Sophie Hedvig 1939 critica el feixisme i justifica la violència exercida contra l’opressor

Fou una de les principals figures panslavistes i, per aquesta raó, impulsà les revoltes dels serbis i dels búlgars contra els turcs otomans, revoltes que foren infructuoses Després d’haver estat diplomàtic sota el regnat d’Alexandre II, fou nomenat ministre de l’interior per Alexandre III, i aquest període es caracteritzà per la duresa de les seves mesures repressives i per les seves tendències marcadament favorables a l’absolutisme

Tendències de les poblacions d’ocells comuns de la ciutat de Barcelona comparades amb les d’altres hàbitats de la resta de Catalunya, corresponents al període 2002-08, calculades amb el programa TRIM S’utilitzen les espècies i nombre d’exemplars d’ocells identificats en recorreguts lineals de 3 km, fets a velocitat constant, 11 a Barcelona i més de 150 a la resta de Catalunya, tots recorreguts dues vegades a la primavera i dues a l’hivern Les unitats dels gràfics són diferències respecte al nivell de referència de l’any 2002 =1 Es pot observar que el comportament de…

Entre els principals impulsors cal esmentar Francesc Layret , el cooperativista Eladi Gardó  i Josep Tubau S’inspirà en l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l’orientació ciutadana campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura, organització de cursos i conferències per a la divulgació de la cultura i altres activitats, com campanyes per a la defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o bé la promoció de l’ Olimpíada Popular S’organitzà en diverses seccions biblioteca…

Ha publicat Modern Architecture A Critical History 1980, en la tercera edició del qual apareix la teoria del “regionalisme crític”, que és una resposta a la situació de l’arquitectura quan és sotmesa a tendències culturals uniformitzadores, que a escala mundial esborren les diferències locals, i Studies in Tectonic Culture the Poetics of Construction 1996, on defensa una arquitectura “tàctil” en què predomina l’espai com a alternativa a l’arquitectura perspectiva, basada en imatges