Resultats de la cerca

Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996…

Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí Sembla que JAClavé hi celebrà els primers balls corejats El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa , de FSoler El 1870 n'esdevingué…

Els anys 1983-84 fou coeditor de la revista Rambla , en la qual portava la direcció artística Els anys setanta consolidà el seu llenguatge a través d’històries basades en la ciència ficció i el terror, com ara Historias de la taberna galáctica 1979-81 i En un lugar de la mente 1980-82 El 1983 aparegué el seu conegut personatge Gatony , que protagonitzarà la sèrie Siete vidas 1985 i La muralla 1987 Darrere la seva obra de ficció s’amaga, però, un humor de to crític i àcid Durant uns anys féu algunes obres signades amb el pseudònim Sánchez Zamora , que es caracteritzen per un estil…

Admirador de cineastes clàssics com Alfred Hitchcock i Howard Hawks, és un dels principals especialistes en cinema fantàstic i de terror del cinema nord-americà Debutà amb la pellícula de ciència-ficció de baix pressupost Dark Star 1974 i, després de realitzar Assault on Precinct 13 1976, obtingué un gran èxit amb Halloween 1978 També ha dirigit The Fog 1980, Escape from New York 1981, The Thing 1982, Christine 1983, Starman 1984, Big Trouble in Little China 1986, Prince of Darkness 1987, They Live 1998, Memoirs of an Invisible Man 1992, In the Mouth of Madness 1994, Village of…

Ingressà en l’orde franciscà El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema…

El 1939 ingressà a l’exèrcit colonial francès, i es distingí en la guerra d’Indoxina, motiu pel qual rebé importants condecoracions Esdevingué cap de les forces armades de la recentment proclamada República Centreafricana 1960, i al desembre del 1965 deposà el president David Dacko i assumí poders dictatorials L’any 1976 convertí la república en Imperi Centreafricà i l’any següent es féu coronar emperador amb el nom de Bokassa I Instaurà un règim de terror notori per la brutalitat i la rapacitat El 1979 fou derrocat i es refugià a la Costa d’Ivori Fou condemnat a mort en absència 1980 L’any…

Estudià bioquímica i, mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou capturat per l’exèrcit alemany i sobrevisqué al bombardeig de Dresden 1945, experiència que el marcà Fou autor de sàtires a cavall de la ciència-ficció i el relat de terror en les quals, combinant la fantasia, l’humor negre i l’absurd denuncià el potencial de deshumanització i de destrucció de la civilització moderna Entre altres, cal esmentar les novelles Piano Player 1960, The Sirens of Titan 1959, Slaughterhouse Five 1969, Breakfast for Champions 1973 Jailbird 1979, Galápagos 1985, Bluebeard 1987, Hocus Pocus…

Engloba una sèrie diversificada de tendències durant la dècada dels anys seixanta i conserva una bona part de residus informalistes i de la pintura d’acció Les deformacions, les transformacions i les prolongacions a què sotmet, sobretot, el cos humà fan que aquest es constitueixi en la condensació de tota una experiència viscuda i es converteixi en l’escena del terror, l’aïllament i l’angoixa Alliberat del pes de la tradició acadèmica representativa, es llança, en una mena d’autoteràpia, a la dura crítica del seu context opressor, alhora en un gest d’impotència i de venjança N’és…

S'inicià com a ajudant de producció en estudis de Londres Després d’un temps de servei a la RAF, continuà en la professió, i l’any 1949 s’incorporà als Hammer Studios, dins dels quals inicià una carrera com a guionista en el gènere de  terror , associat sobretot amb el director Terence Fisher i els actors Peter Cushing i Christopher Lee Alguns dels títols més destacats, d’entre els més de cent cinquanta dels quals fou guionista, són The Curse of Frankenstein 1957, Dracula 1958, The Mummy 1959, Brides of Dracula 1960, Taste of Fear 1961, Maniac 1963, The Nanny 1965 i The…

Enamorat del cinema fantàstic i la cultura popular, a vuit anys ja rodava amb una càmera de 8 mm El seu primer llargmetratge fou la història de terror The Evil Dead 1981, realitzada amb molt poc pressupost però que esdevingué un títol de culte, i que acabà donant origen a la trilogia completada per Evil Dead II 1987 i Army of Darkness 1993 Caracteritzat pels seus espectaculars moviments de càmera i un muntatge trepidant, Raimi dirigí la comèdia negra Crimewave 1985, la intriga fantàstica Darkman 1990 i el western The Quick and the Dead 1995 Intentà diversos canvis d’estil, per…