Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
Sant Vicenç d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, de la qual encara és visible la planta una nau amb transsepte i absis semicircular F Tur L’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, molt enrunada actualment, és situada a uns 200 m vers llevant del veïnat de les Corts, que es troba a migjorn d’Empúries, a tocar de la mota de la riba dreta del rec del Molí o Ter Vell El nucli de poblament és format per un conjunt de masies al peu del turó de les Corts Mapa 295M781 Situació 31TEG095637 Per anar-hi cal seguir el vell camí que porta d’Empúries i l’Escala al veïnat…
Sant Pere de la Vall (Verges)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del cantó de tramuntana F Tur El veïnat de la Vall és situat a l’extrem nord-occidental del terme municipal de Verges És un agrupament minúscul format de dues masies, can Massaller i cal Rei, amb les seves dependències i bordes Són dos exemples notables de mas fortificat, amb les seves torres de defensa Entre l’una i l’altra hi ha l’esglesiola de Sant Pere També pertany al poblet un antic molí fariner, edifici del segle XVIII, situat a la immediata rodalia, vers llevant Mapa 296M781 Situació 31TEG019590 Per arribar-hi hom pot agafar el camí rural de…
Sant Andreu de Tarerac
Art romànic
Situació Frontis de l’església, amb les obertures practicades en època tardana ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu de Tarerac és al centre del reduït nucli agrupat del poble de Tarerac, a la plaça de l’Església Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 41’ 29” N - Long 2° 30’ 10” E Tarerac és situat a la zona muntanyosa del NE del Conflent, vora els límits amb la Fenolleda S’hi pot arribar per la carretera D-13, que s’agafa entre Vinçà i Marquixanes, a mà dreta En el seu inici travessa la Tet, a l’embassament de Vinçà, i a continuació s’enfila seguint l’estreta vall de la ribera de…
Entorn del grup El Rovell de l'Ou
Durant el Modernisme, la formació dels pintors i escultors ja no era exclusiva de les escoles oficials de Belles Arts Aquestes escoles –a Barcelona Llotja– havien perdut prestigi entre els aspirants a artista, ja entre els primers modernistes, i es considerava que estaven anquilosades i que predicaven un academicisme rutinari que calia defugir Per suplir-les, molts pintors del tram final del vuitcents català exerciren un mestratge privat –Tomàs Moragas, Modest Urgell, Lluís Graner– i alguns d’ells formalitzaren aquest mestratge en forma d’acadèmies particulars Marià Pidelaserra, Emili…
Sant Andreu de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Notable exemplar romànic de nau i capçalera trilobada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església de Sant Andreu de Sallent d’Organyà o Santuari de Sant Maximí, acompanyada del fossar, s’alça, un xic allunyada, al NW de Sallent d’Organyà, poble isolat situat als vessants meridionals de la serra de Sant Joan, al SW de Montanissell Mapa 34-11253 Situació 31TCG529717 S’hi va des de Coll de Nargó per la carretera d’Isona Al quilòmetre 37,3, a mà dreta, just després d’haver travessat un pont, s’inicia la pista que hi mena Tot i que a l’inici del seu recorregut aquesta pista es troba en força…
Sant Jordi de Ceret o del Carner
Situació Vista exterior de l’església, en un lamentable estat d’abandó ECSA - A Roura El veïnat i la capella de Sant Jordi són a l’extrem de llevant del terme municipal de Ceret, prop del límit amb el de Sant Joan de Pladecorts, en territori planer el Pla de Sant Jordi, dit també Pla del Carner, que s’estén a la dreta del Tec, en terrenys dels dos municipis esmentats Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 42″ N - Long 2° 46′ 53″ E Des de Ceret, per la carretera D-618 en direcció a Morellàs i fets 2, 5 km es troba, a mà esquerra, el camí que porta al veïnat de Sant Jordi És format per uns pocs…
Meteorologia i climatologia 2014
Meteorologia
Les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’acceleren malgrat els esforços de reducció Les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’acceleren malgrat els esforços per reduir-los © Fototeca2 / BOOJOO / Fotoliacom Segons un nou informe de l’IPCC, publicat a l’abril del 2014, les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle han assolit nivells sense precedents malgrat el creixent nombre de polítiques mediambientals encaminades a frenar el canvi climàtic Entre l’any 2000 i el 2010 les emissions van créixer més ràpidament que en cadascuna de les tres dècades anteriors Igualment, l’any…
Els monestirs de Vallsanta i el Pedregal
Art gòtic
La zona de les actuals comarques de la Segarra i l’Urgell era, als segles XI i XII, un espai de frontera entre cristians i musulmans, i no fou fins a la caiguda de Lleida i Tortosa a mitjan segle XII que aquests territoris es pogueren repoblar amb total seguretat La noblesa feudal cristiana comptà amb els ordes religiosos per al procés de repoblament d’aquestes zones insegures El mateix comte de Barcelona hi confià plenament Per tot això, no ens ha d’estranyar que en un espai molt concret de la Catalunya Nova es concentri el major nombre de monestirs del nou orde cistercenc de tot el país, en…
les Oluges
les Oluges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de les Oluges, de 18,95 km 2 , s’estén a banda i banda de l’alta vall del Sió fins als plans de les carenes Limita al N amb el municipi de Sant Ramon, a l’E i al SE amb Estaràs, i amb Cervera pel SW i l’W El petit Sió, augmentat pels cabals del torrent de Freixenet i per les valls on s’escorren els torrents de Malacara i de Vergós, tot i no portar un cabal gaire notable, proporciona a la vall que s’estén entre Montfalcó i la població de les Oluges un subsol abundós en aigua en temps de pluges normals, i això fa que aquest terme, a base de pous, pugui abastar…
Rabós

Rabós d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,11 km 2 , s’estén pels vessants meridionals de la serra de l’Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França, fa de límit septentrional del municipi amb el de Banyuls de la Marenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres 694 m, a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes del Boc 742 m, a llevant Entre aquestes fites trobem, de ponent a llevant, el puig d’Estela 699 m, el coll de Banyuls 357 m en ser un dels passos més baixos de l’Albera, hi passava l’antic camí cap al Vallespir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina