Resultats de la cerca
Es mostren 1041 resultats
Castell de Sant Vicenç de Calders (el Vendrell)
Art romànic
Aquest castell completament desaparegut, era situat al poble de Sant Vicenç de Calders, ara del terme del Vendrell, a la part més enlairada Moltes de les cases del poble són bastides amb les pedres del castell, el qual es degué arruïnar completament al principi del segle XVIII El terme de Sant Vicenç de Calders fou domini del monestir de Sant Cugat del Vallès des del primer moment de la repoblació d’aquest territori al segle X El castell de Sant Vicenç de Calders, diferent del castell de Calders, no apareix documentat fins al segle XI El 1047 l’abat de Sant Cugat va establir unes terres ermes…
Necròpoli del Camp dels Gira-sols (Navès)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de la necròpoli L Prat El jaciment del camp dels Gira-sols és en un camp de conreu proper a la masia del cal Feliu, antic lloc d’Ossea, al vessant sud-occidental de la serra, al peu de la qual transcorre la rasa d’Antigues Al punt quilomètric 14 de la carretera comarcal que comunica Solsona i Berga surt un camí particular que porta a cal Feliu La necròpoli és situada uns centenars de metres vers ponent d’aquesta masia Necròpoli La necròpoli és a la part occidental d’un camp de conreu encarat a migjorn, que presenta un lleu pendent est-oest Es tracta d’una…
castell termenat
Història
Circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció; als Països Catalans equivalia a baronia.
Aquest terme o àrea rebia també, per extensió, el nom de castell i comprenia un determinat nombre de parròquies o nuclis poblats podia incloure, també, com a districte especial, una construcció militar inferior, la domus, turris o quadra Aquesta era la situació de la majoria dels castells importants del Principat de Catalunya i del País Valencià durant l’època medieval i encara als segles posteriors, originada, generalment, per la marxa de la reconquesta i el repoblament dels territoris i de la dinàmica de l’organització senyorial i feudal El senyor o castlà tenia jurisdicció, almenys en l’…
Santa Cecília de la Carrera i Santa Margarida de Fontarnau (Vic)
Art romànic
Aquestes esglésies es trobaven dins l’antic terme del castell de Sentfores Encara que puguin semblar dues esglésies diferents, cal creure que es tracta de dues advocacions dintre un mateix temple, únicament que un trasllat d’edifici i de culte fa que sembli que hi hagi hagut dues esglésies ben separades Inicialment apareix esmentada com a Santa Cecília La primera dada és de l’any 1151, quan el bisbe Pere de Redorta consagrà l’església parroquial de Sant Martí de Sentfores i uní les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i Santa Cecília a la parroquial, encara que la condició de…
Sant Julià de Solanell (Montferrer i Castellbò)
El lloc de Solanell apareix esmentat documentalment l’any 941 en una escriptura per la qual Ermeniscle, la seva esposa Quisenda i d’altres, vengueren a Argesend dos canemars situats a la vall de Castellbò, al lloc de Solanu , per la quantitat de tres argenços Trenta anys més tard apareix un dels primers esments de l’església de Sant Julià, quan consta per un instrument datat el 971 que els esposos Atrover i Gisclavera vengueren a uns particulars una peça de terra “ in valle Castro Leoni, in apendicio Sancti luliani ” La parròquia de Solanello també figura relacionada en l’acta de consagració…
Sant Jaume de Durban (Veciana)
Art romànic
Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Segur, al lloc de Durban Les seves funcions no sobrepassaren les de sufragània de Santa Maria de Segur Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic Les primeres notícies del terme del castell són de l’any 1075 En aquesta data, Ramon Guadall de Calders en el seu testament deixà al seu fill Guillem Ramon de Calders el castell de Segur entre altres El lloc de Durban es documenta per primera vegada l’any 1048, en una venda feta per un sacerdot anomenat Radulf a Adalbert, jutge, i a la seva muller…
Camp Municipal de Rugbi Baldiri Aleu

Camp Municipal de Rugbi Baldiri Aleu
UE Santboiana / Jordi Elías
Rugbi
Estadi de rugbi de Sant Boi de Llobregat.
Batejat amb el nom del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, és el camp de joc del club Substituí l’antic camp del Riu, construït el 1921 a la riba del Llobregat, quan, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la Santboiana adquirí uns terrenys una part dels quals comprà i l’altra llogà que es trobaven uns 300 m a la dreta de l’emplaçament actual, on es construí un camp de rugbi amb una pista d’atletisme al voltant El 1948 l’exèrcit espanyol volgué aquarterar la tropa on hi havia el camp i, després de llargues negociacions, el club accedí a intercanviar el terreny pel del…
Àustria 2010
Estat
El fantasma de la ultradreta a Àustria va tornar a prendre forma després de la mort sobtada del seu líder carismàtic, Jörg Haider Així, al desembre del 2009, el Partit de la Llibertat d’Àustria FPÖ i la regionalista Aliança per al Futur d’Àustria BZÖ van acordar fusionar-se i sumar esforços a la Caríntia, feu del BZÖ, i al conjunt del país, representat per l’FPÖ A mitjan març es va conèixer la situació de coqapse en què es trobaven els òrgans de representació de la minoria eslovena a Caríntia Aquesta minoria, que gaudeix de certs drets com a minoria lingüística des del 1920,…
processó de l’Encontre
Nom donat, a diverses comarques catalanes, a la processó pròpia del matí del dia de Pasqua en la qual es trobaven dos seguicis, l’un acompanyant la imatge de Jesús, i l’altre la de la Mare de Déu.
L’encontre era en un lloc ampli, hom entonava himnes litúrgics i la Mare de Déu acostumava a fer unes salutacions molt cerimonioses per això era anomenada també a Mallorca processó de sa capadeta , entre mostres d’alegria coets, bandes de música Al Rosselló i al Vallespir rebia el nom de processó del Ressuscitat Sembla que sorgí a la fi del s XVI substituint les representacions medievals de Pasqua, malvistes pel sever esperit tridentí, i s’estengueren molt durant el Barroc
biodiversitat
Biologia
Conjunt de totes les variants genètiques existents d’organismes, incloses les creades i propagades artificialment a través de mutacions aparegudes o provocades en cultius de laboratori i introduïdes o combinades de maneres que no es trobaven en estat lliure ( biotecnologia
).
Comprèn la recollecció, manipulació, patent i privatització d’entitats naturals, especialment variants de les tradicionalment explotades plantes i animals domèstics especialment productius, adaptats a condicions adverses o resistents a malalties organismes productors de principis actius per a la indústria farmacèutica o d’altres materials útils, etc La propietat i la patentabilitat de les noves formes obtingudes a partir de manipulació genètica ha suscitat un fort debat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina