Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Jacob van Maerlant
Literatura
Poeta flamenc.
Escriví poemes on tracta, en forma de diàleg, dels problemes socials Fundador de la literatura didàctica flamenca, féu adaptacions dels Secreta secretorum, atribuïts a Aristòtil Hemelechede der hemelijcheit , i de la Historia scolastica de Conestor Rijmbijbel , i traduí De naturis rerum , de Cantimpré Der naturen bloeme Adaptà una part del Speculum historiale , de Vincent de Beauvais Spieghel historiale En el camp de la lírica escriví Eerste Martijn ‘Primer Martí’, Dander Martijn ‘L’altre Martí’, Der kercken Claghe ‘Lamentacions de l’Església’, text satíric, Van den Lande van Oversee ‘…
Institut Industrial de Catalunya
Entitat defensora del proteccionisme, fundada el 23 de juny de 1848 per Joan Güell i Ferrer, per tal d’evitar el caràcter massa oficial de la Junta de Fàbriques.
Inicialment tenia 390 membres i 14 seccions —algunes no estrictament econòmiques, com la de literatura i la de nobles arts— Agrupà, entre els seus socis, Joan Illas i Vidal, Josep Sol i Padrís, Joan Jaumandreu, Valentí Esparó i el jove Laureà Figuerola A partir del 1849 el seu òrgan d’expressió fou El Bien Público , que aviat abandonà el provincialisme i adoptà una actitud pararegionalista per al Principat Publicà fulletons com Barcelona antigua y Barcelona moderna 1848, d’Illas i Vidal, i l' Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra 1868 El 1862 organitzà a…
Josep Gener i Batet

Josep Gener i Batet
© Fototeca.cat
Industrial.
El 1844 s’establí a Cuba, on visqué a Pinar del Río, però aviat es traslladà a l’Havana Creà una plantació de tabac a San Juan y Martínez, anomenada El Hoyo de Monterrey El 1865 fundà la fàbrica de tabac La Excepción, amb una gran producció de cigars, molt acreditats a Cuba Fou director de la Societat de Beneficència Catalana durant tres períodes 1875-76, 1883-84 i 1887-88 Enriquit, retornà a Catalunya, on patrocinà a l’Arboç el primer aqüeducte i portada d’aigües a la població Pagà també la restauració de l’altar major de la parròquia de Sant Julià El 1873 inicià la construcció del Palau…
Lluís Vidal i Vilalba
Història
Aventurer.
Fou músic a la Corunya, Bilbao, París i Lió A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780 De nou a la península Ibèrica 1783, tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d’Índies José de Gálvez comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d’ultramar Establert a Londres 1784, entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb exjesuïtes que conspiraven per la independència de Xile d’ací que hom hagi parlat d’una conspiració de Vidalle Delatat a l’ambaixador Bernardo del…
José María Guelbenzu
Literatura
Novel·lista, editor i crític literari castellà.
Estudià filosofia i lletres, es donà a conèixer com a periodista en la revista “Cuadernos para el Diálogo”, collaborà en diferents diaris i revistes literàries, i exerceix, encara, com a crític literari fi i elegant Fou director editorial de Tauros i Alfaguara, feina que deixà el 1988 per dedicar-se en exclusiva a la creació literària La seva primera novella, El Mercurio 1967, anunciava una vocació experimental i avantguardista que continuà a Antifaz 1970, El pasajero de Ultramar 1976 i La noche en casa 1977 Influenciat pel cinema i lector atent de Camus, la seva narrativa…
Gotmar
Cristianisme
Cronista eclesiàstic, monjo, bisbe de Girona (943-951) i abat de Sant Cugat del Vallès.
Sembla ésser el primer que, després de la invasió sarraïna, reuní les dignitats abacial i episcopal Estigué en excellent relació amb la cort franca, a la qual acudí almenys el 939, a Breisach Baden, i el 944, a Laon, i de la qual obtingué diversos preceptes per a Ripoll, Sant Cugat, Sant Pere de Rodes i, potser, per a Vic En ocasió del seu viatge del 939 degué prendre notes per a la confecció d’una Crònica dels reis francs , redactada en 939-940, que només s’ha conservat en versió àrab, pel fet d’ésser dedicada a al-Hakam, fill del califa ‘Abd al-Raḥmān III Probablement ell mateix la dugué a…
Manuel Bosch i Barrett
Literatura
Dret
Advocat, escriptor i traductor.
Fill de pare català i mare anglesa, es llicencià en dret El 1936 el govern de la Segona República Espanyola el designà membre del tribunal internacional de les Noves Hèbrides, actualment Vanuatu, que presidí en 1936-39 per a resoldre les disputes territorials sobre l’arxipèlag entre França i la Gran Bretanya Fruit d’aquesta experiència fou Tres años en las Nuevas Hébridas 1945 Publicà altres llibres de temàtica exòtica i viatgera La extraña vida de Pierre Queroul 1942, Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón 1943, Pensión de ultramar 1945 i Tenía razón la Kon-Tiki…
Daman i Diu
Divisió administrativa
Antic territori de la Unió Índia, al golf de Khambhāt (mar d’Aràbia), que comprenia dos districtes: l’illa de Diu i l’enclavament de Daman al S de l’estat de Gujarāt.
Daman 26285 h 1991 era la capital La part continental, situada al peu dels Sahyādri, formava la plana alluvial del riu Daman, i ocupava 72 km 2 De clima tropical, hi abundaven els aiguamolls L’economia es basava en la pesca i en el conreu de l’arròs, el mill i els llegums La població era majoritàriament hindi Al principi del segle XVI s’hi establiren els portuguesos, que construïren una fortificació a Diu i convertiren Daman en una escala important de les rutes comercials de la mar d’Aràbia Des del 1559 estigueren sota domini portuguès, dependents de la província d’ultramar de Goa…
Le Gosier
Localitat
Localitat del departament francès d’ultramar de Guadeloupe, a l’illa de Grande-Terre.
província
Història
A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà: propretor, procònsol, etc.
Corresponia normalment als termes genèrics de regió, nació Més tard el mot es referia només als territoris d’ultramar tributaris de Roma, regits per dret de conquesta per una lex provinciae o base administrativa, adaptada i corregida per cada nou governador amb edictes propis De primer foren regides per magistrats elegits, als quals més tard hom afegí dos pretors addicionals el 197 aC per a la Hispània posteriorment hom recorregué al sistema de la prorogatio o assignació per sorts de cadascuna de les províncies als magistrats i quan cessaven del càrrec al darrer segle de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina