Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
Sant Pere de Reixac (Montcada i Reixac)
Art romànic
Situació Vista exterior d’un dels absis de l’església centrat per una finestra de doble esqueixada J M Masagué Sant Pere de Reixac és l’antiga església parroquial del poble de Reixac, que juntament amb el de Santa Maria de Montcada formen l’actual municipi És situada a l’esquerra del riu Besòs, al vessant oest de la Conreria, a 191 m d’altitud Molt a prop del lloc on és situada conflueixen les dues comarques vallesanes amb les del Maresme i el Barcelonès Des de l’església s’albira una extensa panoràmica centrada per l’aiguabarreig del riu Ripoll amb el Besòs Mapa 37-16421 Situació 31TDF338944…
Santa Maria d’Igualada
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, del qual progressivament es va separar quan es va crear una vila entorn de l’antiga sagrera la vila fou primerament monacal i després reial Des de molt aviat tingué funcions parroquials i les ha mantingudes fins a l’actualitat Depengué durant molt temps del monestir de Sant Cugat del Vallès per una donació desconeguda El terme del castell d’Òdena es documenta a partir del 957 En aquest any Sala de Conflent vengué a Eldegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murat d’Òdena L’església es documenta a…
L’organització eclesiàstica i cultural sota els visigots
Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…
Sant Julià de Pegueroles (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Pegueroles des del costat de migjorn Hom hi pot veure, clarament diferenciades, les dues parts de l’edifici l’original, a mà dreta, i l’afegitó posterior, a mà esquerra L Prat Aquesta església es troba al costat sud-occidental del municipi de Navès i en un apèndix que penetra en terme del Berguedà Mapa 330M781 Situació 31TCG923492 Al punt quilomètric 8,900 de la carretera que va de Cardona a Berga, un trencant a mà esquerra porta a Sant Julià, en 1,200 km Per visitar-ne l’interior, cal demanar les claus a la Sala de Vilandeny JCS…
Sant Marcel de Planès (Planoles)
Art romànic
Acta de consagració de l’església de Sant Marcel de Planès 1018-1046 "Audi Israel, dominus Deus tuus Deus unus est Non habebis deos alienos coram me Non facies tibi sculptile, neque omnem similitudinem que est in celo desuper et que in terra deorsum et eorum qui sunt in aquis Memento ut diem sabbati sanctifices Honora patrem tuum et matrem, ut sis longevus super terram Non occides, non mecaberis, non furtum facies, non loqueris contra proximum tuum falsum testimonium Non concupisces rem proximi tui Crismons Initium sancti evangelii secundum Matheum Liber…
literatura frisona
Literatura
Literatura conreada en frisó.
La desaparició virtual del frisó com a llengua literària i àdhuc parlada a la Frísia germànica i la seva exigüitat a la danesa fan que la principal producció literària frisona sigui la de la zona dels Països Baixos Hi ha només indicis d’una literatura èpica cap al segle VIII, avui perduda Els primers texts literaris frisons són documents legals, com el Skeltana Rjucht ‘Dret dels magistrats’, segle XI, i cròniques, com Thet Fryske Riim Sota la influència holandesa, el frisó perdé vitalitat a l’edat moderna Cal destacar, però, Gysbert Japiks 1603-66, d’influència renaixentista Després d’un…
Sant Miquel de Naens (Senterada)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església pel seu costal sud-oest, l’únic que queda sencer, ja que la resta es troba en estat de ruïna ECS - A Roig Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són al bell mig del poble de Naens, de manera que el carrer principal ocupa l’àmbit de la seva nau Mapa 33-11252 Situació 31TCG285887 Per anar-hi cal prendre una carretera que surt de Senterada, que porta a Naens i Cadolla JAA Història Possiblement, aquesta església, situada al costat del cementiri, fou l’església parroquial de la vila abans de la construcció de l’actual església de Sant Esteve, situada a la part alta…
Mare de Déu de Farners (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església on es conserva l’antic edifici consagrat l’any 1200 fou ampliat vers ponent en època barroca F Tur El santuari de Farners o de Santa Maria de Farners és situat al peu del castell amb el mateix nom, encimbellat dalt un turó Mapa L38-13333 Situació 31TDG696345 JRR Història No s’han trobat notícies sobre la data de construcció de l’església de la Mare de Déu, i només coneixem la de la reconstrucció de l’any 1200 Això no obstant, atès que és al peu del castell de Farners, hom pot pensar en una edificació de mitjan segle XI El 23 d’abril de 1200, després de la…
Sant Salvador de Mata (Capolat)
Art romànic
Situació Les ruïnes del monestir són encinglerades dalt el serrat de Sant Salvador, que termeneja amb els municipis d’Avià i d’Espunyola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,3 — y 57,5 31 TCG 993575 Vista de les ruïnes tal com eren al començament del segle XX Un aspecte de les ruines del monestir F Junyent-A Mazcuñan S’hi va des de Berga bo i emprenent la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys Després d’haver passat la fita del quilòmetre 11, just abans de la Mina, cal desviar-se, a mà…
Sant Pèire de Fenolhet
Situació Absis d’aquesta església força malmès, que sembla correspondre a una refacció obrada en l’edifici en el decurs del segle XII ECSA - A Roura Els vestigis d’aquesta església es troben entre les ruïnes del castell de Fenolhet, al sector de llevant del recinte o clos sobirà del cim del promontori Mapa IGN— 2348 Situació Lat 42° 47′39″ N - Long 2° 22″ 55″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 1011, en què a precs del comte Bernat I Tallaferro de Besalú, que acabava de fundar-hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina