Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
Associació Catalana de la Dona
Partit polític
Organització feminista fundada el 1975 a Barcelona i promoguda sobretot per dones pertanyents al Comitè Nacional de Catalunya del Partido del Trabajo de España [PTE].
Per bé que no era un partit, en les eleccions legislatives de 1977 s’integrà en la coalició Esquerra de Catalunya Front Electoral Democràtic, formada pel PTE, Esquerra Republicana de Catalunya i Estat Català Fou dirigida per Anna Mercadé, Montserrat Cases i Rosa Parés Edità Dona 1978
Ramón Tamames Gómez
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Catedràtic d’estructura econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de Màlaga 1968-71 i a la Universitat Autònoma de Madrid des del 1971, també fou catedràtic de la Sorbona 1983-85 i, des del 1992, és catedràtic Jean Monnet de la Unió Europea Alt funcionari del Ministeri de Comerç 1957-67, consultor econòmic de l’Instituto de Integración para América Latina 1967 i de diversos governs de l’Amèrica Llatina Membre del Partido Comunista de España des del 1956, fou elegit diputat per Madrid a les eleccions a corts del 1977 i del 1979, i fou regidor de l’Ajuntament de Madrid 1979…
Pla Hidrològic Nacional
Instrument d’ordenació i reequilibri hídric territorial de l’Estat espanyol.
El primer esborrany es presentà l’any 1992 El 1998, el ministeri de medi ambient publicà el Llibre Blanc de l’Aigua , en què es recollia la situació dels recursos hídrics de cadascuna de les conques hidrogràfiques de l’estat i s’establia una estimació dels excedents i els dèficits L’any 2000, Jaume Matas PP, aleshores ministre de medi ambient, presentà al Consell Nacional de l’Aigua una nova proposta de Pla, que el 2001 fou aprovada a les Corts per majoria absoluta El debat entorn del Pla Hidrològic Nacional fou especialment intens a Catalunya i Aragó, on bona part dels agents implicats s’…
anarcosindicalisme
anarco-sindicalisme Primera pàgina del diari “Solidaridad Obrera”
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.
La fusió del pensament bakuninista i l’acció societària a través dels sindicats obrers donà un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la península Ibèrica Però fou amb la Confédération Génerale du Travail CGT, de França fundada el 1895 que l’anarcosindicalisme prengué una gran volada i perfilà els trets essencials de la seva doctrina apoliticisme acció directa segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediació de l’estat o la dels organismes de conciliació social i…
Vicent Calvo i Acacio
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Estudià la carrera de lleis a les universitats de València i Salamanca, però no exercí d’advocat sinó que es dedicà al periodisme Primer treballà a Madrid, en el diari La Época i l’agència Mencheta L’any 1894 començà les seves collaboracions a La Correspondencia de Valencia , El Correo de Valencia , El Clamor Setabense , Las Provincias i en l’ Almanaque d’aquest diari, on sovint exercí la crítica literària Des del 1901 la seva tasca de publicista es vinculà a la política La seva militància al Partido Liberal restauracionista l’aproximà a la figura de Segismundo Moret, i es convertí en un dels…
, ,
Miquel Roca i Junyent

Miquel Roca i Junyent
© Universitat Pompeu Fabra
Història
Política
Advocat i polític.
Fill de Joan Baptista Roca i Caball , nasqué a l’exili familiar, però el 1941 fou portat a Barcelona Actuà en el moviment estudiantil democràtic, i s’incorporà al Front Obrer de Catalunya 1961-69 Alhora treballà com a professor a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1962-66, fins que en fou expulsat Defensor de processats davant el Tribunal d’Ordre Públic, i vinculat també a empreses urbanístiques, ha collaborat a Destino , Serra d’Or , El Correo Catalán , Avui , La Vanguardia , etc Cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat a Corts 1977, 1979, 1982, 1986,…
Robert Robert i Casacuberta
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
De família modesta, de molt petit quedà orfe de pare, i, alhora que començava a collaborar a la premsa El Barcelonés i Los Rehiletes , treballà de joier i de dependent de comerç fins el 1851, en què anà a Madrid, on collaborà en diferents publicacions, fundà el periòdic satíric El Tío Crispín 1851 i el Diario Madrileño 1854 Addicte al Partit Democràtic, prengué part activa en la revolució del 1854 Relacionat, però, amb el carbonarisme, el 1855 fou empresonat dos anys al Saladero —d’on sortiria greument malalt— per l’article “Quisicosas del rey y la reina” publicat a El Tío Crispín…
,
Antoni Bosch i Cardellach
Historiografia catalana
Historiador i metge il·lustrat.
Vida i obra Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona 1774-76, on fou deixeble del clergue, polític i convilatà seu Fèlix Amat de Palou, amb el qual tingué una llarga relació Cursà el batxillerat a Cervera 1776-78 i medicina a València 1778-81 i Osca 1781-83 feu les pràctiques a l’Hospital General de Barcelona i obtingué el títol a Cervera el 1783 Exercí de metge a Bràfim –Alt Camp– 1783-87, Sabadell 1787-1804 i, de nou, a Bràfim 1804-20, fins que deixà l’exercici de la medicina per motius de salut Prengué part en els Rebomboris del Pa i en la protecció d’eclesiàstics francesos…
Diego Pérez de los Cobos Orihuel
Política
Militar de la guàrdia civil murcià.
Pertanyent a una família important de Iecla Múrcia molt vinculada a la dreta espanyola més conservadora, es formà a l’acadèmia militar de Saragossa i s’incorporà al cos de la Guàrdia Civil, on arribà al grau de coronel Inicià la carrera al País Basc, on treballà en una unitat d’infiltrats i confidents d’ETA El 1992 fou cessat temporalment per l’aleshores director del cos Luis Roldán, després d’una acusació per tortures a un membre d’ETA, de la qual fou absolt Posteriorment, després d’una temporada com a agregat de seguretat a l’ambaixada espanyola a l’Equador passà a cap de la comandància de…
Equador 2012
Estat
Els presidents del Perú esquerra, Ollanta Humala, i de l’Equador, Rafael Correa, durant la celebració d’una trobada bilateral entre els dos països © Presidencia de la República del Ecuador El president Rafael Correa va encetar el seu darrer any de mandat amb un gest de bona voluntat amb el qual va perdonar les penes contra els periodistes condemnats per injúries al mandatari Malgrat tot, la pugna entre el poder executiu i alguns mitjans de comunicació es va mantenir, amb acusacions d'aquests contra l'abús i el control governamental, mentre que Correa acusa determinats mitjans d'actuar com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina