Resultats de la cerca
Es mostren 17491 resultats
abeurar
Construcció i obres públiques
Mullar les parets abans de revestir-les o arrebossar-les per tal que el nou revestiment o arrebossat s’hi agafi bé.
desairejar
Tecnologia
Treure o eliminar l’aire (d’un dipòsit, d’una canonada o bé d’un líquid o d’una matèria pastosa, etc).
carbonització
Química
Operació destinada a reduir la matèria orgànica a carbó o bé a augmentar el contingut de carboni d’un material parcialment carbonitzat.
Hom l’efectua per destillació seca o per combustió incompleta o, en alguns casos, per l’atac de reactius químics deshidratants
gas natural per a vehicles
Química
Transports
Combustible gasós compost majoritàriament de metà i obtingut com a subproducte del petroli, que s’emmagatzema comprimit o bé en estat líquid.
Són tipus de gas natural per a vehicles el gas natural comprimit i el gas natural liquat
floritura
Música
Ornamentació d’una melodia que pot ésser introduïda per la improvisació de l’intèrpret o bé determinada per l’escriptura del compositor.
L’associació de les expressions referides a les flors i els ornaments melòdics tenen l’origen al segle XIII, època en què Jeroni de Moràvia desig nà aquests procediments com a " flos harmonicus " D’altra banda, s’anomena ’estil florit’ la 5a espècie de les espècies de Fux
sabó metàl·lic
Farmàcia
Química
Denominació genèrica del detergent constituït per una sal d’un metall alcalinoterri o de metalls pesants, d’un àcid carboxílic de cadena llarga (superior als set àtoms de carboni), saturat o no, o que també pot ésser de tipus naftènic.
Hom els obté, bé per escalfament directe de l’àcid corresponent amb l’òxid o hidròxid metàllic, bé per metàtesi a partir de la sal sòdica de l’àcid carboxílic i una sal, com pot ésser el clorur, del metall corresponent, treballant també a temperatura elevada Són exemples de sabons metàllics l’estearat i el palmitat d’alumini, el naftenat de cobalt i el naftenat de manganès Els sabons metàllics troben aplicació com a agents assecants de pintures i vernissos, en la protecció de plàstics halogenats, com a fungicides i com a greixos lubrificants
remuneració
Economia
Quantitat rebuda pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu d’una empresa (salari).
La determinació del nivell de remuneració, íntimament lligat al concepte de productivitat, es realitza de dues formes o bé segons el temps esmerçat i basant-se en una relació contractual contracte de treball i independent de la productivitat o bé segons el resultat obtingut o el nombre d’unitats produïdes Taylor elaborà un sistema d’incentius segons el qual la remuneració unitària és una funció creixent del nombre de peces produïdes Altres criteris estableixen la remuneració segons el temps estalviat en la fabricació d’un determinat nombre de peces
pluja radioactiva
Meteorologia
Física
Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d’una explosió nuclear.
Una primera pluja radioactiva , anomenada pluja local , té lloc durant un interval de poques hores després de l’explosió, cau sobre una zona més o menys propera al lloc de l’explosió i, en el cas d’explosions experimentals, pot ésser controdada Hi ha, però una segona pluja radioactiva, anomenada pluja mundial , la caiguda de la qual té lloc al cap de mesos o bé d’anys de l’explosió i abasta una zona molt amplia i de localització imprevisible, bé que la radioactivitat ja ha minvat notablement
o
Lògica
Conjunció que constitueix la proposició connectiva de disjunció.
Té, en general, dues accepcions la que significa “almenys un”, que és anomenada “ o ” inclusiva , i la que significa “un i només un”, que és anomenada “ o ” exclusiva En la lògica matemàtica i en la teoria de conjunts hom utilitza només la o inclusiva Així, donats els conjunts A i B , un element pertany a A o B si el dit element pertany a A o bé pertany a B o bé, en particular, pertany a A i a B Entre proposicions lògiques és representada pel símbol V, és a dir, pVq ≡ poq
set i mig
Jocs
Joc de cartes consistent a arribar a sumar set punts i mig o acostar-s’hi com més millor sense sobrepassar aquest nombre.
Cada carta compta pel nombre que duu marcat els vuits i els nous en són prèviament exclosos, excepte les figures sota, cavall i rei, cadascuna de les quals val per mig Cada jugador rep del banquer el qual té la banca bé per haver tret la carta més alta, bé per haver fet set i mig i haver-la acceptat inicialment una sola carta i en pot anar demanant més bo i mantenint-ne només una d’amagada a la vista de la resta dels jugadors Normalment hom hi fa travesses