Resultats de la cerca
Es mostren 1159 resultats
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi…
Martí Piles
Economia
Comerciant establert a Barcelona, destacat col·laborador dels esforços i programes de represa econòmica coordinats per Narcís Feliu de la Penya i Farell
.
Fou membre de la confraria de botiguers de teles i corredor d’orella de Barcelona El 1649 era caporal de la Coronela el 1651, collector de l’impost de la bolla a les entrades de Vic, i del 1653 al 1662, administrador d’una botiga de teixits, a Barcelona El 1672 fou detingut per oposar-se al pagament de l’impost de nova ampra creat el 1640 i el 1674 rebé del lloctinent un privilegi pels seus progressos tèxtils en el ram del filat A partir del 1680 es concretà la seva vinculació amb Feliu de la Penya, a través de les seves activitats en la fabricació de teixits i de les seves preocupacions per…
Pablo Olavide y Jáuregui
Pablo Olavide y Jáuregui en un gravat aparegut a la “Ilustración Española y Americana” del 15 de març de 1875
© Fototeca.cat
Filosofia
Intel·lectual il·lustrat espanyol.
De família comerciant, estudià lleis a Lima, i començà 1745 una carrera de funcionari judicial, estroncada per una acusació i un procés per malversació que el portà 1750 a Espanya Empresonat 1757, fugí, viatjà per Europa i s’establí a París Tornà 1765 a Madrid, on es casà amb una dama d’una gran posició social, mantingué una tertúlia selecta, freqüentada pels illustrats més significats de Madrid, i gràcies al comte d’Aranda, amic seu, començà 1766 una nova carrera de funcionari com a director de l’Hospicio de San Fernando Intendent d’Andalusia i superintendent de les repoblacions…
José Moñino y Redondo

José Moñino, comte de Floridablanca
© Fototeca.cat
Història
Estadista, conegut també per Floridablanca
.
Doctor en lleis per Salamanca, a instàncies d’Aranda, el 1766, fou nomenat fiscal d’afers criminals del Consell de Castella i tingué un paper rellevant en les gestions que portaren a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Collaborà amb Aranda, Campomanes i Grimaldi aquest el nomenà ambaixador a Roma 1772, on influí sobre Climent XIV i obtingué l’extinció de la Companyia de Jesús 1773 rebé en recompensa el títol de comte de Floridablanca Fou nomenat secretari d’estat 1777 i imposà uns criteris de reformisme moderat, en collaboració amb Campomanes Des de la seva creació el 1787, dirigí la Junta d’Estat…
François Villon
Literatura francesa
Nom amb què és conegut François de Montcorbier, poeta francès.
D’origen humil, adoptà el cognom del seu protector, gràcies al qual fou llicenciat en arts 1452 Fugí de París 1455 després d’haver assassinat un home, i un altre cop l’any següent, a causa d’un robatori, i vagarejà per distintes regions de França A Blois ~1458 participà en unes justes poètiques de Carles d’Orleans Empresonat 1461 a Meung-sur-Loire, l’any següent fou detingut a París, i al cap de sis fou condemnat a la forca, bé que li fou commutada la pena per deu anys de desterrament A partir d’aleshores el seu rastre es perd per sempre, i sens dubte ja era mort quan fou…
Gregori López i Raimundo

Gregori López i Raimundo
© UPC
Política
Polític.
Resident a Barcelona des del 1931, entrà el 1934 a les Joventuts Socialistes 1934 amb el seu germà Antoni president del sindicat de Banca de la UGT, i el 1936 s’integrà en les JSU i en el PSUC Comissari polític al front d’Aragó durant la guerra, de 1936-39, s’exilià aquest any El 1947 tornà illegalment al Principat i treballà en la reorganització del partit Empresonat 1951-54 i expulsat del país, el 1956 fou nomenat màxim responsable del PSUC a l’interior i des del 1960 alternà l’activitat clandestina a Catalunya amb les estades a l’estranger Fou secretari general 1965-77 i…
Joshua Mqabuko Nkomo
Política
Polític zimbabuès.
Membre del grup karanga de l’ètnia shona, es formà a l’antiga Rhodèsia, Natal i Johannesburg Sud-àfrica, on mantingué els primers contactes amb els líders del Congrés Nacional Africà ANC Treballà per als Ferrocarrils de Rhodèsia, i el 1951 s’havia convertit en el líder del sindicat dels treballadors negres del ferrocarril al país L’any 1957 fou elegit president de l’ANC, la principal organització nacionalista negra a Rhodèsia L’any 1961 fundà el ZAPU Zimbabwe African People’s Union Empresonat entre el 1964 i el 1974, posteriorment viatjà per Àfrica i Europa per promoure l’…
Rafael Caldera Rodríguez
Política
Polític veneçolà.
Llicenciat en dret 1938 i doctorat en ciències polítiques 1939, durant la seva època d’estudiant fou secretari general de la Juventud de Acción Católica En 1941-44 fou diputat pel partit Acción Nacional, i en 1945-48 ocupà el càrrec de fiscal general, que dimití per desavinences amb l' Acción Democrática de Rómulo Betancourt , aleshores en el poder El 1946 fundà el Comité de Organización Política Electoral Independiente COPEI, d’ideologia socialcristiana, pel qual fou elegit diputat en l’assemblea constituent 1946-47 Arran de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1952-58, fou empresonat…
Girija Prasad Koirala
Política
Polític nepalès.
Fill d’una família nepalesa oposada al règim dels Rana i exiliada a l’Índia, retornà de jove al Nepal, on fou un actiu líder sindicalista El 1948 s’uní al Partit del Congrés Nepalès PCN, del qual fou secretari general del 1975 al 1991 i president des del 1994 Entre el 1951 i el 1959-60 dos germans seus foren primers ministres Després del cop d’estat del rei Mahendra del 1960, Koirala fou empresonat fins el 1967 Exiliat a l’Índia fins el 1980, hi retornà després del referèndum convocat pel rei Birendra que convertí el país en una monarquia semiconstitucional i encapçalà la pressió…
Ramon de Torrelles i de Blanes
Història
Cavaller.
Fill d’Antoni de Torrelles i Marc Fou cambrer major del rei Martí, escrivà de la cort de la governació d’Aragó 1404, castlà de Bellver i sotsveguer i batlle del Baridà 1403 tingué com a castlà la custòdia del Palau Reial Major de Barcelona i de la seva capella 1404 fou comissari general de totes les aljames de jueus 1408 Adquirí de Pere Arnau Marquès el castell de la Roca 1405 Vivint encara el seu avi, entaulà una reclamació sobre la jurisdicció de Rubí 1408 tenia també la del castell de Montbui Casat primer amb Aldonça d’Alomar, que li aportà la quadra de Pallejà, es casà en segones noces…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina