Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
electròfon
Música
Dit de l’instrument en què el so és generat mitjançant dispositius elèctrics o electrònics.
Al principi, aquesta categoria no incloïa els instruments elèctrics en què el so és produït per l’amplificació electrònica d’una vibració mecànica, com la guitarra elèctrica, però més tard hi foren incorporats Com en la majoria dels instruments tradicionals, l’estructura bàsica dels electròfons consta d’un generador de vibracions, un sistema amplificador del so i un sistema de modulació Els generadors més freqüents solen ser de tres tipus circuits electrònics o elèctrics oscillants, compostos bàsicament de reactàncies i condensadors muntats en sèrie sintetitzadors sensors electromagnètics…
Escurçó europeu
Morfologia L’escurçó europeu Vipera aspis presenta el cap triangular típic dels vipèrids, però el perfil del musell el té pràcticament en angle recte, cosa que és un tret distintiu de l’espècie Té el cos curt i gruixut compareu-lo amb serps d’altres famílies i la coloració variable Javier Andrada És una serp curta i gruixuda, que arriba als 60 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és ample i triangular, el coll és prim i el tronc proporcionalment gruixut, amb cua curta i afilada El musell presenta la part anterior molt lleugerament aixecada, amb la part davantera aplatada…
Les esponges calcàries
Els calcaris o esponges calcàries són exclusivament marins i viuen a la zona litoral, proveïts, sense excepció, d’un esquelet de carbonat càlcic Moltes de les seves espècies són anuals i no arriben a créixer més de 5 o 6 cm d’envergadura Solen tenir un aspecte fràgil i una organització del sistema aqüífer de tipus senzill Dins la seva classe, hom distingeix tres grups, amb la categoria taxonòmica de subclasse els calcinis Calcinea , els calcaronis Calcaronea i els faretrònides Pharetronida Els calcinis Són esponges calcàries que es distingeixen per certs caràcters citològics el nucli…
Les asclepiadàcies
Asclepiadàcies 1 Corretjola borda Cynanchum acutum aspecte general de la planta en flor x 0,5 2 Vincetoxicum nigrum planta sencera amb flors i fruits x 0,5 3 Seder Gomphocarpus fruticosus detall d’una flor x 1,5 4a, a’ i a" Diversos pollinis d’asclepiadàcies x 8 Eugeni Sierra Tenen 250 gèneres i unes 2000 espècies distribuïdes principalment per les zones intertropicals En fan part arbres, arbusts, lianes i herbes perennes Algunes de les espècies són plantes cactiformes Ceropegia, Caralluma , etc, molt cultivades en jardineria Les asclepiadàcies, que sovint tenen làtex, presenten les…
Les falgueres o filicates
Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…
Els lofiformes: raps
L’ordre dels lofiformes, equivalent a l’antic grup dels pediculats, comprèn un conjunt de 15 famílies, de les quals només la dels lòfids té representants a les nostres aigües Es caracteritzen pel fet de tenir les obertures branquials externes darrere o sota les aletes pectorals, i sobretot perquè tenen la primera aleta dorsal modificada, amb el radi anterior separat de la resta i sempre transformat en un filament pescador, anomenat illicium o illici , que en algunes espècies és destinat a atreure les preses consta d’una peça basal articulada com una canya de pescar i d’una porció terminal…
Els rafidiòpters
Característiques de grup Els rafidiòpters constitueixen un petit grup de neuropteroïdeus de dimensions mitjanes o petites aproximadament 2 cm de llargada, fàcils de reconèixer per la forma del cos, amb el cap gros i pla, triangular o quadrangular, continuat pel primer segment del tòrax, que és exageradament allargat i adquireix l’aspecte d’un coll llarg això fa que hagin pres el nom vulgar d’insectes girafa o insectes serp en diverses llengües Posen els dos parells d’ales, membranoses i transparents o groguenques, amb el pterostigma ben diferenciat, que pleguen fent teuladeta sobre el cos Són…
Els escafòpodes fòssils
Característiques generals Els escafòpodes formen un petit grup de molluscs marins, conegut des del Devonià inferior hi ha qui considera que havien aparegut abans, a l’Ordovicià la troballa més antiga als Països Catalans correspon al Triàsic de Caldes de Montbui Vallès Occidental Són organismes totalment marins, que no ocupen les zones d’estuari ni les d’aigües fredes Tots els seus representants tenen un mode de vida infaunal i per enterrar-se en el sediment fan servir el peu com una pala, d’una manera semblant als bivalves precisament el nom del grup peu en forma de pala es…
Rat-penat de ferradura gran
El rat-penat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum és un dels quiròpters dels quals coneixem un nombre més gran de citacions al nostre país, si bé la majoria corresponen a individus isolats o a grups amb un nombre reduït d’individus L’espècie es reconeix fàcilment gràcies a les seves dimensions, considerablement grans, i a la forma de ferradura de l’excrescència nasal, dibuixada en detall Jordi Corbera, a partir de materials diversos És el rat-penat de ferradura més gran de tots els que habiten a Europa i la seva grandària és el tret que el distingeix de la resta d’…
Una plaga potencial de les sureres
Adult de la forma asexuada de Plagiotrochus amenti 2,7-3 mm de llargada Juli Pujade-Villar Plagiotrochus és un gènere d’himenòpters inclòs en la família dels cinípids Cynipidae que es caracteritza per produir unes deformacions, anomenades gales, en diferents òrgans vegetals, fonamentalment de fagàcies La majoria de les espècies d’aquest gènere es troben a la regió circummediterrània península Ibèrica, sud de França, Itàlia, Turquia, Pròxim Orient i nord d’Àfrica, tot seguint la distribució de les plantes hoste les fagàcies perennifòlies alzina, alzina surera i garric Algunes espècies del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina