Resultats de la cerca
Es mostren 1287 resultats
música bizantina
Música
En sentit ampli, música creada a l’imperi Bizantí.
Com que la música profana és pràcticament desconeguda, el terme designa particularment el cant litúrgic de l’Església ortodoxa grega -les Esglésies ortodoxes de tradició eslava tenen un altre sistema musical- La música bizantina és vocal, i, malgrat que l’orgue no fou desconegut a la cort imperial, el cant eclesiàstic fou sempre vocal i monòdic Només modernament, per influència occidental, ha estat introduïda la polifonia, rebutjada pels ambients restauradors del cant litúrgic tradicional Per contra, la melodia del solista protopsaltes o del cor és acompanyada per l' ison a…
Estrasburg
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, França, capital del departament del Baix Rin i de la regió administrativa de Gran Est, a la frontera amb Alemanya.
És situada a la fèrtil plana alluvial alsaciana, vora l’Ill i a 3 km del Rin, en un encreuament de grans vies de comunicació internacionals i de tota la xarxa de canals navegables que enllacen l’Ill i el Rin amb els rius Marne i Roine El nucli primitiu de la ciutat es formà en una illa entre dos braços de l’Ill Els vells barris del sud, de carrers estrets i alta densitat d’habitatge, han estat en part remodelats, amb l’obertura de grans artèries transversals i de bulevards perifèrics D’altra banda, l’expansió urbana ha absorbit, creant-hi noves indústries, els antics nuclis de Neudorf, Neuhof…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al…
imperi llatí de Constantinoble
Història
Imperi (1204-1261) fundat després de la presa de Constantinoble per les forces de la quarta croada.
En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà la vida…
ducat de Slesvig-Holstein
Història
Títol, corresponent a la unió dels ducats de Slesvig i de Holstein, que portaren tots els reis de Dinamarca des de Cristià I (1460) fins a Frederic VII (1863).
De la casa ducal de Slesvig-Holstein sortiren diferents línies ducals, pel costum dels reis danesos de dividir el territori en ducats a favor de germans La línia de Holstein-Gottorp fou formada el 1544 pel duc Adolf I de Holstein-Gottorp mort el 1586, germà del rei Cristià III El seu net el duc Frederic III de Holstein-Gottorp mort el 1659 es declarà independent de Dinamarca i sobirà i fou besavi dels germans el príncep Adolf Frederic de Holstein-Gottorp que el 1751 esdevingué rei Adolf Frederic II de Suècia i originà la dinastia dels Wasa-Holstein-Gottorp , que regnà fins el 1814 i el…
Ferdinando Paër
Música
Compositor italià.
Vida Feu els estudis musicals a Parma i en aquesta mateixa ciutat començà la seva activitat d’autor d’òperes amb Orphée et Euridice el 1791 El 1792 fou nomenat mestre de capella de la cort de Parma i les seves òperes començaren a ser representades amb èxit a les ciutats italianes més importants Cinc anys més tard anà a Viena, on dirigí l’Òpera Italiana Del 1803 al 1807 ocupà el càrrec de mestre de capella a Dresden, on foren molt apreciades les seves obres Camilla ossia il sotterraneo 1799 estrenada a Barcelona el 1804, Achille 1801, Ginevra degli Almieri 1802 i Leonora ossia l’amore…
,
Constantí I

Constantí I
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (312-337).
Fill de Constanci I Clor i d’Helena Educat a la cort de Dioclecià, a Nicomèdia, acompanyà després el seu pare a Britània, on a la mort d’aquest 306, fou proclamat august Reconegut només com a cèsar per Galeri, Constantí emprengué una sèrie de campanyes victorioses, aliat amb Maximià, a través d’Hispània i de les Gàllies Aliat després amb l’august Licini, avançà per Itàlia contra Maxenci, el qual fou vençut a les portes de Roma, en la batalla del pont Milvi 312 Juntament amb Licini proclamà, a Milà, el 313, el decret conegut amb el nom d' edicte de Milà Restà amo absolut de l’Imperi 324…
orde Teutònic

Dominis de l’orde Teutònic
© Fototeca.cat
Militar
Orde militar creat cap al 1190 a Sant Joan d’Acre, amb finalitats hospitalàries, però que assumí aviat un caràcter militar.
Sota el comandament del gran mestre Hermann von Salza, els cavallers teutònics foren cridats pel rei hongarès Andreu II, que lluitava contra els invasors cumans 1221 Després, cridats pel duc polonès Conrad de Masòvia, sota el comandament de Hermann Balk i amb un exèrcit de voluntaris laics reclutats sobretot a la Germània central, conqueriren Prússia 1233-83 L’orde donà un terç del territori conquerit a l’Església, garantí un grau molt ampli d’autonomia a les noves ciutats que es desenvoluparen dins el territori prussià, construí castells, que serviren de residència als cavallers i foren…
Jeroni Nadal

Jeroni Nadal
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Jesuïta i escriptor.
Vida i obra Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca Una lletra de Francesc Xavier contant la seva activitat a l’Índia el mogué a entrar a la Companyia de Jesús 1545, després d’haver visitat Roma, hoste del seu amic Jaume del Pozzo, i d’haver practicat els exercicis amb Jeroni Domènec Com a primer rector del collegi-universitat de Messina 1548-52, hi organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els collegis de la Companyia Promulgà i comentà les constitucions del novell orde a Sicília, a Portugal i a Espanya…
,
música bizantina
Música
Repertori musical, profà i religiós, sobre texts grecs, creat a l’imperi Bizantí.
Abans del segle X, hom sap poca cosa dels orígens del cant bizantí Sembla cert que rebé una influència important de la tradició musical litúrgica siríaca i palestinenca i, certament, no és pas la continuació de l’antiga música grega Fora dels salms o altres texts bíblics, les primeres mostres de peces de cant, de composició eclesiàstica, foren els troparis Molts d’aquests tenien una melodia pròpia, sobre la qual eren cantats tots els altres En una sèrie de troparis, o himne, el primer tropari o estrofa és dit είφμόσ ‘sèrie’ o ‘lligam’ i és el que dóna la melodia dels troparis o estrofes que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina