Resultats de la cerca
Es mostren 1959 resultats
Marquet

Armes dels Marquet
Llinatge barceloní de mercaders i de mariners que donà tres vicealmiralls a Catalunya i un a Sardenya, als segles XIII-XIV, i nombrosos consellers i alts càrrecs a la ciutat, fins al segle XVI.
Dues de les seves línies entraren en els rengles de la petita noblesa, mentre que la major part dels altres membres abandonaren també el comerç marítim, principalment amb l’Orient, que havia contribuït a fer llur fortuna, i figuraren entre els ciutadans honrats de Barcelona Un dels primers membres que destacaren fou Bernat , o Bertran , Marquet , que morí el 1257 en una revolta popular contra ell, per motius desconeguts, i que potser fou pare de Jaume Marquet i del vicealmirall Ramon Marquet Fills d’aquest foren Agnès Marquet , que, seduïda per Berenguer de Lacera, provocà tals discòrdies…
Llupià

Armes dels Llupià
Important llinatge noble rossellonès que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…
Diagnosi de la diabetis mellitus
Patologia humana
La diagnosi de la diabetis mellitus és relativament simple quan a l’interrogatori es detecta l’existència de les manifestacions típiques de la malaltia i es practiquen les anàlisis de sang que posin de manifest la hiperglucèmia persistent, l’indicador principal de la malaltia De fet, la diagnosi es realitza al cap de poc temps d’iniciada la malaltia gairebé en tots els casos de diabetis de tipus I, ja que l’evolució natural del trastorn comporta complicacions agudes que requereixen un tractament específic per a evitar la mort, però en molts casos de diabetis de tipus II no s’…
Alba

Vista exterior del sincrotró Alba
JoMV (CC BY 4.0)
Accelerador de partícules situat a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), inaugurat el març del 2010.
És un sincrotró de font de llum de tercera generació La seva funció és visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar-ne les propietats L’edifici, parcialment subterrani i de forma circular, ocupa uns 20000 m 2 amb les installacions adjacents i té un diàmetre de 140 m Inclou tres components bàsics l’accelerador lineal LINAC, el propulsor sincrotró i l’anell d’emmagatzematge, de 270 m de circumferència, i 17 trams rectes disponibles per a la installació de dispositius d’inserció Aquests tres components combinats generen feixos d’electrons prèviament accelerats, els…
Santiago
Ciutat
Capital de Xile i de la regió metropolitana de Santiago.
És al centre del país, al peu dels Andes, a la vora del riu Mapocho, a mig camí entre el Nord i el Sud, a la zona de contacte entre el Xile miner i el Xile agrícola i prop del port de Valparaíso El nucli històric es troba situat sobre el turó de Santa Lucía, el centre del qual correspon a la Plaza de Armas S'hi ha desenvolupat al voltant la ciutat moderna, que conserva l’antiga estructura geomètrica de pla rectangular, i on s’han obert àmplies avingudes, entre les quals es destaca la de l’Alameda Els barris populars i industrials es localitzen al SSW i al N, mentre que vers l’E se situen els…
castell de Montjuïc
Pont d’accés al castell de Montjuïc de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Fortalesa construïda al cim de la muntanya de Montjuïc (Barcelona).
Ja des del segle XI consta que hi havia una torre de guaita fou comunicada amb la ciutat de Barcelona per una carretera iniciada el 1607 Amb motiu de la guerra dels Segadors , el 1640, hom hi erigí un fort provisional i possiblement una obra avançada vers el Llobregat, dita Llengua de Serp era format per un quadrilàter irregular amb dos petits baluards i dos migs baluards Fou ampliat el 1694 englobant el vell fort amb tres baluards, que ocupaven tot el cim de la muntanya Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat Durant la guerra de Successió , Jordi de Hesse-Darmstadt se…
Bolonya
Vista general de Bolonya
© JoMV
Ciutat
Ciutat de l’Emília, capital de la província de Bolonya i de la regió d’Emília-Romanya, Itàlia, entre els rius Reno i Savena.
Centre comercial d’una regió agrícola fèrtil i ben explotada, i nucli industrial molt desenvolupat metallúrgia, material ferroviari, motocicletes, mecànica de precisió, productes farmacèutics Centres d’ensenyament superior Università degli Studi, fundada al segle XI, i la Bologna Center School of Advanced International Studies of the Johns Hopkins University, fundada el 1955 És un nus de comunicacions, situat en una posició clau entre el nord i el centre d’Itàlia ferrocarril, autopistes i aeroport internacional És seu arquebisbal Monuments de Bolonya Ciutat d’interès artístic, en són…
Benifassà
Abadia
Antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Benifassà), al Baix Maestrat, al centre de la Tinença de Benifassà, fundada el 1233 com a filial de Poblet..
Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les noves construccions Jaume I feu donació a l’abadia dels delmes de Vallibona i d’Herbers, de terres i cellers a Tortosa, i de franquícies a les possessions…
Albaida
Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida entre el riu Clariano i la serra d’Agullent.
Les parts més muntanyoses són cobertes de brolles i de boscs de pi blanc Albaida ha estat tradicionalment una població agrícola i un exemple de transformació i d’utilització de la terra sobre un territori gairebé del tot de secà hi havia, ja a mitjan s XIX, 100 h/km 2 L’agricultura era acompanyada per una petita menestralia tèxtil i una típica indústria cerera La debilitat de la indústria i la superpoblació agrícola determinaren l’estagnació de la població, però, a partir del 1950, per influx d’Ontinyent, començà a créixer la petita indústria tèxtil, que originà un augment de població…
Hessen
Família landgravial i principesca del Sacre Imperi originada amb Enric I de Hessenel Nen (mort el 1308), fill del duc Enric II de Brabant, primer landgravi de Hessen (1264), heretà les senyories i els comtats d’Eschwege (1263), Giessen (1265) i Wanfried (1306) i fou príncep del Sacre Imperi (1292).
El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen mort el 1458, adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda 1450 Els seus fills es repartiren l’herència Enric III de Hessen-Marburg mort el 1483 heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel després branca electoral de Hessen , formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel mort el 1471, i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel , dividí els seus dominis entre els dos fills Guillem IV i Jordi I Guillem IV de Hessen-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina