Resultats de la cerca

Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la Cobla Ciutat de Barcelona, i…

Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán Fou un virtuós de la viola de mà Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’…

Estudià dret a Barcelona i Madrid, ciutat on el 1879 inicià la carrera com a advocat Retornà a Palma el 1882 Des del 1885 collaborà al diari  La Última Hora  amb el pseudònim  Espinilla , que posteriorment dirigí 1896-99 A finals de la dècada dels noranta es preparà la llicenciatura i el doctorat en Lletres Exercí com a catedràtic de literatura a instituts de Sòria 1902, Cadis 1903 i Palma 1910-23 i publicà Apuntes de preceptiva literaria y composición ajustados al programa del catedrático 1904,  Programa de elementos de historia general de la literatura 1907 i Don Vicente Rubio y Díaz,…

El 1519, en produir-se els primers incidents de les Germanies a València, prohibí la reunió de gent, però es mantingué més aviat al marge dels esdeveniments féu un viatge a Flandes fins el 1522, que impedí l’entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després El succeí en el càrrec el seu germà Jeroni

Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels diversos…

Vida i obra Ordenat 1926 de sacerdot, obtingué 1953 per oposició la plaça d’arxiver de la seu de Sogorb Alt Palància, on reorganitzà la biblioteca i l’arxiu Fou professor d’història universal i d’art al seminari diocesà de Castelló de la Plana, cronista de Catarroja i de Montcada de l’Horta i director del Centre de Cultura Valenciana des del 1972 A més, fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València i membre honorífic de Lo Rat-Penat La seva producció historiogràfica tractà, fonamentalment, de temes locals i religiosos, especialment de l’època foral Els seus…

Vida i obra Fill de Leopold II de Toscana i de Maria Antònia de Nàpols-Sicília, el 1857 la família fou expulsada de Florència Estudià ciències naturals i també llengües clàssiques, així com l’anglès, el francès, el txec, l’hongarès, l’alemany, l’àrab i el castellà L’any 1867, d’incògnit i amb el nom de Ludwig, comte de Neudorf, viatjà per primera vegada a Mallorca amb la intenció d’escriure un llibre sobre els escarabats En aquesta primera visita, que durà tres mesos, començà a redactar els llibres sobre Eivissa i Formentera i sobre Menorca, inclosos més tard en la seva obra cabdal, Die…

Fou caputxí i bisbe de Sogorb En ingressar a l’orde a Baiona 1874 es canvià el nom de Josep Maria pel de Lluís Fou un dels restauradors dels caputxins a Castella de nou a València, esdevingué provincial El 1907 fou elegit bisbe titular de Tagaste i administrador apostòlic de Solsona El 1913 passà a regir la diòcesi de Sogorb La seva obra pastoral estigué orientada cap a la formació religiosa de la joventut i la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris i els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots El 1914 fou elegit senador per la…

Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se a la filmació…

Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva estrena…