Resultats de la cerca
Es mostren 1974 resultats
guerra dels Infants d’Aragó
Història
Guerra civil castellana, complicada amb guerra amb la corona catalanoaragonesa que tingué lloc, amb interrupcions, en 1429-45.
Enfrontà els infants d’Aragó amb Álvaro de Luna, privat del rei Joan II de Castella Hereus aquells dels béns de llurs pares Ferran I de Catalunya-Aragó i Elionor d’Alburquerque, a Castella, intentaren d’exercir el poder en el regne, aprofitant-se de la debilitat de caràcter de llur cosí Joan II El 1420 les desavinences entre els més grans dels infants, Joan i Enric, feren fracassar el cop d’aquest darrer, que s’havia apoderat a Tordesillas de la persona del monarca i del govern efectiu Empresonat Enric el 1422, no fou alliberat fins el 1426, davant l’amenaça de guerra amb la…
Aschwin Wildeboer Faber
Natació
Nedador.
Fill de pares holandesos establerts a Sabadell, on el seu pare, Paulus Wildeboer, fou entrenador del Club Natació Sabadell, en el qual es formà, juntament amb el seu germà Olaf, també nedador Fou campió d’Europa júnior de 50 m i 100 m esquena Disputà les dues proves d’esquena 100 m i 200 m en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, on disputà la final de 100 m esquena, prova en què baté el rècord d’Espanya, i també participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Participà en quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2011 i 2013 i d’Europa 2006, 2008…
,
Thierry Henry
Futbol
Futbolista francès de sobrenom Tití.
De pares antillans, debutà el 1993 en primera divisió al Mònaco, equip del qual formà part fins el 1998, i jugà amb l’equip que guanyà la Lliga i la Supercopa de França l’any 1997 Després d’un breu pas per la Juventus els anys 1998-99, el 1999 fitxà per l’Arsenal, amb el qual assolí el títol de Lliga de la primera divisió anglesa el 2002 i el 2004 màxim golejador, i també en les temporades 2004-05 i 2005-06, la Copa 2002, 2003, 2005 i la Supercopa 2002, 2004 L’estiu del 2007 fitxà pel FC Barcelona , equip amb el qual el 2009 guanyà el títol de la Lliga espanyola, la Lliga de…
,
Michel Houellebecq
Literatura francesa
Nom amb el qual és conegut l’escriptor francès Michel Thomas.
La seva infantesa transcorregué en l’absència gairebé permanent dels seus pares, i en els seus llibres i escrits adoptà el cognom de soltera de la seva àvia paterna, amb qui visqué llargues temporades Graduat en agronomia 1980, inicià la seva carrera literària com a poeta i amb la biografia HPLovecraft Contre le monde, contre la vie 1991, abans de treballar com a administratiu a l’Assemblea Nacional francesa Autor de l’assaig Rester vivant 1991 i dels poemaris La poursuite du bonheur 1992, Le sens du combat 1996 i Renaissance 1999, el 1994 publicà la primera novella, Extension du…
Charles Mackerras
Música
Director anglès d’origen australià nascut als Estats Units d’Amèrica.
Als tres anys, la seva família retornà a Austràlia d’on procedien els seus pares Estudià oboè, piano i composició al Conservatori de Sydney L’any 1943 obtingué plaça com a oboista a l’ABC Sydney Orchestra, formació de la qual esdevingué oboè solista l’any següent El 1947 tornà a la Gran Bretanya per prosseguir la seva formació com a director d’orquestra, on aconseguí una beca per a estudiar direcció orquestral a l’Acadèmia de Música de Praga com a deixeble de V Talich En tornar a Anglaterra passà a la Sadler’s Wells Opera, actualment English National Opera, on debutà amb El…
,
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import…
dol
Història
Aflicció acusada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia.
Totes les cultures hi han desenvolupat rituals i costums a l’entorn, com l’ús de roba d’un color determinat —el negre és el més generalitzat als països occidentals—, el dejuni, la reclusió temporal, l’abstinència sexual, la tallada de cabells i fins i tot la mutilació El grau i el temps de participació en aquests actes depèn del parentiu amb el difunt els més afectats són la vídua o el vidu, i després els fills, els pares i els germans En algunes zones de l’Índia i entre algunes tribus africanes i d’Oceania la vídua era sacrificada, per tal que el seu esperit acompanyés el del…
primat
Cristianisme
Autoritat de Pere en el si del col·legi apostòlic, transmesa als seus successors a la seu de Roma.
Ja Calixt I ~220 reivindicà per a ell l’autoritat donada pel Crist a Pere, però als tres primers segles, malgrat algunes mostres d’arbitratge, el primat “primacia de Roma en la caritat”, segons l’expressió d’Ignasi d’Antioquia no s’encarnà en una jurisdicció damunt les altres esglésies Lleó I posà els pilars de la doctrina de la primacia papal a partir de la tradició sòlida dels sepulcres dels apòstols Pere i Pau i de la capitalitat de l’imperi Romà I els grans pares grecs i Agustí, entre altres, reconeixien a la seu de Pere una plenitud de veritat Bé que a la llum de l’exegesi i…
botxí
Oficis manuals
El qui executa les penes de mort i altres penes corporals.
Antigament el botxí no constituïa un càrrec fix, car l’ofès i els seus familiars eren autoritzats per la justícia per a portar a cap aquella funció Més tard ho fou la societat, i d’aquesta la funció passà als servidors de la cosa pública El canvi no s’operà simultàniament arreu, car si a l’antic Egipte i a l’antiga Grècia hi havia executors amb coneixements especials, a Roma l’aplicació de la pena de mort era comanada primer a l’ofès, més tard als lictors, a voltes als soldats i alguna vegada al porter de la presó Entre els pobles germànics hom obligava a fer d’executor de la justícia els més…
Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Fenosa i Florensa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Escultor.
Estudià amb Enric Casanovas El 1921 anà per primer cop a París, on exposà a la galeria Percier 1925, presentat per Max Jacob Novament a Barcelona 1929-39, exposà a la Sala Parés 1930, 1933 i 1936 En retornar a París, acabada la guerra civil de 1936-39, s’integrà definitivament a la seva vida artística, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya, intensificats els darrers anys El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista i són filles de la terra, de la qual emergeixen, fruit de la imaginació,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina