Resultats de la cerca
Es mostren 1999 resultats
Sant Cebrià de Vilafant
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església, amb la capçalera al fons, l’amplada de la qual és la mateixa que la de la nau F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada al centre de la població de Vilafant, que és 2,5 km al sud-oest de Figueres, a les terres lleugerament accidentades que limiten a ponent la plana de l’Alt Empordà, prop de la riba esquerra del Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG950775 Per arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal de Figueres a Besalú i Olot, que passa per Vilafant També hi arriba una carretera local des de la vila veïna de Borrassà JBH Història El…
Diner del bisbat de Vic, atribuït al bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà (1079-99)
La seu episcopal de Vic, amb el permís dels comtes, aconseguí el dret d’encunyar moneda des de molt antic, probablement al final del segle IX D’entre les seves emissions, la realitzada en època del bisbe Berenguer Sunifred, de Lluçà s’ha considerat un dels exponents més bells de la numismàtica medieval catalana perquè, lluny de la immobilitat i de la verticalitat de les iconografies coetànies, mostra composicions complexes on les figuracions palesen una elevada habilitat tècnica A l’anvers de la moneda i amb un gravat detallat i acurat, es mostren les efígies de sant Pau i sant Pere…
Els istiofòrids: marlí
Els istiofòrids són peixos grossos poden sobrepassar els 3 m, que es reconeixen a cop d’ull per l’aspecte que els dóna l’ampla aleta dorsal que es desplega com una vela sobre el cos i la llargada exagerada del rostre La pell ostenta una brillantor metàllica magnífica sobre un fons blau fosc, que s’estén pel dors i les aletes De cos llarg i lleugerament comprimit, les escates estretes i punxegudes són poc visibles i s’inclouen dins la pell en canvi la línia lateral és força aparent fora dels exemplar més grossos del gènere Makaira La boca és proveïda de dents fines a ambdues mandíbules la…
Santa Eulàlia d’Erill la Vall
Exterior de Santa Eulàlia d’Erill la Vall
© Fototeca.cat
Església
Església romànica parroquial d’Erill la Vall (Vall de Boí), datada al segle XII.
L’edifici L’estructura de l’edifici és la d’una església d’una sola nau molt allargada, amb una capçalera trevolada a l’est Dels tres absis, semicirculars i precedits per arcs presbiterals, el central, que no era l’originari de l’església segons han demostrat les excavacions, fou substituït, entre els anys 1907 i 1911, per una sagristia rectangular, avui dia igualment enderrocada en els treballs de restauració portats a terme La porta d’accés s’obre a la façana nord És d’arc de mig punt i queda protegida per un porxo que té quatre arcs oberts al nord, sostinguts per tres pilars circulars i…
Fons de còdexs de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (segles IX-XIII)
Art romànic
L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT conserva, datables entre el segle IX i la fi del segle XIII, noranta-nou fragments de còdexs bíblics, litúrgics i musicals Procedents de diferents arxius parroquials de la diòcesi, la major part foren reutilitzats com a cobertes de manuals notarials, posteriorment recuperats, per la qual cosa es redueixen a un bifoli o simplement a un foli doblegat Tanmateix, hom disposa també d’algunes restes que comprenen quadernets gairebé complets o més nombre de folis A partir dels estudis entorn dels aspectes codicològic, paleogràfic, textual i musicològic…
torn
Oficis manuals
Màquina emprada per a arrodonir peces de fusta, de metall, de banya o altre material dur, o donar-los un perfil o un calibre determinat, en imprimir-los un ràpid moviment de rotació i posar-les en contacte amb una eina de tall.
àguila
Heràldica
Figura heràldica, representada de front, amb el cos dreçat, les ales esteses als costats i les plomes cap amunt, el cap de perfil mirant al costat destre de l’escut, les potes i arpes separades, i la cua baixa i escampada cap avall.
Quan en un escut n'hi ha més de tres, es dibuixen més petites i són anomenades aguiletes
gorja
Oficis manuals
Cadascuna de les peces mòbils de metall plaçades a l’interior d’un pany i sotmeses a l’acció d’un ressort, les quals immobilitzen el pestell, que només pot ésser alliberat per una clau que s’adapti al perfil d’aquestes peces.
salamandra
Heràldica
Animal fabulós posat de perfil amb el cap contornat, la llengua en forma de dard i la cua alçada i torçada per damunt el dors i voltat de flames, les quals no es blasonen si són del mateix color que l’animal.
raça catalana
Ramaderia
Raça asinina els exemplars de la qual són braquicèfals i tenen el perfil recte; les orelles són llargues i estretes, dotades de gran mobilitat, el coll, prim, el ventre, voluminós, i el pelatge, fosc, especialment en el dors; pesen uns 350 kg.
N'hi ha dues variants la de Vic i la d’Urgell Els guarans d’aquesta raça són exportats a tots els països productors de mules Aquesta raça ha estat emprada per millorar diferents races italianes i d’Occitània i ha donat origen a la població asinina seleccionada de Kentucky
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina