Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
Sant Pere de Tuïr
Art romànic
Situació Els vestigis de l’antiga església parroquial de Sant Pere es conserven a l’església parroquial actual de Santa Maria de la Victòria, situada al centre de la vila de Tuïr Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 54,6” N - Long 2° 45’ 22,8” E L’itinerari que duu a Tuïr és el mateix descrit en la monografia precedent PP Història Hom troba les primeres referències a la vila de Tuïr en el cartulari de Sant Miquel de Cuixa, monestir que havia adquirit, al segle X, propietats al lloc mitjançant diverses donacions Una d’aquestes anà a càrrec de Miró, levita, aleshores ardiaca fill del comte de…
La llana i els llaners
La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins…
El tèxtil: l'esgotament del model del segle XIX. 1914-1939
Anunci de l'Espanya Industrial La indústria tèxtil catalana ha estat objecte de diferents estudis monogràfics dedicats al segle XIX i, especialment, a la indústria cotonera En canvi, els estudis referits al primer terç del segle XX són, fins al moment present, escassos En sectors com el de la llana els primers treballs elaborats són molt recents per a ambdós períodes I altres branques de la producció tèxtil com les del cànem i el lli, les fibres dures, la seda i la introducció de les fibres artificials, no han merescut encara l’atenció necessària per part dels investigadors No…
Joaquim Aierdi
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista, dietarista i prevere beneficiat de la seu de València.
Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb…
,
colorant

Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…
Avinyó

Vista de la ciutat d'Avinyó, amb la catedral al fons i el Roine a primer terme
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà origen ja era…
la Vilella Alta

Panoràmica del Priorat, amb el nucli de la Vilella Alta i el Montsant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant Limita amb els municipis de Gratallops SW, la Vilella Baixa W, Cabassers NW, la Morera de Montsant N i Torroja del Priorat E i SE És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant a la dreta del riuet…
Tessalònica
Ciutat
Capital del nomós homònim, a la Macedònia, Grècia.
Situada al centre del golf de Tessalònica anomenat també Termaic , a l’E de la desembocadura de l’Axiós, és un centre important de comunicacions entre els països de la península balcànica, especialment els de Iugoslàvia, i l’Àsia Menor Nucli industrial molt desenvolupat el primer del país, té fàbriques de filatures tèxtils de cotó, llana i seda, indústries metallúrgiques, d’elaboració de tabac i de cervesa El port, obert el 1901, exporta, sobretot, tabac, manganès i pells A causa de la convenció de Tessalònica, signada entre Grècia i Sèrbia 1914 i, posteriorment, entre Grècia i Iugoslàvia…
processionària

Processionària
© Arturo Reina Sánchez
Entomologia
Nom donat vulgarment a la larva de les papallones de la família dels taumetopeids, pel fet que aquestes larves es traslladen d’un lloc a un altre en llargues files, tot emetent cadascuna un fil de seda que serveix de guia a les altres.
Tant la processionària del pi Thaumetopoea pitycampa com la processionària del roure o de l’alzina Tprocessionea poden provocar greus plagues forestals, especialment la primera
xenilla
Indústria tèxtil
Cordó format per dos o més fils retorts l’un amb l’altre, o lligant entre ells gasa de volta o altres lligats, que retenen un gran nombre de fils de seda o llana tallats, que li donen un aspecte de pelfa o eruga.
Serveix per a adornament de vestits femenins, passamaneria i especialment com a trama per a fabricar catifes de xenilla
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina