Resultats de la cerca

Situació Basament dels murs d’aquest castell desaparegut, fet amb grans carreus, visibles gràcies a les excavacions que s’hi han realitzat ECSA - J Bolòs Les escasses restes del castell de Passanant són situades a la part alta del poble, entre les darreres cases que hi ha al nord-oest de la població i la carretera actual Mapa 34-15390 Situació 31TCF497996 Per a anar a Passanant cal seguir la carretera local T-222, que de Forès es dirigeix a Ciutadilla, i havent fet un recorregut aproximat d’uns 13 km arribarem a Passanant JBM Història Un dels primers esments documentals d’aquest indret —…

Situació Mur que encerclava la fortalesa per la banda de ponent, el més ben conservat del conjunt, sota el qual s’esgraonen algunes cases del poble ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castell són situades en un escarpament rocallós que domina el poble d’Atsat pel costat de tramuntana Aquesta vila és situada a la riba dreta de l’Aude, tot i que el seu territori s’estén en una part de la riba esquerra a la sortida de les gorges de Sant Jordi Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 48′34″ N - Long 2° 14′17″ E Per a arribar a Atsat des de Caudièrs de Fenolhet, cal agafar la carretera D-117 en direcció a…

Situació Vista general de l’església, de grans proporcions ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria presideix el grup de cases que conformen el poble abandonat de Grostan, el qual és situat al nord-oest de la vila de Graus, en un esperó de la serra de Grostan i a la riba esquerra del barranc homònim Mapa 31-11250 Situació 31TBG785766 Per a arribar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera C-139, que va de Graus a Benasc, un cop superat el quilòmetre 37 Aquesta pista s’enfila fins a la base del serrat on hi ha el poble, a penes visible, i on cal deixar el vehicle i pujar al cim per…

Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada de crear Fou professor universitari el 1900, any en què accedí a la…

Situació Vista aèria de la població de la Roca d’Albera, que s’estén pels vessants del turó on són visibles encara les restes del seu castell ECSA - Jamin La població de la Roca d’Albera s’estén als vessants del turó coronat per les restes del seu castell El conjunt presenta dos recintes fortificats, un corresponent al castell i un altre, més ampli, que engloba tot el nucli antic Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Hom arriba a la Roca d’Albera per la carretera D-2, que surt de la N-114 a l’entrada d’Argelers PP Història El topònim la Roca és eminentment casteller…

Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 “ in Sancta Pace ”, i en documents posteriors Segons indica Lluís C Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família Santa Pau castlans del castell roquer D’…

Teixit hispanoàrab de seda, segles XI-XII MDU-ECSA / GL Un document conservat en els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona parla d’un mercader anomenat Robert, que, trobant-se malalt de mort a Barcelona, havia testat davant del canonge Bonuç i li havia manat que distribuís en bé de la seva ànima tot allò que havia portat a Barcelona, que eren catorze palliis de diversos colors El llegat serví perquè Bonuç i la resta de canonges demanessin al comte Ramon Borrell i al bisbe Aeci de restaurar l’edifici de la canonja —iniciada per l’emperador Carles el Calb i restaurada pel seu fill…

En fou segon titular el seu germà Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza mort el 1528, vencedor dels comuneros a Villalar i dels francesos a Logronyo o Hondarribia El seu besnet cinquè titular fou Juan Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1613, governador de Milà, president del consell d’Itàlia i ambaixador a Roma i a Anglaterra El net d’aquest setè duc fou Íñigo Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1696, governador de Galícia i Flandes El 1780, per una sentència, el títol passà, amb imposició de cognom i armes, a Diego Pacheco Téllez-Girón, duc d’Escalona i Uceda i marquès de Villena,…

El 1707 fou concedit, d’altra banda, per Felip V de Castella a Cristóbal de Moscoso y Zayas mort el 1749, comte de Las Torres de Alcorrín i primer duc d’Algete, virrei de Navarra, en record de la conquesta de la vila als austriacistes el 1705 La senyoria de l’Albufera fou reincorporada a la corona per Carles III, fill de Felip V El títol ha passat als Osorio, ducs d’Alburquerque