Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
El pensament social de Prat de la Riba
Enterrament de E Prat de la Riba, “Ilustració Catalana”, 1917 AC / GS El polític catalanista Enric Prat de la Riba, tot i que no fou un doctrinari social innovador, va elaborar un pensament social amb uns trets força específics que reflectien el caràcter integrador del seu projecte nacionalista Atès que Prat de la Riba entenia Catalunya com una “entitat natural”, estava fortament preocupat per tot allò que podia trencar la seva homogeneïtat i harmonia i, molt especialment, per l’acusada conflictivitat social Fou conscient de les grans tensions provocades pel desenvolupament econòmic a…
Claudin de Sermisy
Música
Compositor francès.
Vida Fou infant de cor a la Sainte-Chapelle de París i l’any 1508 passà a servir com a cantor a la capella musical privada de Lluís XII, on continuà actiu després de la mort del rei Molt probablement acompanyà el nou monarca en alguns dels seus viatges a l’estranger, com el que efectuà a Itàlia el 1515 És possible que Sermisy prengués part en la cerimònia que tingué lloc a la catedral de Bolonya en la qual s’ajuntaren els components de les capelles musicals de Francesc I de França i del papa Lleó X Abandonà el servei reial per ocupar una canongia a Notre-Dame-de-la-Rotonde de Rouen També fou…
Albert Garcia i Espuche
Historiografia
Arquitectura
Historiador i arquitecte.
Malgrat obtenir la titulació d’arquitecte, exercí poc temps aquesta professió i s’orientà aviat envers l’estudi de la història Doctorat per l’Escola d’Arquitectura el 1987, la seva tesi Barcelona a principis del segle XVIII La Ciutadella i els canvis en l’estructura urbana ja reflecteix, de fet, aquesta inquietud Els seus estudis se centren sobretot en l’anàlisi de la societat, l’economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, en què combina les fonts de caràcter general com el cadastre amb una investigació exhaustiva de la documentació…
Margarida Aritzeta i Abad
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en història moderna i contemporània i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on es doctorà Cursà també estudis de belles arts Professora a l’Escola de Magisteri de Tarragona 1979-92 i posteriorment de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili Entre les seves primeres obres destaca el llibre de narracions Quan la pedra es torna fang a les mans 1981, premi Víctor Català 1980 Posteriorment ha publicat sobretot novella i, amb Un febrer a la pell 1983, guanyà el premi Sant Joan 1982 Seguiren Vermell de cadmi 1984, El darrer toro 1987, El correu de…
,
Manuel Mundó i Marcet
Manuel Mundó i Marcet
© Fototeca.cat
Historiografia
Escriptura i paleografia
Historiador i paleògraf.
Germà del pintor Ignasi Mundó i nebot de l’abat Antoni M Marcet , a nou anys ingressà a l’abadia de Montserrat, i hi fou monjo del 1939 al 1967, amb el nom de religió d’Anscari Es doctorà en història de l’Església a Roma el 1950 i en història general per la Universitat de Barcelona el 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i del 1968 al 1989 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou catedràtic de paleografia i diplomàtica des del 1981 El 1989 fou nomenat catedràtic emèrit Fou arxiver a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78 i director de les biblioteques…
Dominique de Courcelles

Dominique de Courcelles
Literatura catalana
Literatura francesa
Historiadora de la literatura catalana i catalanòfila francesa.
Llicenciada per l’École Nationale des Chartes 1980, en 1983-86 fou membre de l’École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques Casa de Velázquez, Madrid i residí a Barcelona i Vic El 1988 obtingué el doctorat en lletres i ciències humanes per la Sorbona amb la tesi L’écriture dans la pensée de la mort en Catalogne les joies goigs des saints, de la Vierge et du Christ de la fin du moyen âge au XVIIIe siècle 1714 És professora i directora de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique École Normale Supérieure de Lió i École Nationale des Chartes de París Titulada…
Muriel Casals i Couturier

Muriel Casals i Couturier
© Òmnium Cultural
Política
Economista i activista política.
Filla d’un exiliat i una mestra francesa, el 1969 es llicencià a la Universitat de Barcelona i el 1981 es doctorà amb la tesi La indústria tèxtil llanera i la guerra 1914-18 a la Universitat Autònoma de Barcelona , on desenvolupà la seva tasca docent com a professora titular de Fonament de les Anàlisis Econòmiques, i de la qual fou també vicerectora de Relacions Exteriors i Cooperació Interuniversitària 2002-05, collaboradora a l’Institut de Ciències de l’Educació i representant de la UAB a la Xarxa Vives d’Universitats 2002-09 Fou professora visitant en diverses universitats la…
averroisme
Filosofia
Doctrina d’Averrois i dels seus partidaris, que fa referència especialment a la seva interpretació d’Aristòtil.
La filosofia d’Averrois es presenta com un esforç per restituir a la seva puresa la doctrina d’Aristòtil, però no pogué evitar en alguns punts la influència dels comentaristes neoplàtonics Averrois donà a la filosofia una significació pròpia, no dependent de la fe, ni oposada a ella, i intentà de precisar les seves relacions amb la religió mitjançant l’afirmació de tres graus de coneixements filosofia el grau més elevat, teologia i religió, els quals representen diversos plans o perspectives que convergeixen en la mateixa veritat Amb tot, hom no veu quin és el seu pensament en cas de…
Quaderns de Sueca
Historiografia catalana
Revista editada per l’Ajuntament de Sueca que inicià la seva singladura el 1980 sota el títol de Quaderns de Cultura de Sueca, i que canvià el seu nom per l’actual al següent número.
Desenvolupament enciclopèdic Fins ara se n’han publicat 14 números, el darrer de l’any 2000 El tiratge de la publicació ha estat variable 600 el primer número, 500 del segon al setè, 700 el vuitè, i es tornà als 500 exemplars fins al darrer número excepte el número onzè, que amb motiu de la Fira Internacional de Maquinària Agrícola FIMAC feren un tiratge de 5 000 exemplars La llengua utilitzada ha estat majoritàriament el català Així, dels 92 articles publicats en els vint anys de la revista i 14 números, només se n’han escrit 12 en castellà La revista nasqué amb uns objectius ben delimitats…
Miquel Duran i Pastor
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Estudià batxillerat al collegi Sant Alfons, de Palma, filosofia i lletres a l’Estudi General Lullià i s’especialitzà en història a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 Doctorat per la Universitat de Barcelona 1972, exercí l’ensenyament en diversos centres de Palma i de la Part Forana de Mallorca Entre el 1973 i el 1978 fou professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB, a Palma Membre del Patronat d’Estudis Universitaris per a la creació d’una universitat en aquesta ciutat, des del 1978 és professor de la Universitat de les Illes Balears El 1984 assolí la categoria de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina