Resultats de la cerca

La vila del Pont de Suert és situada a la banda de ponent del terme municipal, a la vall de la Noguera Ribagorçana El topònim del Pont de Suert és indicador dels orígens de la població en primer terme, en oferir la condició del pas del riu, expressa l’emplaçament estratègic com a cap de pont, i en segon lloc, posa en evidència l’entitat matriu d’on sorgí vers el segle XII, és a dir, l’antic castell de Suert pertanyent al monestir de Lavaix des del 1018 La seva església parroquial és esmentada per primera vegada en l’inventari d’esglésies pertanyents a la mensa del monestir de Santa Maria de…

Situació Al cim d’una codina, situada al costat de la pista que va de Castelladral a Serrateix, hi ha una sepultura excavada a la roca Aquesta sepultura figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x  99,5 —y 42,0 31 TDG 995420 Aquesta fossa feta a la roca és damunt d’una penya, a la dreta d’aquesta pista —venint de Castelladral—, poc abans d’arribar a les terres del mas Santjust, per tant, molt a prop de la partió municipal Tomba en forma rectangular excavada en una roca elevada aquest indret és situat al costat del camí que…

A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a títol onerós fins al…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Augusta Films per a Helios Films Javier Huelin Rocamora, Barcelona ARGUMENT Solitud 1905, de Víctor Català GUIÓ Miguel Melgarejo Guerrero FOTOGRAFIA Jaume Puigduran blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enric Suñé MUNTATGE Antoni Gimeno MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Leonor Fàbregas Mónica, Marta Grau Rosa, Gema Lombart María, José María Lado Matías, Arturo Cámara Jacobo, Albert Arnau Pablo, Emilio Sandoval Juan ESTRENA Barcelona, 06111944, Madrid, 1947 Sinopsi Mónica i Matías són un matrimoni desavingut Viuen apartats del poble i dedicats a…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la…

Situació Des de l’indret de l’església de Santa Maria Magdalena de Veda i el vell camí de Requesens a Sureda que hi passa, fins al fondal de la ribera on hi ha el Molí dels Frares, hi ha un camí amb un desnivell molt considerable és l’anomenat del Molí dels Frares o del Roc de la Passió Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 35,4” N - Long 2° 58’ 16,8” E Camí El camí de bast que portava al molí encara es conserva força bé Es va haver de traçar seguint de prop el curs del còrrec de la Tanyareda pel seu costat dret És un camí estret, just per passar-hi amb un animal de càrrega Amb continuades…

Descendent per línia materna d’una família de la vella noblesa, el seu naixement illegítim, agreujat per la condició sacerdotal del seu pare, la marcà profundament El 1857 publicà el seu primer llibre, La flor , poemes en castellà influïts per Espronceda El 1859 es casà amb Manuel Murguía, el qual la decantà a escriure en gallec De tota manera, a causa dels condicionaments de l’època, gairebé tota la seva obra és en castellà Les novelles La hija del mar 1859 i Flavio 1861 són, encara, obres de joventut i, fins al recull de poemes A mi madre 1863, no començà la seva obra important i personal…

Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989, Vent de marbre 1991,…

Cinglera a la façana meridional de la serra de Crevillent Ernest Costa La serra de Crevillent 225, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Amb gairebé 30 quilòmetres de longitud, la serra de Crevillent se situa entre les comarques de les Valls del Vinalopó, al nord, i el Baix Vinalopó i el Baix Segura, al sud Els seus cims, la Vella 835 m i Sant Gaietà 817 m, ressalten fortament en el paisatge, sobretot a la cara sud, on baixen amb pendents molt forts fins a les marjals del Baix Vinalopó i Baix Segura La serra està formada fonamentalment per margues triàsiques i…

Escut de la vila segles XV-XVII en una mesura de gra conservada al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles ECSA – T Vargas La vila de Banyoles, a l’est de l’estany del mateix nom, al capdamunt de la vall del Terri i d’una plana que enllaça amb les de l’Empordà i Girona, es va poder erigir gràcies a la rompuda i colonització de l’erm de Baniolas , que va ser concedit als monjos en fundar-se l’any 812 el monestir de Sant Esteve de Banyoles Es tractava d’un territori solcat per les aigües que provenien de l’estany i que era travessat per un antic camí procedent de Girona i Cornellà del Terri…