Resultats de la cerca

Vida Fill de pare editor i de mare pianista, molt aviat mostrà les seves grans aptituds musicals Abans de deu anys començà l’estudi del piano i a onze anys ja componia De primer estudià amb N Jelenkovskij, però per recomanació de MA Balakirev rebé classes particulars d’harmonia de N Rimskij-Korsakov El 1882 la seva Simfonia número 1 fou dirigida per aquest compositor a Moscou i per Balakirev a Sant Petersburg Visqué temporalment a Weimar 1884, on F Liszt escoltà la primera simfonia de Glazunov, a qui elogià, i també viatjà a Bayreuth Després anà a Espanya i al Marroc amb el…

Estudià història, matèria en la qual es llicencià el 1983 per la Universitat Autònoma de Barcelona, i periodisme Els anys 1984-92 ocupà càrrecs de responsabilitat al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 , i posteriorment es reincorporà a la vida acadèmica Viatjà per zones conflictives del món, especialment de l’Àfrica Del 1987 al 1994 fou president del Centre d’Estudis Africans, i el 1994 es doctorà amb la tesi  Nelson Mandela, l’últim home-déu premi Carles Rahola 1994, tesi doctoral L’any 1995 fou nomenat professor d’història contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de…

Vida Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare que morí després del part i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes per la narració Nada para morir Manifestà la seva afició per l’escriptura i el cinema collaborant regularment en la revista Arcinema  1956-60 de Barcelona Passà a viure a París 1961-63, on treballà en diversos oficis, i després viatjà per Cuba i Itàlia Literàriament evolucionà des de posicions testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una…

Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Vida La seva obra, d’influència germànica, fou força celebrada a Alemanya tot i ésser d’un autor d’origen anglès Malgrat l’oblit gairebé total en què ha caigut, a la seva època Pierson fou considerat un compositor destacat de lieder i de música incidental Empès per la seva família, inicià els estudis de medicina, els quals abandonà per dedicar-se a la música El 1836 escriví les seves primeres composicions, unes cançons sobre textos de GGN Byron i PB Shelley El 1839 es traslladà a Alemanya, visqué a Dresden i més tard visità Praga, on estudià, entre d’altres, amb KG Reissiger Com altres…

Vida Nascut al si d’una famí lia catòlica, es formà com a infant de cor a la catedral de Saint Paul de Londres El 1583 hagué d’abandonar Anglaterra per raons de tipus religiós i s’establí a Roma, on estigué al servei del cardenal Alessandro Farnese i ocupà també el càrrec d’organista de l’English College Entre el 1585 i el 1589 viatjà per Europa -Península Ibèrica, França i Països Baixos- acompanyant el seu protector, lord Thomas Paget, un altre refugiat catòlic anglès, que finalment s’installà a Brusselles Quan el seu patró morí, l’any 1590, el compositor marxà a Anvers, on restà durant un…

Vida Tingué César Franck com a professor de piano al collegi dels jesuïtes, amb qui més tard estudià composició mentre començava la carrera d’advocat Compongué algunes peces per a cant i piano El poema simfònic Lénore , basat en la balada de GA Bürger, s’interpretà en diferents ocasions De la mateixa època és Poème nocturne , interpretat el 1894, i l’inici de l’òpera Rusalka , basada en l’obra de Puškin, que deixà incompleta Duparc sentia admiració per la música del passat, sobretot per JS Bach i L van Beethoven, i fou també un fervent wagnerià El 1869 viatjà a Munic i conegué Wagner com a…

Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i moltes…