Resultats de la cerca

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…

Inicis 1962-89 Fundat el 1962 sota la tutela del centre parroquial Sant Josep, es començà a desenvolupar gràcies a la tasca de Ramon Sitjà, Francesc Faure i Ferran Heras La temporada 1981-82 aconseguí l’ascens a primera divisió B, tot i que jugà preferentment a segona divisió La temporada 1985-86 aconseguí el patrocini de Valvi i el maig del 1986 n’assumí la presidència Joaquim Vidal, propietari de l’empresa patrocinadora L’equip es professionalitzà, fitxà l’entrenador Guifré Gol i la temporada 1987-88, l’ampliació de l’ACB de 16 a 24 equips li permeté entrar a la màxima…

A deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’ Institut del Teatre S’interessà pel mim amb Pierre Saragoussi i Italo Riccardi Dins l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona fundà 1962 Els Joglars , juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font Nombrosos actors treballaren amb el grup, però ell fou l’únic que s’hi mantingué des del començament i el responsable de les obres que la companyia estrenava, a les quals imprimí un segell molt personal, marcat per una professionalitat de primer nivell i…

Format a Mallorca i a Barcelona, les seves primeres obres palesen un esperit inquiet i un interès clar per la recerca experimental Collaborà en dos números 1976 i 1977 de Neon de Suro , publicació de joves artistes mallorquins Els anys 1980 i 1981 començà a realitzar pintures que entroncaven amb els models dels nous expressionistes alemanys o de la transavantguarda italiana, les quals el donaren a conèixer internacionalment arran de la seva presentació a la Documenta 7 de Kassel 1982 La seva obra més característica evita qualsevol mena de vinculació amb el conceptualisme o l’abstracció, i…

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per Fadrique…

Situació Les ruïnes d’un castell o una fortalesa es troben força confoses entre els murs d’un mas abandonat dit mas de la Vescosa, i d’una barraca i altres murs encara més ta ans, al pla de la Guardiola, al qual evidentment donà nom la fortificació Mapa 259M781 Situació 31TEG191785 Pel pla de la Guardiola passa el camí que porta des de la vora del cap de Norfeu fins al coll de les Forques, i que enllaça amb la carretera de la base militar del Pení Aquest camí, pel qual també es troben les ruïnes dels paratges del puig Alt o Rocaplana i del pla d’En Seniqueda, hom pot agafar per la carretera…

En el Liber feudorum maior hi ha diversos documents on figura la signatura d’Arnau de Foixà Arnaldi de Fuxano , un de l’any 1192, un altre del 1199 i un altre del 1200 Aquest senyor apareix tant al costat dels monarques catalano-aragonesos, Alfons I i Pere I, com fent de marmessor del vescomte Jofre de Rocabertí l’any 1212 És tòpic de pensar que aquest senyor de Foixà —que el 1211 deixà 13 000 sous barcelonins al rei i que el 1226 fou capaç de comprar d’una manera vitalícia la jurisdicció del castell de Vila-sacra a Gilabert de Cruïlles—, en aquesta data, ja devia tenir a Foixà un castell,…

Situació Una vista de la capella des del costat de ponent És un edifici força simple d’època tardana, molt modificat modernament M Anglada Aquesta església, anomenada també Santa Llúcia de Galobardes, es troba al cantó de migjorn de la vila de Prats de Lluçanès sobre una roca hi ha la torre del castell de Quer arrambada a la roca hi ha la casa pairal de Santa Llúcia i a migdia de la roca, la capella Tot plegat forma un bonic conjunt que domina la part de migjorn de l’altiplà de Prats Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…

Situació Capella situada entre la casa forta de Vinyoles i el castell de Sant Cristòfol, amb possible funció d’antiga capella castellera T Pollina La capella de Sant Cristòfol de Vinyoles, situada a una cota de 1100 m d’altitud, queda a l’extrem oriental del límit de la comarca i al peu de la serra de Cava que queda a la dreta del riu Cadí Es troba aïllada entre l’antiga casa forta de Vinyoles i la casa Portalet Mapa 35-10216 Situació 31TCG852888 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que és descrit en la monografia dedicada al castell de Vinyoles La clau per a obrir s’ha de…