Resultats de la cerca
Es mostren 70767 resultats
llop marsupial
Llop marsupial
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels marsupials, de la família dels dasiúrids, que ateny 1-1,50 m de llargada, té la cua d’uns 60 cm i l’aspecte semblant al d’un llop, però amb les potes relativament més curtes i el cos més allargat.
El pelatge és de color gris fosc, amb 16-18 franges transversals més fosques, des de la cua fins a la meitat del tronc De costums nocturns i hàbits depredadors, es nodreix d’altres marsupials petits, equidnes i ocells Habitava a Tasmània, però fou molt perseguit pels grangers perquè atacava els ramats Avui dia hom el considera extingit del tot
uru
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de llengua uru-pukina de la família arauac, que habita en petits grups disseminats enmig dels aimares a la regió del llac Titicaca, a la conca del Desaguadero, a l’illa de Panza, al llac Poopó i al poble de Chipaya (al llac de Coipasa).
Els poblats són construïts sovint sobre illes artificials fetes de feixos de totora canya especial i cobertes de terra La unitat social bàsica és l' ayllu Cristianitzats, conserven moltes creences precristianes
planxeta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de 16 cm, que té dos ossos palatins soldats en forma de placa mastegadora, és de color verdós i, a l’època de la cria, el mascle té tres franges longitudinals vermelles a cada costat i la femella és tacada d’un color negrenc.
Habita a la Mediterrània, en els trencants recallosos
serra del Mont
Vista de la serra del Mont i del santuari de la Mare de Déu
Fernando Sanchez-Magrane (CC BY-NC-ND 2.0)
Serra
Muntanya prepirinenca de l’alta Garrotxa, formada per un bloc de calcàries eocèniques que formen part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda, en direcció NW-SE.
Pel coll de Joncanat 910 m alt, on neix un afluent de la riera de Manol i partió entre els municipis de Bassegoda i Beuda, el relleu assoleix el cim, el turó del Mont 1124 m, coronat pel santuari de la Mare de Déu del Mont Una pista planeja vers l’E coll de Sous, monestir de Sant Llorenç, turó del castell de Falgars, 978 m alt, i enllaça amb la carretera Figueres-Olot El relleu trencat, amb fenòmens càrstics abundosos, perd alçada ràpidament vers el NE bac de Falgars i el S cingle de Roca Pastora El bosc és d’alzines amb boixedes
Creu de Sant Jordi 2021-
Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional des del 2021.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2021 Persones Jesús Alturo i Perucho Mariona Carulla i Font Anna Rosa Cisquella i Passada Ernest Costa i Savoia Joana Escobedo i Abraham Isabel Etxeberria Gorriti Pau Gasol i Sáez Manuel Heredia Jiménez, Tío Manuel Francisco Ibáñez i Talavera Mercè Izquierdo i Aymerich Elena Jaumandreu i Garrido Enric Larreula i Vidal Justo Molinero Calero Anna Navarro Descals, coneguda professionalment com Anna N Schlegel Joan Panisello i Chavarria Alèxia Putellas i Segura Àngels Ribé i Pijuan Mònica Terribas i Sala…
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Música
Cobla catalana fundada el 1983 i dirigida per Jordi León, a excepció del període 1991-93, en què ho feu Concepció Ramió, si bé també ha comptat amb O. Martorell, M. Oltra, Ll. Moraleda o J.M. Bernat, entre d’altres, com a directors convidats.
Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon
Cronologia dels segles X, XI i XII. Preromànic i romànic
Dates històriques Segles VIII-X Art Preromànic 911 Sunyer I, comte de Barcelona 950-992 Borrell II, comte de Barcelona 985 Al-Mansur saqueja Barcelona 988 El comte Borrell II de Barcelona es desvincula del rei franc Hug Capet 992-1018 Ramon Borrell, comte de Barcelona 1017-1035 Berenguer Ramon I, comte de Barcelona 1018 Abat Oliba, bisbe de Vic 1035-1076 Ramon Berenguer I, comte de Barcelona 1097-1131 Ramon Berenguer II, comte de Barcelona 1131-1162 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Arquitectura Segle IX 819 Fundació del monestir de Sant Genís de Fontanes Rosselló 822 Fundació del…
priorat
Enologia
Vi d’alta graduació (de 14°19°, que pot arribar fins a 22° i 23 ° en llocs excepcionals), ric en taní, fi i relativament baix d’extracte sec, produït als bancals de llicorella dels set municipis del Priorat històric més el de Lloà i part dels de Falset i del Molar.
Des del 1954 ha estat protegida la denominació d’origen És elaborat amb raïms carinyena i garnatxa negra per als vins negres 96% i garnatxa blanca i macabeu per als blancs La filloxera 1887-1900 feu caure dràsticament la producció i provocà la substitució de les vinyes per altres conreus Els anys noranta hom en reprengué producció vitícola
vall de Biar
Vall de l’Alcoià que comprèn la conca alta del Vinalopó, des de Banyeres de Mariola, a l’E, fins a l’altiplà de Villena, a l’W, i entre les serres d’Ontinyent i de Beneixama, al N, i les serres de Biar i de Fenossosa, al S.
Ocupa 224 km 2 d’extensió Comprèn els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar, a més del de Biar Des de l’altiplà de Villena cap a l’est, les serres de Sant Cristòfor i de Sant Bartomeu divideixen la part occidental de la vall fins prop de Beneixama
megaesòfag
Patologia humana
Dilatació difusa de l’esòfag, que pot ésser simptomàtica (d’un càncer de càrdies, per exemple) o bé funcional, a causa d’una disfunció de les cèl·lules ganglionars dels plexes mientèric i submucós i aleshores l’esfínter esofàgic inferior es dilata malament i dificulta el buidament de l’esòfag cap a l’estómac (acalàsia).
Clínicament, els malalts manifesten una disfàgia d’instauració lenta, odinofàgia, regurgitació del contingut esofàgic hores després de la ingesta, etc