Resultats de la cerca
Es mostren 7397 resultats
Kasimir Severinovič Malevič
Pintura
Pintor ucraïnès.
Influït pel fauvisme i per l’art popular del seu país 1911, rebé l’atracció del cubisme, que introduí a Moscou 1912 Creà una obra de tema popular, a base d’una simplificació dels volums, que el conduí al suprematisme, del qual és creador Quadrat negre sobre fons blanc 1913, Quadrat blanc sobre fons blanc 1914 Museum of Modern Art, Nova York El 1915 redactà el manifest Del cubisme al suprematisme , en oposició a les concepcions lumíniques del lucisme Es dedicà a l’ensenyament a Leningrad 1922, quan li prohibiren d’exposar Anà a Alemanya, on participà en el Bauhaus i…
Biblioteca Pública Arús
Historiografia catalana
Biblioteca de recerca especialitzada en moviments socials contemporanis.
Desenvolupament enciclopèdic Destaca pels fons sobre la francmaçoneria, l’anarquisme i els moviments obrers del s xix Fou fundada el 1895 per l’escriptor i polític Valentí Almirall, per encàrrec testamentari del periodista i dramaturg Rossend Arús i Arderiu 1845 - 1891 El desig d’Arús era crear una biblioteca per al poble de Barcelona, i a tal fi destinà la seva biblioteca particular, de 4000 volums La seu de la biblioteca fou, i encara és avui dia, al número 26 del passeig de Sant Joan, la residència de Rossend Arús La catalogació del fons fou duta a terme per Cels Gomis i Eudald Ganivell el…
vall

Diferents tipus de valls
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.
La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el…
De Sumo Bono, de sant Isidor
Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’ scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi G Llop El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm 202 del catàleg de Gudiol * i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu Sum monasterii Bte Mariae de Stagno , força indicativa És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra…
pesca
Esport
Conjunt d’activitats relacionades amb la captura del peix, per esbarjo i sense finalitats lucratives.
La pesca esportiva consta de nombroses tècniques segons els instruments emprats La pesca al llançat es practica amb una canya de llançament proveïda d’un rodet per a recuperar la llinya El pescador llança la cullereta amb l’esquer o el devon a l’aigua a una distància considerable 50 a 60 m La pesca amb balança es practica amb fortes canyes proveïdes d’una balança que és submergida a l’aigua per capturar els peixos en moviment La pesca de fons es practica amb simples canyes proveïdes de llinya i hams amb esquer, i pot ésser lleugera si la llinya es deixa en llibertat perquè…
garota

Garota de roca
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.
Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra Arbacia lixula…
arxiver | arxivera
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té al seu càrrec un arxiu.
Als arxius dels estats, municipis i d’altres corporacions públiques són funcionaris Als arxius notarials, l’arxiver és un notari del collegi al qual pertany l’arxiu Per a ésser arxiver als arxius de l’Estat espanyol cal un títol universitari adequat i ingressar per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, creat el 1858 l’any 1932 fou creat un cos auxiliar que ultrapassa el nombre de 200 membres A França el títol d’arxiver paleògraf, obtingut per diploma de l’École des Chartes, dóna dret preferent als càrrecs vacants i a la inspecció general dels arxius…
Les societats comanditàries i altres
Participació de Francesc Vilumara i Companyia, Socitat en comantita La majoria de les empreses catalanes, no individuals, que es creen al segle XIX tenen la naturalesa jurídica de societats comanditàries o en comandita En aquestes societats hi ha dues classes de socis els collectius i els comanditaris Els primers hi aporten fons, figuren en la denominació de la societat i són els responsables de la direcció, de manera que responen amb tot el seu patrimoni davant els creditors Els socis comanditaris també aporten fons, però no figuren en el nom de l’empresa ni poden…
Xavier Faus i Santasusana
Economia
Financer i dirigent esportiu.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, cursà màsters en dret internacional a la Universitat de Georgetown Washington DC i en administració d’empreses a ESADE Posteriorment es dedicà a fusions i adquisicions per a les firmes Cuatrecasas i J&A Garrigues Els anys 2003-07 fou soci per a Espanya i Portugal de Patron Capital Partners, fons immobiliari amb seu a Londres El 2006 vengué l’Hotel Arts, que havia adquirit junt amb altres inversors el 2001, a un fons d’inversió de Singapur, l’operació més lucrativa en el mercat immobiliari de Catalunya…
tríglids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes integrada per espècies de cap voluminós, protegit per una sòlida cuirassa òssia amb agullons als opercles.
Els radis anteriors de les grans aletes pectorals són lliures i digitiformes, i tenen una finalitat sensorial o locomotora, que els permet de caminar pel fons cercant les preses S'alimenten de molluscs i peixos petits Habiten en fons de sorra de la regió costanera de la plataforma litoral Inclou cinc gèneres, amb set espècies, de colors més o menys roigs, amb vetes blaves a les aletes pectorals Al gènere Trigla pertany la lluerna rossa o viret Tlucerna i el garneu Tlyra , al gènere Trigloporus la lluerna comuna Tlastoviza , al gènere Eutrigla el cap d’ase…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina