Resultats de la cerca
Es mostren 1480 resultats
Carme Balcells i Segalà

Carme Balcells
© Fundació Princesa de Girona
Literatura
Agent literària.
En l’adolescència es traslladà a cursar el batxillerat com a interna a Barcelona Posteriorment es graduà en comerç 1949, seguí cursos de llengua anglesa i treballà com a secretària en el sector tèxtil El 1957 s’incorporà a la delegació de Barcelona de l’agència literària de l’escriptor romanès establert a Madrid Vintilă Horia El 1960 fundà la seva pròpia agència i començà gestionant els drets de traducció de l' Editorial Seix i Barral A través del poeta Jaume Ferran conegué el nucli d’escriptors en castellà de Barcelona, entre els quals cal citar els germans Goytisolo, Carles…
El registre sedimentari en el domini catalano-valencià. Les fosses i depressions neògenes
A les àrees emergides dels marges NW de la conca Catalano-balear també anomenada solc de València i pròximes golf del Lleó, el registre sedimentari neogen es conserva, principalment, en les depressions litorals Esquema sintètic del registre sedimentari neogen a les àrees emergides del domini catalano-valencià Les característiques dels sediments de cada depressió són variables a causa de les particularitats estructurals de cadascuna i també de la influència diferent que reberen de les transgressions i regressions marines, més importants a les zones properes al litoral que no a les més l’…
Sant Jaume de la Manresana (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació De l’antiga construcció romànica resta la part baixa del mur nord i de l’absis semicircular, visible a la fotografia ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Jaume és al centre de la població de la Manresana, que forma un sol nucli urbà amb Sant Ramon de Portell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG635206 Des de Cervera s’arriba a la Manresana i a Sant Ramon per la carretera N-141 JAA Història Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de la Manresana, documentat des del 1066 Per circumstàncies que encara avui dia no es coneixen —potser per una donació dels Cabrera…
Castell de Malavella (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Aspecte parcial de les ruïnes del castell de Malavella, en part enjardinades, que coronen el turó presidit pel nou santuari de Sant Maurici J Recarens A uns 2,5 km a migjorn del poble de Caldes de Malavella, sobre una petita elevació de 126 m d’altitud, trobem el castell Vell de Malavella El lloc on queda emplaçat rep el nom de turó de Sant Maurici perquè la capella del castell és dedicada a aquest sant Malgrat l’escassa alçària, domina una àmplia plana, des del cantó de llevant de les vies de comunicació tradicionals entre Barcelona i Girona, i també altres punts defensius de la…
Alpont
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al límit amb Aragó, al S de la serra de Javalambre, és afectat per una sèrie de muntanyes que li donen un aspecte abrupte Les fonts són abundants La part no conreada és propietat del municipi i és poblada de boscs de pins i de brolla de romaní La terra conreada, molt repartida, és explotada directament pels seus propietaris, llevat d’un 2,5% que ho és per parcers Els principals conreus són els cereals blat i ordi, sobretot, amb la pràctica del guaret anual, i la vinya 1100 ha El regadiu és poc extens La ramaderia es limita al bestiar oví La població, que havia augmentat lentament fins…
Ares del Maestrat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat en plena zona muntanyosa de la ratlla d’Aragó, on són típiques les formes de moles (tossal d’Orenga, 1.144 m; mola del Vilar, 1.315 m; mola d’Ares, 1.321 m; tossal de la Marina, 1.231 m).
El terme és drenat per la rambla Carbonera termenal, en bona part, amb Benassal i Vilar de Canes i la rambla de la Belluga límit amb Morella i Catí, a la conca del Millars, i per la canada d’Ares, a la conca de l’Ebre Hi ha 8500 ha de terres sense conrear amb alzines, roures i pasturatges de propietat privada Tot el conreu és de secà hom destina 1500 ha a cereals i 400 a tubercles i llegums Les terres de conreu, força repartides, són explotades el 40% pels propietaris, el 38% per arrendament i el 17% per parceria La ramaderia és molt important i compta amb 7000 caps de bestiar oví i diverses…
Atzeneta del Maestrat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, estès a banda i banda del riu de Montlleó, a la regió muntanyosa de Penyagolosa.
La part més occidental del terme és accidentada per la serra de la Nevera, d’on davalla la rambleta d’Atzeneta , que desemboca al riu de Montlleó per la dreta poc després del seu aiguabarreig amb la rambleta de Benafigos La part central del terme, on es troba assentada la vila, és una zona plana d’uns 400 m d’altitud La part oriental, a l’esquerra del riu Montlleó, on hi ha la caseria de Meanes, es troba gairebé separada de la resta del municipi La part muntanyosa és coberta de pinedes i brolles, i de petits grups d’alzines A la plana hi ha 2960 ha de pasturatges, la major part de propietat…
Josep Llord
Historiografia catalana
Estudià les primeres societats, les religions, l’origen dels estats i les guerres carlistes.
És autor de La lliçó de la història Cap a un món nou 1927 i de Campanya Montemolinista de Catalunya, o Guerra dels Matiners 1926 La primera d’aquestes obres té cinc parts l’origen de l’home fins als homes neolítics els primers governs dels pobles civilitzats i la societat de nacions naturals les doctrines de Jesús i sant Pau, Gautama i el budisme, els protestantismes, la religió musulmana, el poble jueu i les religions professades per la humanitat del seu temps l’economia capitalista i l’imperialisme dels estats opressors, les colònies d’ultramar i les nacionalitats oprimides, segons Llord, l…
castell de Tona

Torre del castell de Tona
© Vincent van Zeijst
Castell
Antic castell situat a l'anomenat cim o serrat del Castell de Tona (Osona), a uns 700 m d’altitud, prop de l’església de Sant Andreu.
L’edifici N’han perdurat poques restes Destaca, però, una torre de planta quadrada, situada a l’angle nord-oest, que conserva una volta de canó i té una alçària d’uns 7 m Un fossat, excavat a la roca, de 5 m d’amplada la separa del pla del castell Ha estat datada dels segles X i XI encara que també s’ha dit que podria ser d’origen romà, a causa sobretot de la seva textura, i per la seva situació prop de les restes d’una via romana que unia Barcelona amb la Plana de Vic De fet, a les excavacions es va trobar ceràmica medieval, però també romana i ibèrica La història El senyoriu feudal del…
Llucena
Vista parcial de Llucena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, a la vall del riu o barranc de Llucena (afluent de la rambla de la Viuda per la dreta, que neix als vessants nord-occidentals de Penyagolosa, dins el terme de Xodos).
És accidentat pels vessants sud-orientals de Penyagolosa, des de prop del seu cim 1395 m alt fins al S del profund congost del Salt del Cavall 250 m, tallat pel barranc del Salt del Cavall, afluent del Millars per la dreta Drenen també el terme alguns barrancs afluents al riu de Llucena els de Cassoles, de les Foies, de la Cambreta, de la Pedrenyera, que afaiçonen valls estretes i profundes en els materials cretacis El caràcter muntanyós del territori limita l’agricultura a 4000 ha de secà, dedicades a cereals, farratge i, d’una manera creixent, a ametllers i avellaners, i a unes 190 ha de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina