Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
llunetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles basals oblongues, sinuades i peciolades, i fulles caulinars auriculades i sèssils, de flors grogues en raïms multiflors i de fruits en silícula dídima i amplament cordada.
Creix en camps de conreu i en indrets secs, a la regió mediterrània occidental
segell de Salomó
Segell de Salomó
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija angulosa, de fulles ovals alternes, de flors d’un blanc verdós, tubulars, oloroses, penjants, aparellades o solitàries, i de fruits en baia, de color negre blavós.
Es fa en boscs caducifolis, en obagues i en llocs frescals, a muntanya El seu rizoma és emprat en medicina popular contra el reuma, la gota, la diabetis, els empatxos, les equimosis, etc
om de Sibèria
Botànica
Arbre, de la família de les ulmàcies, de fins a 25 m d’alçària, de capçada arrodonida, fulles petites (2-7 cm), de color verd fosc, el·líptiques, de marge serrat i una mica asimètriques a la base, i fruits en sàmares arrodonides i glabres.
Autòcton de Sibèria i Mongòlia, és l’om més cultivat al sud d’Europa a les vores de les carreteres, per la seva resistència a la grafiosi i a la contaminació urbana
guaiac
Botànica
Farmàcia
Tecnologia
Arbre de la família de les zigofil·làcies, de l’Amèrica Central, de fins a 20 m d’alçària, de fulles compostes coriàcies i de flors blavoses, que proporciona una de les fustes més dures, tenaces i resistents, i també una goma resina utilitzada en farmàcia.
consolva
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
pinastre
Botànica
Pi, de la família de les pinàcies, de fins a 40 m d’alçària, de capçada cònica, d’escorça bruna rogenca i clivellada, de fulles aparellades, llargues de 10 a 20 cm, rígides i punxants, i de pinyes ovatocòniques, amb les apòfisis romboidals i prominents.
És propi de l’Europa sud-occidental, on és extensament plantat a la costa atlàntica Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat i a algunes muntanyes valencianes
patatera
Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
vimassa
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, d’1 a 2 m d’alçària, amb branques divaricades, amb fulles ovades, curtament cuspidades i de marge ondulat i pelós, amb estípules persistents, grosses i reniformes, i amb aments cilíndrics, que surten abans que les fulles.
Habita llocs torbosos o molt humits, a l’Europa central Als Països Catalans només es fa en torrents de l’estatge subalpí dels Pirineus
conillets
Conillets
Johan N (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, de tiges erectes, fulles alternes, lanceolades i enteres, subsèssils, flors generalment vermelles o rosades, grosses (de 3 a 4 cm), en llargs raïms terminals, glandulosos, i fruit en càpsula poral.
La corolla, que presenta una bossa nectarífera basal, és dividida en dos llavis i té la gola tancada per una protubèrancia del llavi inferior si hom hi fa pressió lateralment amb els dits, els llavis se separen i la flor pren tot l’aspecte de la boca o morro d’un animal Els conillets es fan als murs, talussos, llocs rocallosos, etc, d’un gran part de l’Europa meridional, especialment a la zona submediterrània Algunes varietats són conreades als jardins
regalèssia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de soca llenyosa, rizomatosa i dolcenca, de fulles imparipinnades, amb folíols el·líptics enters, de flors blaves o violades, reunides en raïms cilíndrics, i de fruits en llegum comprimit.
Creix en sòls argilosos i humits de terra baixa, a l’Europa meridional i oriental També és conreada L’arrel, que és masticatòria, conté un glucòsid enteroide edulcorant àcid glicirrízic de tipus saponínic L’extret i el glicirizinat amònic són emprats com a additius edulcorants en bromatologia i en farmàcia L’extret sec, anomenat pega dolça , és presentat en barretes o pastilles El seu consum excessiu pot ésser perjudicial en persones afectades de trastorns cardiovasculars