Resultats de la cerca
Es mostren 3302 resultats
Necròpoli de les Coves (Vilanova de la Barca)
Art romànic
Situació Sepultura de la qual només es conserva el costat occidental, en trencar-se el bloc de gres on era excavada ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba a la partida de les Coves, al vessant oriental d’un petit turó, al sud-est del poble de Vilanova de la Barca Mapa 32-14 359 Situació 31TCG114165 Per a arribar-hi, cal agafar des de Vilanova de la Barca un camí que surt en direcció sud un cop s’ha travessat el Riu Corb, aquest camí té una bifurcació a la dreta que cal seguir Després d’haver fet 1 km aproximadament, s’arriba a una nova bifurcació, i cal agafar…
Castell de Montbram (Sureda)
Art romànic
Situació El roc de Montbram, que domina l’alta vall de la Maçana i al cim del qual hi ha les ruïnes d’aquest castell ECSA - JL Valls El roc de Montbram, on fou construït el castell, és un veritable obelisc natural alt 600 m que domina la riba esquerra de l’alta vall de la Maçana, dita “la Vall”, que avui és annexada al territori de Sureda, del qual constitueix la part sud-est Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que remunta la riba esquerra de la Maçana fins al vilar de la Vall, la qual parteix de la carretera D-2 a l’…
baix xifrat
Música
Línia de baix proveïda d’una sèrie de signes, principalment xifres (xifrat), que indiquen, de manera abreujada, els intervals que s’han de tocar a partir del baix (realització).
Baix xifrat © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma de notació té el seu origen a Itàlia, al final del segle XVI, i prové del costum dels organistes d’acompanyar el cor Es generalitzà al segle XVII i aproximadament fins el 1770 es mantingué com a sistema de notació propi del baix continu Actualment, la realització dels acords a partir d’un baix xifrat és un dels exercicis habituals en l’estudi de l’harmonia Les xifres expressen la distància intervàllica que separa el baix d’una nota superior Així, un 6 vol dir una 6a més les 8es que decideixi l’instrumentista a partir del baix…
aparell auditiu
Música
Conjunt d’òrgans especialitzats en la recepció del so.
Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la vibració,…
Balena blava
La balena blava Balaenoptera musculus es distingeix fàcilment de la resta de balenoptèrids per la grandària i també pel seu color gris blavós, el seu llom jaspiat i la seva petita aleta dorsal Té el rostre més ample que la resta dels rorquals Eduardo Saiz De tots els éssers vivents, la balena blava és el més gran s’han arribat a capturar exemplars de pesos propers als 150 000 kg A l’hemisferi S, aquesta espècie assoleix una mida màxima d’uns 31 m, però a les aigües boreals no sol sobrepassar els 26 m Té una distribució cosmopolita, però és abundant en aigües fredes i d’alta productivitat…
Orleanès
Història
Regió històrica de França centrada a Orleans, que comprèn aproximadament els departaments de Loiret, Loir i Cher, Eure i Loir i part de Essone, Yvelines, Val-d’Oise, Yonne i Nièvre.
És formada per diverses comarques naturals la Sologne al S, ramadera la Beauce al N, àrea de conreu intensiu de cereals a l’W, la Perche, i a l’E el Gâtinais i la Puisaye, de paisatge de bocage i activitat agropecuària diversificada D’antiga tradició industrial, s’ha beneficat últimament del procés de descentralització de París La proximitat de la capital influeix molt sobre les activitats dels nuclis principals, Orleans, Chartres, Montargis i Blois, ciutats poc vinculades entre elles La vall del Loira, que el travessa de N a O, estructura la regió Les indústries modernes són les mecàniques,…
os metòpic
Antropologia
Zoologia
Os de petites dimensions situat a les mateixes posicions que ocupen les fontanel·les del frontal (nasofrontal i seminasofrontal) i present en l’home en un percentatge molt baix (0,5%, aproximadament).
minoic
Art
Història
Nom donat pels arqueòlegs, des de les excavacions d’Evans a Cnossos, al començament del segle XX, a la civilització prehel·lènica de Creta, entre el 2700 i el 1100 aC, aproximadament.
Rep el nom del llegendari rei Minos i constitueix la primera civilització destacada i original del món mediterrani El seu coneixement arqueològic és centrat als palaus, grans construccions de planta irregular, amb patis i cambres al voltant Cnossos —el més important—, Faistos, Hagía Tríada, Mallia L’únic conjunt urbà excavat és Gurnia El procés històric ha estat dividit en tres etapes minoic antic ~2700-2000 aC, minoic mitjà ~2000-1550 aC i minoic recent ~1550-1100 aC, cadascuna de les quals es divideix alhora en tres altres etapes I, II i III El moment més brillant fou entre el 2000 i el s…
talús continental
Geomorfologia
Hidrografia
Escarpament submarí de fort pendent situat entre la plataforma continental i la zona dels fons oceànics mitjans, és a dir, entre els 180 i els 2 000 m de profunditat, aproximadament.
El talús continental, que té, d’altra banda, un traçat poc sinuós, és accidentat per talls profunds en forma de canyons submarins perpendiculars, d’origen una mica incert i situats, de vegades, en la mateixa prolongació de les valls fluvials el Ganges, per exemple Els sediments del talús, anomenats batials , són formats per llims verds i sorres, acompanyats de galets en el fons dels canyons submarins La superfície de l’escarpament representa el 9% de la superfície total del fons submarí
calmes subtropicals
Meteorologia
Cinturons d’alta pressió atmosfèrica, aproximadament entre els 30°-35° de latitud nord i sud, on els vents són predominantment calmats o molt lleugers, i l’atmosfera és calenta i seca.
Són coneguts a l’hemisferi nord i al sud, respectivament, com a calmes de Càncer i calmes de Capricorni Aquests cinturons poden ésser resultat, en part, d’un moviment general de l’aire a la part alta de la troposfera influït per la inflexió de la força de Coriolis, de manera que es produeix una acumulació d’aire en aquestes latituds
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina