Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Sant Sebastià de la Selva de Mar
Art romànic
Situació L’església de Sant Sebastià, antiga parroquial de Sant Esteve de Mata, és avui la capella del cementiri de la Selva de Mar, situada als afores i a ponent del poble, en una posició una mica enlairada en un replà de la serra, encinglerat sobre la vall de la riera de la Selva, on hi ha el nucli de la població Vista de la façana de ponent de l’església, molt modificada al final del segle XIV F Tur Mapa 259M781 Situació 31TEG153857 Des del veïnat de Sant Sebastià, dins el poble de la Selva de Mar, del carrer de la Font Mollor, cal agafar el vell camí, empedrat i limitat per parets de…
Santa Maria de Requesens (la Jonquera)
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de la capçalera des de llevant Hi és perfectament visible el plantejament de l’edifici, amb una nau inicial, ampliat a tramuntana per una altra nau la del costat de migjorn, que en bona lògica havia de completar el projecte, no fou mai construïda, bé que sí començada, segons que sembla F Tur El lloc de Requesens, a la serra de l’Albera, format per masies disperses sota el puig Neulós, era el cap de l’antic terme, centrat pel castell medieval i l’antiga parròquia i després santuari de Santa Maria i que comprènla capçalera del riu d’Anyet Avui forma part del…
Santa Maria de Caselles (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera, sobreelevada, de l’església, adossada al mas Caselles F Junyent-A Mazcuñan L’església, adossada al mas Caselles, es dreça al bell mig d’un altiplà situat entre la depressió de O la riera de Fonollosa i els alturons de la serra de Castelltallat, a la banda ponentina del terme Long 1°40’49” — Lat 41°46’10” Hom hi va per la pista que mena a Camps, a mà dreta de la qual hi ha un camí, convenientment senyalitzat, que mena al mas Caselles, al costat del qual, adossada, hi ha l’església Els amos d’aquest mas són els qui tenen cura de l’església Per a visitar-la, doncs…
El Sant Sepulcre d’Olèrdola
Art romànic
Situació Vista exterior, molt alterada i inexpressiva, d’aquesta important rotonda ECSA - JA Adell L’església del Sepulcre es troba adossada a la casa anomenada del Sepulcre que centra un petit grup de masos, situat 1 km a llevant del poble de Sant Miquel d’Olèrdola JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF938753 Història Aquesta església fou seu d’un priorat del Sant Sepulcre La primera notícia del temple és de l’any 1058, en què Seniol Guillem feu testament i deixà a l’església edificada en honor al Sant Sepulcre del Senyor, prop de la Tallada, una sèrie de vinyes, tones i cases En la mateixa…
Santa Maria de Cardet (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Sector sud-est de l’església, on destaca el gran absis de dues plantes, una corresponent al nivell de la nau i l’altra a la cripta ECSA - F Tur Vista aèria del petit nucli de Cardet, amb la parroquia de Santa Maria a l’extrem de llevant A Cutiller L’església de Santa Maria és a l’extrem de llevant del petit poble de Cardet, que és enlairat a la riba dreta de la Noguera de Tor 1 193 m, aigua amunt de l’estret de les Cabanasses, a l’entrada de la vall de Boí Mapa 32-10 213 Situació 31TCH183076 L’accés es fa per un brancal indicat de la carretera de la vall, a l’esquerra JBP-JAA…
Santa Maria de Castelldefels
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església i del renovat castell que li fa costat ECSA - J Todó L’església de Santa Maria és situada dins el recinte del castell de Castelldefels, edificat al cim d’un turó cònic que s’aixeca una cinquantena de metres sobre la plana o Marina de Castelldefels, on hi ha la vila MPP Mapa 36-17448 Situació 31TDF146711 Història Galí de Santmartí, vicari comtal a Eramprunyà i Sant Martí Sarroca, i governador de les fronteres del Llobregat i del…
Mare de Déu dels Àngels de Vinganya (Seròs)
Art romànic
Situació Vista general del monestir, format per un conjunt d’edificacions que van del segle XIII al XVIII ECSA-JIRodríguez A poca distància al sud-oest del poble de Seròs hi ha l’antic monestir de Vinganya, format per l’església, el claustre i les edificacions residencials i d’explotació agropecuària Actualment és la seu del Centre d’Arqueologia de Vinganya de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs Mapa 31-16 415 Situació 31TBF821922 S’hi accedeix per la carretera LP-7041 que va de Seròs a la Granja d’Escarp, transcorreguts 2 km JXS-JRG Història Tot i que no es pot afirmar, sembla…
Vil·la de Centcelles (Constantí)
Estructura de la villa Vista aèria de les parts ara vistents de la villa, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics ECSA - d Todó La villa romana de Centcelles es troba a 2 km al SE del terme municipal de Constantí Tarragonès, molt a prop del marge dret del riu Francolí i a uns 7 km de Tarragona Per als estudiosos el nom de Centcelles va implícitament associat a l’existència d’un mausoleu antic tardà segle IV, que conserva a la seva cúpula un extraordinari mosaic policrom, amb escenes profanes i cristianes, de gran valor artístic, simbòlic i social EI monument…
Els manuscrits de Vic, Girona i la Catalunya Nord (segles XI i XII)
La diòcesi de Vic, dependent de Narbona, consolidà la seva restauració entre el final del segle IX i l’inici del X, quan assolí la seva emancipació i es convertí en una seu amb més autonomia 907 El seu creixement general en aquesta etapa suposa també l’ampliació dels seus arxius i biblioteca, que posen les bases d’una futura escola catedralícia i d’un escriptori propi, que se suposa en funcionament ja abans que s’acabés el segle IX Sembla que les atribucions del primer obrador degueren de ser força limitades i dependents de la tutela narbonesa Aquest fet no és obstacle per considerar que, amb…
El naixement de l’art romànic i l’obertura al món
Lluny de considerar el segle X com un segle de depressió i ruïna a la vigília de l’any 1000, la segona meitat d’aquella centúria fou un moment de profundes transformacions Catalunya es va obrir al món Es va veure immersa en un moment de prosperitat econòmica en què hi hagué una reconstrucció material i social del país i un augment demogràfic important Aquesta embranzida renovadora fou impulsada principalment pels monestirs, la proliferació dels quals els va convertir en centres creadors de formes artístiques i en difusors d’uns esquemes que esdevingueren característics del país L’escultura va…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina