Santa Maria de Caselles (Fonollosa)

Acta de Consagració de l’església de Santa Maria de Caselles (19 de març de 1235)

"Quoniam Redemptor mundi, salvans hominem misericorditer Jesus-Christus, sue passionis tempore, aliminatis vetustatibus Sinagoge, novam ecclesiam Celestis Hierusalem figuram habentem, proprio sanguine consecravit, ut fidelium vnio fieret, et sacratissima domus Dei, que nunch in terris ipsius dispositione militat, spiritualibus documentis sublimis existeret Sanctorum habitatio, quando in celestibus regnis Dei virtute et judicio triumphabit: Cunctis liqueat presentibus et futuris, quod cum Vener. in Christo P. Bernardus Dei miseratione Vicen. seu Ausonensi sedis Epus. ad devotam instantiam Viri nobilis Ermengaudi Sineterra et domine Elicsendis de Falçs Vxoris sue, Prioris etiam et con ven tus et conventus Sancte Marie Stagnen, ad ecclesiam sive Capellan Beate Marie virginis gloriose de Casellis, constructam ab eis, ad servicium Jesu-Christi in Parrochia S. Marie de Cans Vicen. Diòcesis personaliter accessisset, et eam ad suplicatioenem eorum propomeret consecrare ac dedicaré, de dote et assignatione beneficiorum eidem Ecclesie cum ipsis tractatum habuit pleniorem, ac prefatus nobilis Ermengaudus Sineterra et domina Elicsendis de Falçs, inter se habito colloquio et reducto ad concordiam pleniorem, ob remedium animarum suarum et parentum suorum, necnon omnium fidelium defunctorum, de libero asensu ac spontanea voluntate donaverunt laudaverunt ac perpetuo concesserunt, in presentia predicti Epi. et plurium aliorum, prefate ecclesie S. Marie de Casellis, totam illam donationem et concessionem. factam ab eisdem nobilibus q° Priori et conventui S. Marie Stagnen. que in instrumento inde confecto dinoscitur contineri, et presenti instrumento expressis vocabulis inseritur in hunc modum. Donaverunt namque ipsi Ermengaudus Sineterra, scilicet et Domina Elicsendis uxor sua, et irrevocabiliter tradiderunt et etiam obtulerunt Domino Deo et Ecclesie Beate Marie de Casellis, quam suis propriis beneficiis construxerant, mansum de Casellis in quo ipsa Ecclesia est fundata, quem mansum emerant de Cardona de Casellis. Donaverunt etiam ipsi Ecclesie mansum Bernardi de Casellis qui cum eodem se tenet manso. Et mansum de Ulmo, et mansum de Solario, et mansum de Podio, mansum etiam de Fonte calcata, mansum de Jungente et mansum de Solario gaceto, mansum de Capprariis, mansum etiam de Olzinis, et ipsum honorem quem Petrus de Sancto Petro et Geraldus de Villasicca tenebant pro eis, et mansum de Fonte locusta, mansum de Conbabella, et mansum de Condaminis, qui est infra terminos castri de Falçs, quem tenebat pro eisdem Vitalis turre capraria, mansum Arnaldi Plomacii, qui est in termino de Segur apud Portespanam, duos mansos etiam de Casis quos emerunt a Berengario dalbespino in termino de Segur juxta locum qui dicitur Austor. Supradictos siquidem mansos et honores cum omnibus suis pertinentiis tenedonibus et terminis affrontationibus ingressibus et egressibus ac suis juribus universis, ad eosdem nobiles in (…) sis et honoribus ante donationem hujusmodi spectantibus vel pertinentibus et debentibus pertinere prefate ecclesie Sancte Marie de Casellis, et Clericis ibidem Domino Deo et Beate Marie perpetuo servituris substituendis, ad ejus servicium faciendum donaverunt et laudaverunt ipsi nobiles, pro francho et proprio alodio libere et quiete ab ipsa Ecclesia et suis Clericis omni tempore possidendos, prout in instrumento inde confecto, adiectis quibusdam aliis conditionibus, plenius et difusius continetur. Nos autem Ermengaudus Sineterra et Domina Elicsendis de Falchs attendentes, quod aumentatis donis et meritis ipsius Ecclesie de Casellis, donorum aumentari debeant rationes, ex certa scientia et consulta gratuita et spontanea voluntate, ipsi Ecclesie et Clericis perpetuo deservientibus in ea, supradicta omnia et singula, ut melius dici et intelligi potest, libentius confirmantes de presenti adjicientes donamus assignamus et concedimus eidem Ecclesie S. Marie de Casellis, et suis Clericis omni tempore possidenda et habenda, omne jus et dominium nobis pertinentia vel debentia pertinere in decimo et in ta schis aliquid per nos tenent. Sunt autem hec omnia in parrochiis Ecclesiarum S. Marie de Cans, S. Vincentii de Falçs et S. Andree de Cumbalonga, S. Marie de Segur, et S. Petri de Villaalta. Donamus etiam et assignamus, et de presenti tradimus Ecclesie et Clericis supradictis, sexaginta solidos Bar. monete de duplo, et octo quarterias frumenti, ad mensuram fori Minorise, perpetuo censuales súper redditibus illius molendini de Cubo quod apud turrem nostram habemus in termino de Miralles. Ad hec nos Bernardus Dei gratia Ausonensis Epus. prelibatus, considerantes devotionem multiplicem nobilium predictorum, et exequendo nostrum offïcium pastorale confidamus promereri gratiam et misericordiam Dei vi vi, ad honorem Dei omnipotentis et B. Marie virginis gloriose, ac aliorum Sanctorum, sub anno dominice Incarnationis Milmo. ducenmo. trigmo. quinto, die scilicet XIIII. Kalendas Aprilis dedicavimus et consecravimus memoratam Ecclesiam sive Cappellam de Casellis, et altare constructum in ea in honore B. Marie, que Mater Dei et Hominis effecta vere Virgo Virginum meruit nominari; ut deinceps ipsa Ecclesia Sponsa Jesu-Christi effecta fidelium fiat conjunctio, et in peccatis perpetua defensio contra seva j acula iminici, et convenientes in ea salubrium petitionum effectum apud Deum valeant liberius inpetrare. Auctorizamus etiam et dotando confirmamus eidem Ecclesie et universis Clericis ibidem Domino famulantibus, statutum Cimiterium, quod eadem die ad latus ipsius Ecclesie versus partem Septentrionis duximus consecrandum. Et salvis Parrochialium Ecclesiarum laxationibus et juribus universis in eo, eisdem Clericis et ceteris fidelibus liberam concedimus sepulturam; sed ut ipsa Ecclesia cum omnibus ad se pertinentibus libertate Ecca. et inmunitate debita gaudeat in futurum, eidem et suis clericis triginta passuum immunitatem consignantes et libere concedentes, statuimus et firmitter inhibemus, ne aliquis homo vel femina cuiuscumque conditionis hanc immunitatem vel Sacrariam seu Cimiterium infringere violaré audeat vel turbare, seu alicui persone vel personis, rebus’etiam quibuscumque infra ipsius spatium vel terminos presumat violentiam vel injuriam irrogare. Et quicumque ductus spiritu nequiori, talia quod absit, presumeret attemptare, indignationem Dei Omnipotentis, et beatorum Apostolorum Petri et Pauli ac aliorum Sanctorum, et anathematis sententiam se noverit incursurum. Ad ultimum, ipsam Ecclesiam Sancte Marie de Casellis cum omnibus ad se pertinentibus vel debentibus pertinere sub libertate Ecca. ponimus et constituimus, videlicet, ut omnia bona alodia et possessiones quecumque etiam mobilia et inmobilia, et specialiter supradicta omnia et singula, que hactenus juste et rationabiliter acquisivit, vel in posterum recte acquisitura est, Domino concedente, ex beneficentia scilicet Pontificum vel liberalitate Nobilium, seu etiam oblatione fidelium quorumque, eadem Ecclesia seu Capella, et Clerici in ea perpetuo servientes inconcusse habeant et possideant libere et tranquille. Salvis tamen in omnibus, Ausonensis sive Vicen. Sedis S. Petri reverenda auctoritate et justícia jure nostro succesorumque nostrorum. Quicumque vero eidem Ecclesie, et suis Clericis de suis rebus contulerunt, sive in futurum collaturi sunt, aut illi etiam qui eandem Ecclesiam vel honores ipsius, vel ea sunt juris sui bene defeuderint, omnium beneficiorum et orationum sint participes, que fient auctore domino, in eadem, atque in futuro retributionem condignam à Domino consequantur. Si quis autem, quod absit contra hanc dotalem paginam ac libertatem Eccam venire atemptaverit eamque violaverit, nisi admonitus resipuerit penitendo, à Sacramentis Ecclesiasticis fiat penitus alienus. Denique firmiter statuimus et precipimus observari, quod Clerici sepefate ecclesie, diem tante solempnitatis annis singulis recensentes, eadem die ipsam ecclesiam per dedicationis officium solemniter venerentur. Actum est hoc XIIII, calendas Aprilis anno Incarnationis Jesu-Christi M°CC.XXX. quinto. Ego B. Ausonensis Epus. subscribo. Hoc signavit ita Dalmatius Archilevita +. Sig + num mei Ermengaudi Sineterra. Sig + num Dne. Elicsendis de Falçs uxoris ipsius Ermengaudi qui predicta omnia laudamus concedimus et firmamus firmarique rogamus. P. monachus scriptis de Pax sic firmat in istis. Ego Frater B. de Sancto Martino Monachus Sanctarum Crucum me pro teste subscribo. Sig+num Petri de Castrogalino testis. Sig+num Raymundi de Moraria Sacerdotis qui pro teste firmat. Petrus de Torrentibus qui hec firmo. +Ego B. de Colle Vicen. Canonicus qui hoc firmo. + Raymundus Vite Vicen. Canonicus. Sig+num Ego B. de Sto. Ipolito Sacriscrinius firmo. + Ego Petrus de Vivario qui hoc firmo. Sig+num Petri de Ayreis Vicen. Canonici. Sig+num Petri Vicensis Sacriste +. Ego B. de Tornamina Vicen. Preceptor firmo+. Ego Raymundus de Capraria Vicen. Canonicus subscribo. Ego Guilabertus firmo+(…) hec firmo = Sig+num Guilermi de Martorello Subdiaconi et Notarii Domini Epi. Vicen. qui hoc de mandato ejusdem scrpsi die et anno prefixis."

Acta original a l’Arxiu Episcopal de Vic, vol. XVI, núm. 69.

Publicada per RIPOLL: Op. 47, Vic 1830.

Còpia del final del segle XIII. Cartulari de l’Estany, fol. 60-60V.

Traducció

"Ja que el Redemptor del món, Jesucrist, salvador misericordiós de l’home, en temps de la seva passió, eliminada la Sinagoga a causa de la seva antiguitat, consagrà amb la seva sang, per tal que hi hagués unitat entre els fidels, el temple sacratíssim de Déu, temple que ara milita en la terra i amb els seus documents espirituals ara és la casa dels Sants i ha triomfat per virtut i judici de Déu en els regnes celestials. Que sigui conegut de tots els presents i els futurs que el venerable en Crist P. Bernat, bisbe de Vic o d’Ausona per la misericòrdia de Déu, pel devot prec del noble Ermengau Sensterra i de la senyora Elisenda de Falçs, la seva muller, del prior i del convent de Santa Maria de l’Estany, prometé consagrar i dedicar l’església o capella de Santa Maria gloriosa de Caselles, construïda per ells al servei de Jesucrist en la parròquia de Santa Maria de Cans, de la diòcesi de Vic per la llur súplica, amb el dot i assignació de beneficis d’aquesta església, tal com ja s’havia tractat i l’esmentat Ermengau Sensterra i la senyora Elisenda de Falçs, parlant entre ells i de comú acord, per a remei de llurs ànimes, de les dels seus parents i de tots els fidels difunts, amb lliure consentiment i espontània voluntat, donaren, aprovaren i concediren per sempre, en presència de l’esmentat bisbe i de molts d’altres, a l’esmentada església de Caselles, tota aquella donació i concessió, feta pels nobles difunts al prior i al convent de Santa Maria de l’Estany, que en el document fet es conté i en el present document és expressat amb paraules adequades. Donaren Ermengau Sensterra i la senyora Elisenda, la seva muller, i lliuraren irrevocablement i oferiren al Senyor Déu i a l’església de Santa Maria de Caselles, que havien construït amb els seus béns, el mas de Caselles, on és fundada l’església, mas que varen comprar a Cardona de Caselles. Donaren també a aquesta església el mas de Bernat de Caselles. I el mas d’Om, el mas del Soler, el mas del Puig, el mas de Font Calçada, el mas del Junyent, el mas del Soler, el mas de Cabreres, el mas d’Olzines, la finca que Pere de Sant Pere i Guerau de Vilaseca tenien, el mas de Font Boscosa, el mas de Conabella, el mas de Conamines, que és dins els termes del castell de Falçs, que tenia per ells Vidal de Torre Cabrera, el mas d’Arnau Plomaci, que és en el terme de Segur, al costat de Portespana, dos masos de Cases que compraren a Berenguer Dalbespí, al terme de Segur, al costat del lloc que es diu Austor. Tots aquests honors i masos amb llurs pertinences, termes, límits, entrades, sortides i tots els seus drets, per als nobles… i honors abans de la donació amb totes les seves pertinences ho donen a l’esmentada església de Santa Maria de Caselles i als clergues que serveixen el senyor Déu i santa Maria perpètuament, ho donen i ho aproven per franc i propi alou lliurement per a l’Església i els seus clergues, perquè ho posseeixin per sempre, escrit en aquest document i afegint algunes altres condicions. Nosaltres, Ermengau Sensterra i la senyora Elisenda de Falçs veiem que en augmentar els dons i mèrits d’aquesta església de Caselles cal que augmentin els dons, amb certa ciència i espontània voluntat donem a l’església i als clergues que per sempre la serviran i ho confirmem, assignem i concedim a l’església de Santa Maria de Caselles i als seus clergues perquè ho posseeixin perpètuament, tot el dret i el domini que ens pertany sobre les dècimes i les tasques. Tot això és a la parròquia de les esglésies de Santa Maria de Cans, Sant Vicenç de Falçs, Sant Andreu de Comallonga, Santa Maria de Segur i Sant Pere de Vilalta. Donem, assignem i lliurem a l’església i als clergues abans esmentats, seixanta sous en moneda doble de Barcelona i vuit quarteres de blat, amb la mesura del mercat de Manresa, perpètuament censals sobre els rèdits del molí de Cubo que tenim al costat de la torre al terme de Miralles. Nos, Bernat, per la gràcia de Déu bisbe de Vic, considerant la devolució múltiple dels esmentats nobles, exercim el nostre ofici pastoral i confiem la gràcia i misericòrdia del Déu viu, en honor de Déu omnipotent i de santa Maria verge gloriosa i dels altres sants, en l’any de l’Encarnació 1235 i el dia 13 de les calendes d’abril dediquem i consagrem l’església o capella de Caselles i l’altar que en ella hi ha en honor de santa Maria, mare de Déu i de l’home, que ha merescut ser anomenada Verge de les Verges; per tal que l’Església, feta esposa de Jesucrist, uneixi els fidels i en els pecats sigui per sempre defensora i li demanem ajuda en les dificultats. Autoritzem, dotem i confirmem a l’esmentada església i a tots els clergues que hi serveixin Déu el cementiri que aquest dia hem consagrat al costat de l’església cap a la part septentrional. I concedim amb tots els drets sepultura als clergues i als fidels; i per tal que l’església amb totes les seves pertinences frueixi de llibertat i immunitat en el futur, li concedim a ella i als clergues trenta passes d’immunitat i manem amb fermesa que cap home ni dona de cap condició s’atreveixi a violar aquesta immunitat ni a pertorbar-la ni a la sagrera ni al cementiri, i que ningú dintre del terme gosi fer violència ni injúria. I si algú, portat per un esperit dolent, volgués provar-ho, sàpiga que caurà en la indignació de Déu omnipotent i dels sants apòstols Pere i Pau i dels altres sants i en l’anatema. Per últim, determinem i posem sota la llibertat l’església de Santa Maria de Caselles amb totes les seves pertinences, per tal que tots els béns, alous i possessions mobles i immobles i tot el que més amunt ha estat dit i tot el que adquireix o adquirirà en el futur, amb la gràcia de Déu, amb el beneplàcit dels bisbes i la generositat dels nobles i les ofrenes dels fidels, l’església o capella i els clergues que sempre hi serviran, ho tinguin i posseeixin lliurement i tranquil·lament. En totes les coses cal que estigui sota la reverència, autoritat i justícia de la seu de Sant Pere de Vic i dels nostres successors. Tot aquell qui vulgui donar a aquesta església i als seus clergues alguns dels seus béns ara o en el futur o aquells qui defensin l’església i les seves possessions i els drets, que participin de tots els beneficis i oracions i per sempre aconsegueixin del Senyor una digna retribució. I si algú intentés anar contra aquest document dotal i contra la llibertat de l’Església i la violés, a no ser que en faci penitència, sigui considerat foraster i apartat dels sagraments eclesiàstics. Finalment, de manera ferma determinem i ordenem que s’observi el que els clergues de l’esmentada església es recordin cada any del dia de tan gran solemnitat i que celebrin un ofici el dia de la dedicació. Fet el dia 14 de les calendes d’abril de l’any de l’Encarnació de Jesucrist de 1235. Jo, B., bisbe de Vic, ho subscric. Firmà també l’arquilevita Dalmaci. Signatura meva, Ermengau Sensterra. Signatura de la senyora Elisenda de Falçs, esposa d’Ermengau que tot l’anterior ho aprovem, concedim i firmem i demanem que ho firmin. P., monjo de Pau, firma els escrits. Jo, germà B. de Sant Martí, monjo de Santes Creus ho subscric com testimoni. Signatura de Pere de Castellgalí, testimoni. Signatura de Ramon de Morer, sacerdot que com testimoni firma. Pere de Torrents, també ho firmo. Jo, B. de Coll, canonge de Vic que ho firmo. Ramon Vite, canonge de Vic. Jo, B. de Sant Hipòlit, escrivent, firmo. Jo, Pere de Viver ho firmo. Signatura de Pere d’Arenys, canonge de Vic. Signatura de Pere de Vic, sagristà. Jo, B. de Tornamina, mestre de Vic, ho firmo. Jo, Ramon de Cabrera, canonge de Vic ho subscric. Jo, Gilbert ho firmo. Signatura de Guillem de Martorell, subdiaca i notari del senyor bisbe de Vic, que pel seu mandat ho he escrit el dia i l’any ja esmentats."

(Traduït per Paquita Sellés i Verdaguer)